dimarts, 29 de març de 2011

Valors, models

Ara que s'acosta el final d'aquesta legislatura, vull compartir amb vosaltres algunes reflexions que m'han vingut al cap els darrers dies, a la vista d'alguns aconteixements que he vist passar al meu voltant.
Aquests quatre anys, els consellers que formem l'equip de govern del Districte de Sant Andreu amb la Regidora GemmaMumbrú al capdavant, hem estat treballant a fons amb les persones, arribant al grau màxim de proximitat que es podria esperar d'un Ajuntament tan gran com el de Barcelona. Hem conegut els veïns, els seus problemes, ens hem alegrat amb ells quan hem pogut resoldre els seus problemes, i també hem patit amb ells quan això no ha estat possible. Mirant enrere veiem la quantitat de gent amb la que hem establert relació, quants ciutadans han sentit ben a prop el recolzament del seu Ajuntament. També hem parlat, i molt, amb aquells que no han trobat solucions quan ens han vingut a buscar, però sempre amb respecte i oferint-los la nostra comprensió fins allà on era possible.
Tota aquesta tasca l'hem feta amb molta il·lusió, amb una voluntat de servei que ens ha fet implicar-nos fins el coll en els problemes reals dels ciutadans, en la petita escala de les persones. Hi hem posat temps, hem posat en risc les nostres feines habituals (per desgràcia els que no treballem a l'Ajuntament hem de patir la incomprensió dels nostres caps i companys per la tasca política que fem a fora de la feina)  i fins i tot les nostres vides familiars. Hem treballat sense descans de dilluns a diumenge i del gener al desembre. Les experiències s'acumulen en la nostra motxilla personal i l'empatia amb els veïns i les entitats la portem al cor. Hi haurà qui no s'ho creurà, qui pensarà que exagerem o fem propaganda. És igual, els que ens han conegut saben que és cert, que ho hem posat tot per la gent, tot per la ciutat. Aquesta és la nostra força, ens ho hagin reconegut o no (i us asseguro que tinc la sensació de que no).
Però aquesta tasca és fosca, no surt als diaris ni tampoc a la televisió. Segurament les petites històries de la gent amb la que hem treballat no seran mai conegudes, i la nostra tasca quedarà reduïda al record d'aquells amb els que hem estat en el dia a dia. En el meu cas, us he de dir que estic molt satisfet del meu treball aquests quatre anys com a conseller del barri de Congrés-Indians i de cultura del Districte de Sant Andreu. Ara quedem pendents del que els veïns decideixin el 22 de maig, i després de les nostres decisions personals i de les del nostre partit. Però siguin quines siguin, i continuem o no amb la nostra tasca, personalment estaré agraït per haver tingut l'oportunitat de treballar per als meus veïns en una etapa de la meva vida que sempre recordaré amb carinyo.

dijous, 10 de març de 2011

Un balanç personal de la legislatura a Congrés-Indians (i II)

I avui toca parlar de les persones, perquè de vegades parlem massa del totxo. 
* El pla d'ascensors: la veritat és que aquesta ha estat la proposta estrella al Congrés dels darrers 3 anys. Hem revolucionat el barri i millorat la qualitat de més de la meitat de les escales del Congrés Eucarístic. Vam començar per fer un estudi pioner de totes les finques per trobar solucions constructives que abans no existien, després vam explicar a tots els veïns escala per escala el pla de subvencions i hem estat ajudant a totes les comunitats que ens ho han demanat. Hem escurçat el termini de les llicències, facilitat els tràmits i assistit a reunions de veïns per aclarir dubtes. L'esforç personal ha estat molt gran, però hem aconseguit els objectius en 64 escales del barri, millorant la qualitat de vida dels seus veïns. Per desgràcia, també hi ha hagut punts negatius, com l'enfrontament viscut en algunes comunitats entre els veïns que volien i els que no. Tot i així el meu balanç personal és molt positiu.
* Entitats: hem ajudat a reforçar el teixit associatiu amb un recolzament molt fort a la coordinadora d'entitats, a l'Associació de Veïns, a la Unió de Botiguers i també a la taula de treball del Canòdrom. També hem  treballat amb la Coordinadora i les comissións de festes per consolidar i reforçar el calendari festiu anual. Entre tots (i això és mèrit de les persones de les entitats) han fet moltes activitats al barri, des de les festes de la primavera a les de Nadal, passant per la mostra artesanal i les festes majors. Des del Districte hem recolzat i ajudat, però ho han fet ells.
* Equipaments: 
A principis de la legislatura vam inaugurar el casal de barri, que és gestionat de manera exemplar per l'entitat Caliu Congrés. Ara mateix hi ha apuntades més de dues mil persones fent activitats. També hem establert una programació infantil estable i donem aixopluc a diverses entitats com la Coordinadora, l'associació Artenea, TEAC, i d'altres.
Vam obrir també la primera escola bressol del barri, sota el casal, recordeu que la segona ha d'anar als terrenys del Canòdrom. Amb la directora del centre vam col·laborar per portar a terme el projecte "Pintem el mur".
L'any 2010 vam inaugurar els mòduls provisionals de l'Escola Congrés-Indians, que ha resultat ser un centre molt participatiu en les dinàmiques del barri.
També el 2010 vam començar a utilitzar de manera compartida les pistes de tennis de Can Ros. Ara les fan servir el Club de Petanca Can Ros, el club de tennis i l'Associació de futbol sala Arrels.
I per tancar el capítol d'equipaments, hem treballat amb la taula d'entitats per programar els que hauran d'anar als terrenys de les pistes de tennis del Canòdrom. Ara estem començant el tràmit burocràtic de la modificació urbanística que ens ha de permetre construir-los. Durant la propera legislatura els tirarem endavant.

