dilluns, 5 de novembre del 2012

ELS RISCOS DE MIRAR A UNA ALTRA BANDA

No sé si haureu observat com, a mesura que s'acosten les eleccions del 25 de novembre, la coalició que governa Catalunya en aquests moments ha començat a tornar a jugar a la "p... i la Ramoneta" amb el tema de la independència. Ara mateix tenen un embolic del qual no saben com sortir-se'n, ja que ni opinen el mateix els dos socis ni tampoc està clar que el camí cap a un estat independent sigui un camí de roses.
No és el meu objectiu en aquest article parlar de la independència ni del dret a l'autodeterminació. Tot arribarà. Només us vull fer quatre apunts sobre un tema que amaguen al darrera d'aquest objectiu general: el programa electoral de CiU en salut.
Ara, quan ja no tot ho poden tapar amb la independència perquè se'ls veu el llautó, és el moment de destapar què volen per a la nostra societat. Cal veure si creuen en un sistema públic de salut (no ho confongueu amb un sistema de centres públics, no és el mateix) o si pensen fer reformes per carregar-se'l. I per a veure-ho, no hi ha res més interessant que mirar-se aquell document que la gent vota sense llegir-se: el programa electoral. Us en faig cinc cèntims:
- (...) Afavorirem també l’autonomia de gestió, sota diferents modalitats, de la resta d’empreses públiques i consorcis que formen part del sistema sanitari.
En aquest punt estan obrint la porta a la privatització de tots els centres sanitaris públics a excepció dels de l'Institut Català de la Salut (ICS), entre els que s'inclouen l'Hospital de Mar, i la joia de la corona, l'Hospital Clínic de Barcelona.
La Hisenda pròpia ens permetrà gestionar la tresoreria i les polítiques d’incentius fiscals al sector sanitari (...)
L'objectiu no confessat és desgravar fiscalment les mútues. Això és especialment greu quan la pròpia Enquesta de Salut de Catalunya afirma que les classes mitjanes-altes són les que es beneficien directament d'aquesta desgravació, i que a partir d'un cert percentatge de persones amb mútues el sistema públic es converteix en simple beneficència. Compte amb les desigualtats que això fomenta. Només cal recordar que a Barcelona Ciutat, la diferència en esperança de vida entre Pedralbes i el Raval Sud és de 7 anys.
Orientarem el sistema als malalts crònics (...)
Com que les mútues no accepten ni malalts crònics, ni atenen la salut mental ni les addiccions, i expulsen la gent gran (majoria dels crònics) per la via de la pujada de primes, aquest punt accepta que el sistema públic s'orienti cap allò que el sector privat no vol atendre. Més beneficència encara. Fixeu-vos que això implica menys inversió en recursos públics d'aguts, i per tant una pèrdua del nivell de qualitat en la resposta a problemes de salut greus en els hospitals púbics.
Volem passar d’un sistema amb centres que ofereixen serveis a un sistema de serveis que s’ofereixen en centres.
Aquest punt, un circumloqui ocurrent però difícil d’entendre, ens està dient que els centres públics han de donar els serveis que cobreixi el sistema sanitari públic, i no potenciaran que ofereixin coses novedoses ni fruit de la recerca. Això limita una certa “sana competència” que ben regulada té un efecte potenciador de la recerca i la innovació en els centres sanitaris. Si ho apliquen, no espereu que un hospital públic ofereixi la darrera tecnologia o el tractament més modern, perquè li assignaran els serveis que pot donar.
Garantirem que les llistes d’espera es gestionin territorialment i que es prioritzind’acord amb criteris clínics i no administratius.
Després de provocar un increment en les llistes d'espera de més d'un 50% amb la mala gestió, ara volen fragmentar-les perquè no es puguin vigilar. A més, aquesta fragmentació implica que en un territori on hi hagi més llistes, els pacients es derivin cap a proveïdors privats independentment de si hi ha recursos públics disponibles en territoris propers. Un altre pas cap al foment del trasllat de pacients de serveis públics a privats. És més, no fer servir criteris administratius vol dir que es facilita el transvassament de pacients cap el sector privat.
Fomentarem la implantació de serveis assistencials a l’oficina de farmàcia, creant una cartera de serveis de l’oficina de farmàcia amb interrelació amb el SISCAT.
Això és una privatització encoberta de determinats serveis dels Centres d'atenció Primària (CAP). Seran serveis de pagament? N’hi haurà de gratuïts? Evidentment serà la manera de compensar els farmacèutics de la reducció en la despesa en medicaments, però caldria concretar les condicions.
- Promourem la participació dels centres de la sanitat privada dins el sistema d’avaluació de la Central de Resultats.
Això és un torpede directe contra els serveis públics.Això estimularà la competició pública-privada per comparació, però una té les mans lligades per créixer i l’altra no.
Facilitarem que els centres de la sanitat privada participin de la història clínica compartida
Això és el principal atac al sistema públic.afavoreix el desplaçament d’una part de la població cap a la sanitat privada, i la utilització per part de la privada de resultats de proves que li puguin resultar massa cares, deixant-les per a la pública. Exemple: em faig un PET a la pública però vaig al metge a visitar-me a la privada. El tractament me’l faig a la pública (car) però el seguiment el puc fer a la privada. Obre la porta a efectes molt perversos.
Promourem l’acreditació i la incorporació d’estàndards de qualitat en els centres de la sanitat privada, fomentarem la participació de la sanitat privada en la marca “Q” de qualitat de la sanitat catalana i estimularem la seva internacionalització com a referent de prestigi del país
Bé, per acabar-ho d'adobar en la marca de qualitat ja ni tan sols esmenten els hospitals i centres de salut públics. Sense comentaris.

EN FI, NO US DEIXEU ENGANYAR. L'OPCIÓ QUE US PROPOSEN CONVERGÈNCIA I UNIÓ ÉS DESMANTELLAR TOTALMENT EL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT. I no us confongueu, no significa que passin les cobertures públiques a centres concertats, SIGNIFICA QUE VOLEN POTENCIAR EL SECTOR DE LES MÚTUES, I QUI NO SE LES PUGUI PAGAR NO TINDRÀ DRET A ATENCIÓ SANITÀRIA DE QUALITAT. Al meu entendre, és molt greu.