dimecres, 16 d’octubre del 2013

VEUREM EL QUE VULGUIN QUE VEIEM

I sabrem el que vulguin que sapiguem, i escoltarem el que vulguin que escoltem. Ho podem anomenar de moltes maneres. Els que ho controlen ens diran que és pel nostre bé, que la imatge que donem ha de reflectir allò que som. Sense cap dubte ens donaran moltes raons per explicar-nos el control al que estan sotmetent la llibertat d'expressió a la nostra ciutat. Els qui hi estem en contra en diem censura. 
La censura, segons la definició de la Real Academia, "es la intervención que practica el censor en el contenido o en la forma de una obra atendiendo a razones ideológicas, morales o políticas. En un sentido amplio se considera como supresión de material de comunicación que puede ser considerado ofensivo, dañino, inconveniente o innecesario para el gobierno o los medios de comunicación según lo determinado por un censor".
No hi ha dubte. Van començar amb la negativa a donar permís per rodar un capítol d'història-ficció d'una sèrie de televisió amb l'excusa de la manca de rigurositat científica. Ara veten el cartell amb la foto d'un torero per al World Press Foto. És censura, pura i dura. No m'atreviria a definir-ho com "franquisme", paraula que ha esmentat un partit que fins ara mai ha condemnat els crims comesos durant la dictadura que donà nom a la cosa. I me'n guardaré prou de posar-li aquest nom perquè la censura només representa una petita part d'aquests crims. No comencem a confondre les coses. Ni el franquisme es pot reduir a la censura ni la censura l'han practicada només els franquistes. S'ha d'anar amb molt de compte amb la utilització frívola de paraules com aquesta, o d'altres que, com nazisme, s'estan trivialitzant d'una manera gairebé obscena.
Què en queda d'aquella Barcelona oberta, cosmopolita, orgullosa i amb prou seguretat en si mateixa que no tenia por de les manifestacions artístiques o culturals diverses i feia de la tolerància una mostra de la seva identitat? Només en resta una caricatura. L'Ajuntament de Trias està practicant un reduccionisme cultural sustentat en la censura de tot allò que no serveixi a la seva visió del món. Només ha d'haver-hi un discurs, una temàtica. Els barcelonins no han de distreure la seva atenció en cultura importada, i menys si d'alguna manera els pot recordar lligams sentimentals amb la resta de pobles d'Espanya. Podem mirar cap el Nord, a Europa, a l'altra banda de l'Atlàntic o a Àsia, al món sencer, però no ens deixen que mirem cap el sudoest a aquests veïns i familiars que tenim aquí al costat.
Sé que de moment només són dos exemples. Em contestaran que són aïllats. Però mostren maneres de fer, objectius, valors. La Barcelona oberta al món deixa de tenir sentit si no és capaç de ser fidel als principis de tolerància, si es tanca a una de les realitats que té més propera, si dóna mostres d'avergonyir-se dels seus veïns. Penso que la nova Barcelona de Trias està esdevenint una ciutat trista, acomplexada. Una ciutat que només aspira a ser capital de les comarques de Catalunya i en aquest objectiu renuncia a ser una capital del món. No m'imagino l'alcalde de Nova York censurant la foto del torero ni una pel·lícula d'història-ficció. Tampoc el de Berlín, Londres o París. Amb aquestes decisions renunciem a jugar la categoria d'honor de la lliga mundial i acceptem el nostre paper d'actor secundari.
Només em queda dir que com a barceloní començo a sentir vergonya de decisions com aquesta. Sento que el provincianisme s'ha apoderat de la ciutat i que els qui la governen només tenen ulls per al seu melic. sento llàstima perquè aquella ciutat que havíem portat a ser capdavantera està sent portada cap a una decadència silenciosa, amb la complicitat de massa barcelonins. I no entenc el canvi radical de mentalitat que han fet els meus conciutadans, que ho justifiquen o simplement passen. Cal que ens resistim, no ho hem de permetre i no ho hem d'emparar. Ens hi juguem el futur.