dimarts, 7 de desembre del 2010

Els resultats de les autonòmiques al barri de Congrés-Indians

A l'hora de comentar els resultats de les eleccions, cal començar per la felicitació als vencedors, en aquest cas CiU, que es van beneficiar d'un autèntic tsunami a favor seu. S'ha de reconèixer que quan estàvem fent el recompte a les taules electorals de l'institut l'Alzina, en una darrera l'altra podíem apreciar la magnitud de la tragèdia, cosa que en un primer moment va significar una decepció molt gran.
Després hem anat veient les interpretacions dels resultats que han fet els experts, els diaris, els polítics, i tots aquells qui tenen alguna cosa a dir en els mitjans de comunicació. El cert és que hi ha moltes explicacions, però jo diria que probablement la del "ciutadà cabrejat" sigui la que té més força. Amb la quantitat de pàgines que s'havien escrit sobre la desáfecció dels electors, sobre l'abstenció i sobre la possible inhibició del vot, i resulta que al final va anar a votar més gent que a les anteriors autonòmiques... Això em porta a pensar que sovint els analistes l'encerten només a posteriori, quan busquen justificacions causals a resultats ja definitius, però en canvi les seves previsions fallen més que els pronòstics del temps a llarg termini.
I això em porta a l'extrapolació dels bons resultats de CiU a les municipals del proper mes de maig. Sembla que tothom estigui d'acord en que ens espera una gran victòria de la coalició de centredreta (per a mi, més dreta que centre) a la ciutat de Barcelona. Doncs bé, jo no hi crec en aquesta extrapolació. Algú podria pensar:"ves, què has de dir tu, que ets conseller del PSC". Mireu, no hi crec perquè a la ciutat estem treballant de valent, estem donant la veu als ciutadans, estem canviant la ciutat, estem anant als veïns un a un, estem "picant pedra" com es diu en l'argot polític. No se'ns pot negar aquesta tasca, som un valor segur. 23 anys de govern desgasten, creen molts descontents, però també són una base fiable i sòlida sobre la que edifiquem el nostre projecte.
Igual que les previsions dels analistes, les meves poden ser molt errades. Potser la majoria desitjarà un canvi cap a un futur incert en mans de grups conservadors que prometen privatitzacions i tenen les seves simpaties en els barris més rics de la ciutat. Pot ser. Però espero que els meus veïns del barri, i dels barris de Sant Andreu, almenys reconeguin la nostra feina aquests quatre anys, que votin sense pensar en els 23 anys anteriors, que pensin només en el que ha fet l'actual equip de govern, ja que serà aquest i no altre el que es presentarà a les eleccions. Espero que els meus veïns de Congrés-Indians vagin a votar el 22 de maig recordant que aquests darrers quatre anys hem tirat endavant moltíssimes coses al nostre barri: des del pla d'ascensors al Canòdrom, des del carrer Garcilaso a les pistes de tennis de Can Ros. Mai abans el Congrés-Indians havia estat tant a l'ordre del dia, mai havia estat tan conegut ni se n'havia parlat tant.
Per tot això, crec que almenys aquí tindrem un bon resultat. Si tothom fa la seva feina, el PSC guanyarà a Barcelona, però per a mi, el més important serà veure si els meus veïns agraeixen o no l'enorme esforç que hem fet en aquest barri.  Un esforç humà, organitzatiu i econòmic que millorarà la vida de Congrés-Indians durant molts anys.
I si al final no és reconegut, i altres guanyen l'alcaldia, seguirem treballant pel barri des d'altres llocs. Els lligams que hem creat amb veïns i entitats no decauran per més que algun dia no governem. La política no és només el poder pel poder.