dimarts, 27 de març de 2012

LA PLUJA FINA

Recordeu aquella metàfora que li agradava tant d'utilitzar a José María Aznar de la pluja fina, que cala i cala però no molesta fins que te n'adones de que estàs totalment empapat? Aquell home tan antipàtic no feia més que preveure el treball que han estat fent els darrers anys els mitjans de comunicació de la dreta tant a Catalunya com a la resta d'Espanya: crear un estat d'opinió favorable al cop d'estat conservador que estem vivint en aquests moments al nostre país.
Efectivament, ha estat una tasca lenta però constant, pensada amb intel·ligència i coneixement de com funciona la ment humana. Missatges repetits una i altra vegada, amb justificacions clarament neoliberals i silenciant qualsevol intent de contradir-les, creant un estat d'opinió favorable a les visions més individualistes del món, on l'individu prima sobre el col·lectiu i on la solidaritat és només una càrrega. I si no ho veieu així, llegiu els següents tòpics i penseu en quina imatge en teniu:
- Ens convencen que tot allò que és públic és també ineficient perquè l'únic que fa rutllar les coses és que algú se n'emporti un benefici en diners.
- Ens diuen que la sanitat pública gratuïta ens arruïna com a país i és un lastre per a la recuperació econòmica. Quina mentida!, la sanitat a Espanya no és gratuïta! i no ens arruïna com a país, sinó que ens enriqueix donant igualtat d'oportunitats. Si per la despesa sanitària creixem poc (que no és cert), almenys creixem de manera equilibrada.
- Ens asseguren que els impostos llasten el creixement econòmic, que són negatius per definició. No diuen que serveixen per reequilibrar i per portar a terme polítiques de comunitat, públiques.
- La solidaritat, una paraula positiva en si mateixa, només és esmentada com una càrrega, com un impediment a que avancem, a que ens recuperem. Quan la realitat és que sense solidaritat progressen uns però altres estan pitjor.
- Critiquen els aturats dient que la major part no volen treballar, i que els que si que volen ho fan i defrauden amb l'ajut de l'atur. Això és culpabilitzar els treballadors que estan en la situació més feble, i és donar una imatge que no és certa en la major part dels casos. L'objectiu és reduir els ajuts als aturats. Com sempre, a pagar els més dèbils.
- Diuen també que els funcionaris són ganduls i n'hi ha massa. Que suposen una gran despesa pel benefici que donen, etc, etc. Fixeu-vos que ometen que funcionaris són els metges, mestres, bombers, policies, i tants d'altres que treballen tant com qualsevol altre treballador.
En fi, tot un atac orquestrat a través de la pluja fina. Una crítica despietada contra tot els que és públic, contra tot el que és solidari. I nosaltres ens estem deixant portar. La dreta ha creat el fons d'escenari, i ara vol marcar també el guió de l'obra. Els partits d'esquerra hem de fer un nou guió, proposar un futur diferent i lluitar perquè no se surtin amb la seva. Tenim la responsabilitat de fer que el futur sigui millor que el present per a tothom, i no només per a qui es pugui pagar-se'l.

diumenge, 25 de març de 2012

PERQUÈ ATIEN LA POR?

Reflexionant al voltant de tot el que està passant, sobre la vaga general del proper dijous, sobre la situació del que ens envolta, i després d'haver parlat durant aquests darrers dies amb molta gent sobre aquests temes, a poc a poc he arribat a una conclusió força inquietant: els mitjans de comunicació i els governs de dretes estan alimentant la por, aquella por que paralitza les persones, aquella por que fa de la supervivència pròpia l'únic objectiu a curt termini, aquella por que desperta els sentiments més individuals.
Tots els missatges que rebem fan por: la crisi irresoluble, el deute, els serveis que no podrem pagar, les pensions que no podrem tenir, la feina que no podrem aconseguir. Por, por i més por. Us heu parat a pensar a qui li interessa aquest missatge? Perquè l'atien? Perquè no ens tornen l'esperança?
Quan els ciutadans s'enfronten a la por de perdre tot allò que han anat aconseguint, cometen el major dels errors: enfrontar-se a les agressions amb individualisme, com si estiguessin sols, com si només d'ells depengués la seva pròpia salvació i com si la dels altres no els importés. Quin error! És precisament ara, quan ens trobem en moments difícils, en que una dreta radical vol eliminar els drets dels treballadors per aconseguir mà d'obra barata atiant la por de perdre la feina, quan la mateixa dreta amb una bandera diferent vol reduir la sanitat pública a una simple almoina atiant la por de perdre-la totalment, quan ens provoquen la por contra tot el que sigui nouvingut dient-nos que ens farà perdre la feina, quan ens diuen que si no perdem els nostres drets la Xina se'ns menjarà...
Ara és quan hem d'estar units, ara hem de ser solidaris i enfrontar-nos junts contra aquest retrocés. Ara toca lluitar. Però si només lluita un, se'l menjaran. Si lluitem tots junts no deixarem esquerdes per on ens puguin vèncer i no els deixarem que ens enfonsin. Hem de trencar el discurs de la por, que cap ciutadà no es trobi sol davant un empresari que el vol acomiadar o que li vol reduir el sou, que cap ciutadà no es trobi malalt i sol sense que ningú defensi el dret de tots a tenir una salut pública digna.
El dia 29 hem de donar suport a la vaga perquè vegin que estem junts, que diem no i que quan estem junts som molts i molt forts. Quan estem junts no tenim por.

diumenge, 11 de març de 2012

El bloc de nou en marxa

Fa gairebé un any del meu darrer article en aquest bloc. Crec que ja és moment de tornar a escriure-hi perquè la situació avui és molt pitjor que quan ho vaig deixar. Cal que els qui tenim alguna cosa a dir enfront de la deriva ultraliberal de la nostra societat donem un pas endavant i ens comprometem a difondre i a explicar un missatge optimista i il·lusionat de que hi ha solucions possibles, que res del que està passant no és inevitable i que només depèn de l'actitud que prenem.
Estem veient com el govern de la Generalitat està planificant un canvi radical del model sanitari, amb l'objectiu clar de reduir el sistema públic a un nivell purament assistencial, com s'ataca l'ensenyament públic amb la reducció de plantilles i mitjans, com el govern de l'Estat redueix a la mínima expressió els drets dels treballadors, i com l'un i l'altre van de la mà en aquests objectius.
La situació actual és un cop d'estat. El poder econòmic es conformava fins ara a condicionar les actuacions del poder polític exercint la pressió a través de lobbies o grups de poder. Ara ja no en té prou. Ara l'objectiu és acabar directament amb un sistema polític, la democràcia, que els destorba perquè requereix d'un respecte als drets dels ciutadans. Ens estan convencent de que el govern és millor si és dirigit per tecnòcrates sense ideologia que prenguin les decisions simplement des d'un punt de vista ortodox econòmicament, sense pensar en les persones. Això és un cop d'estat en tota regla, i els ciutadans l'estan acceptant com a inevitable.
Tots aquells qui encara conservem una certa consciència de la situació estem obligats a denunciar-ho, però també a fer propostes creïbles i factibles per canviar aquesta deriva cap a un sistema totalitari on la dictadura no serà altra que la dels diners.