dilluns, 3 de març del 2014

CIMENT DE COLORS

CIl·lusióu que el ciment només pot ser gris? Sí penseu que si, potser heu de llegir aquest article, doncs intentaré fer-vos entendre que no sempre és així. A veure si me'n surto:
Per un moment penseu quins sentiments o quines sensacions us fa venir l'enderroc de l'anella de la plaça de les Glòries.  Probablement pensareu que és lleig i que queda com un bunyol en un espai que ha de ser centre de la Barcelona Metropolitana. Però... Us sentiu afectats/des directament? Es possible que penseu que fa la seva funció, o que no... sigui com sigui de ben segur que tots són arguments filosòfics o pràctics,  difícilment aquesta obra despertarà en vosaltres una adhesió incondicional perquè us captivi sentimentalment.  Pot ser que fins i tot sigui necessària (cosa que dubto), però no crec que us faci sentir ni millor ni pitjor. Tant si es fa com si no, la vostra vida seguirà igual l'endemà d'inaugurar-la. Això és el que anomeno CIMENT GRIS.
Què és doncs el CIMENT DE COLORS? Per contraposició és aquella obra que canvia les vides de les persones.  La que els fa sentir-se ciutadans de ple dret, la que els assegura un futur amb igualtat d'oportunitats, que els il.lusiona i demostra que la ciutat arriba fins a ells. De Ciment de colors era l'arribada del metro al Bon Pastor, amb les cares de felicitat dels seus habitants perquè els lligava a Barcelona, o la biblioteca de la Trinitat Vella... Els colors del ciment els donen els cors de les persones, els seus anhels, les seves esperances. D'aquest material es fan petits equipaments de barri, però també actuacions que no són obres en edificis. Poseen ser intervencions en cohesió social sense construcció material,  inversions en persones. El ciment de colors lliga la societat, n'ha de ser l'element essencial de construcció.
Per més inversió en grans obres que s'anunciï,  no es fa ciutat sense inversió en ciment de colors. Estem veient massa ciment gris, a Barcelona. Estem perdent la il.lusió d'una ciutat propera per convertir-la en un aparador. Privatitzem espais públics, fem pagar pel patrimoni emblemàtic. Barreres de ciment gris. I mentrestant en aquest camí estem perdent l'essència barcelonina. Estem perdent allò que ens feia diferents, singulars.  I una Ciutat de ciment gris a la llarga no serà atractiva ni pels de fora ni pels de dins. 
Espero que els barcelonins tornem a reivindicar el color, la imaginació,  la llibertat, la igualtat. Que tornem a sentir Il.lusió i orgull per la nostra ciutat. Que no ens conformem i que fem allò que les generacions anteriors han fet sempre: lluitar per Barcelona. La nostra Ciutat s'ho mereix, no traïm la seva història!