En resum, hem avançat molt aquests darrers quatre anys també en serveis a les persones. El balanç és entament positiu, però ens queda molta feina per endavant. Ara caldrà veure qui se n'encarregarà a partir del mes de maig. Els que de ben segur continuaran treballant de valent seran els membres de les nostres entitats del barri, que són la força de Congrés-Indians.

dimecres, 9 de març de 2011

Un balanç personal de la legislatura a Congrés-Indians (I)

Fa uns dies vaig penjar al bloc de notícies del barri un balanç del compliment del Pla d'Actuació del districte de Sant Andreu per aquesta legislatura. Avui vull fer un balanç més personal del que han significat aquests quatre anys per al nostre barri des del meu punt de vista. En algunes coses no compartireu la meva opinió, així que us agrairé qualsevol comentari al respecte. 
Començo per les obres de millora de l'espai públic (carrers i parcs):
* Pista del Canòdrom: un espai verd que no havíem tingut mai al nostre abast els veïns del barri. Per la seva vocació de temporalitat va quedar una mica pobra de mobiliari, però crec que és un espai nou que dona moltes possibilitats d'actes amb les entitats i d'ús per al lleure. Hem de treballar perquè quan es faci definitivament millori.
* Pistes de Patinatge de Vèlia: Un altre espai verd públic que feia més de 20 anys que estava abandonat. Ara és potser un dels racons més agradables del nostre barri. Podem estar molt contents.
* Urbanització de Garcilaso: El resultat és un espai molt agradable als vianants. La pega és que s'han suprimit un munt de places d'aparcament. Per desgràcia l'espai no és elàstic, i de vegades hem d'escollir entre cotxes i persones. A mi m'agrada com ha quedat, però entenc la queixa de l'aparcament.
*Matanzas, Biscaia i Can Berdura: han millorat molt i s'han conservat les places d'aparcament. El problema principal és que l'aparcament de vehicles es va haver de fer a la banda muntanya, i hi ha queixes de que s'ha incrementat el soroll en edificis de la banda mar.
* Vèlia: El carrer ha quedat molt bonic, però si ha ha alguna pega és el fet de que es van haver de tallar els plataners, i fins que els nous arbres no creixin al carrer li manca verd.
* Espiga i Cep. Les placetes han quedat fantàstiques, especialment la de l'Espiga. Per fi s'han convertit en dos espais vius i alegres, lluny de la soledat que hi regnava.
* Felip II: Vam arreglar les voreres i refer els parterres. Com a positius he de destacar que es va millorar l'enllumenat, i hem posat cadires. Com a negatiu cal dir que als parterres no ha arrelat la vegetació que va posar Parcs i Jardíns i això ha fet que quedin descuidats.
* Pas de St Tarsici: Els veïns que no veien bé l'ascensor han acabat felicitant-nos. Era una obra que calia per la quantitat de gent que travessa el Pas. Convertir-lo en peatonal també ha agradat als veïns. La pega, com sempre, ha estat que l'espai per als vianants ha calgut treure'l als cotxes aparcats.

Una vegada repassades les obres, en el proper article (demà) us parlaré de les coses que hem fet al barri destinades directament a les persones (equipaments, entitats, etc).