dilluns, 27 d’abril de 2015

QUI OCUPA EL TERRENY EN DISPUTA?

Mirant la situació política a Barcelona, de cop m'ha vingut al cap un tema que vaig estudiar de ben jovenet quan anava a l'escola: el que anomenàvem la Marca Hispànica.
Efectivament, en l'Edat Mitjana les Marques eren terrenys en disputa, zones de seguretat que permetien arrecerar-se al darrere i que omplint-les de persones colonitzadores podien barrar el pas a l'enemic. Aquest va ser l'origen dels comtats catalans, l'ocupació d'unes terres al nord-oest de la Península per oferir una zona de protecció a l'imperi Carolingi. Gràcies a la Marca, els musulmans tenien molt més difícil travessar els Pirineus, però per desgràcia eren terres en constant conflicte i patidores de contínues incursions.
Possiblement us preguntareu a on vull arribar i quina relació pot tenir aquest tema amb la política a Barcelona. De vegades aquestes associacions d'idees poden semblar estranyes, però estic segur de que podeu compartir la lògica que les uneix.
Susbtituïu els francs per l'esquerra política i els musulmans per la dreta. La nostra ciutat es mou sempre en un equilibri entre unes forces i les altres: si bé hem tingut 32 anys de governs progressistes amb PSC, ICV i en algunes temporades ERC, aquest equilibri es va trencar en favor de la dreta en les darreres eleccions municipals, on la suma de CiU i PP van resultar majoritàries. Així doncs, posats sobre el tauler els dos bàndols, apareix una zona que pot fluctuar entre uns i altres, és la que anomenem "centre polític", i que és el terreny en que es dirimeixen totes les lluites polítiques. Fixeu-vos, un territori que pot canviar de mans si no és colonitzat per algú que barri el pas a un els dos contendents. Veieu el paral·lelisme amb les antigues "Marques"?
Doncs ara toca descriure què ha de passar si volem que les opcions d'esquerres governin aquesta ciutat. A la dreta seguim tenint PP i CiU, amb la incursió de Ciutadans, i a l'esquerra PSC, ERC, Barcelona en Comú i les CUP. No parlaré de l'opció conservadora sinó del paper que té cadascuna de les forces progressistes en aquest tauler de joc.
El panorama del que ens volen convèncer els grans grups mediàtics és que BCN en Comú serà hegemònica en el terreny de l'esquerra, i que és una formació prou radical (com les CUP) com per deixar el territori central, la Marca, en mans de Trias. Vist així, tota la moderació dels electors centrals de la política barcelonina aniria a assegurar la victòria de Trias, que guanyaria així un "espai" de seguretat. Una estratègia que els pot sortir bé si la ciutadania no mira cap aquest terreny del mig i hi veu una possibilitat de capgirar la situació. 
Aquests càlculs només podrien funcionar si aquesta zona tan àmplia del centre no fos ocupada per un partit d'esquerres que no deixi buit el centre sinó que el "colonitzi". Aquest partit central és el PSC. Si el nostre partit assoleix un bon resultat en les eleccions municipals serà per la via d'ocupar en la zona de l'esquerra amb capacitat de govern i també la zona de transició, i arrabassant d'aquesta manera l'espai d'electors més progressistes a CiU. 
Ocupar el centre és l'única possibilitat de governar que té l'esquerra a Barcelona, i aquest espai del progressisme sensat és el natural del PSC. Només amb un PSC fort tindrem la possibilitat de fer perdre a Trias l'alcaldia. Sense ocupar l'espai de transició que BCN en Comú deixa lliure, no hi haurà possibilitat de canvi. Però aquest és precisament el terreny en disputa, i el PSC rebrà atacs dels uns i dels altres: els uns buscant una "apagada mediàtica" o ningunejant el partit i el candidat Jaume Collboni, dient que cal barrar el pas a l'Ada Colau i que al mig no hi ha ningú, i els altres dient que no som "nova política".
En fi, el PSC és fonamental en aquestes eleccions municipals, i de la nostra força dependran les possibilitats i l'èxit d'un pacte d'esquerres. Si tenim prou pes, en Jaume Collboni serà el proper Alcalde de Barcelona, i la ciutat serà dirigida des de les nostres posicions d'esquerra clara però sensata. 
Crec que la gent ho entendrà així.