dilluns, 25 d’agost del 2014

SINÒNIMS, SEMBLANTS, ...O NO TANT

Sense cap dubte, una de les estrelles d'aquest estiu ha estat la Llei de Consultes no Refrendatàries del Parlament de Catalunya. Servirà o no servirà per acollir al seu si la poc probable consulta del 9-N? Sembla que la resposta, més que política, sigui lingüística: la Generalitat pot convocar consultes però no referèndums segons la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, per tant la diferència entre unes i els altres podria convertir la prohibició en un greuge més de l'Estat o en el contrari, una usurpació de competències per part de la Generalitat. No es tracta d'un tema menor encara que sigui quina sigui la resposta els uns i els altres seguiran encastellats sense admetre error.
Sincerament, no tenia gaire clar aquest assumpte fins que vaig decidir primer de tot informar-me'n una mica de què és què, i d'aquesta manera tenir la meva pròpia opinió sense dependre dels aborregadors mitjans de propaganda de masses dels governs d'aquí i d'allà. I buscant buscant, vaig trobar un article d'un mitjà poc sospitós de ser anti-consulta, el diari ARA del 23 de desembre de 2010. En aquell moment encara no es parlava tant de  "La Consulta" sinó més bé del "Pacte Fiscal", de manera que l'ambient no estava tant exaltat amb el que havia de venir. Copio la cita literalment:
Una consulta popular, com és el cas de la que es va dur a terme sobre el futur de la Diagonal, no es basa en el cens electoral sinó en el padró de majors de 16 anys. A més, prescindeix de mecanismes i garanties presents en processos electorals vinculants i oficials.
Un referèndum, en canvi, és una votació popular convocada pel poder legislatiu (Parlament) o pel cap d'estat d'un país amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'una reforma legislativa o constitucional. Hi estan convocats els majors de 18 anys, talment com si fossin unes eleccions convencionals.
Ai caram, començo a veure-ho clar. Si convoquen menors de 18 anys ja no és referèndum. Sembla que recolzi les tesis dels sobiranistes, no? Però seguim llegint, i ens trobem amb una sorpresa: la consulta prescindeix de mecanismes i garanties... Uf! Això no m'ho esperava... Hem de decidir el futur de Catalunya sense garanties de transparència, imparcialitat de l'administració, etc??? Això si que no!. El futur del meu país no es pot fer per aquesta via, no vull que sigui amb una consulta de costellada, ni parlar-ne. Vist això em decanto per un referèndum encara que costi molt més de convocar.
M'ensumo que els partidaris governamentals d'una consulta i els que des de fora els donen suport m'intenten enganyar. M'estan dient que un assumpte com aquest es pot ventilar amb una consulta perquè ells no poden convocar un referèndum si no és acordat amb l'estat. Em diuen que no hem de tenir por de fer una consulta, però no em diuen què passarà després. Ometen que amb ella no tindrem garanties, que el cens no serà real perquè inclourà persones sense dret a vot i n'exclourà d'altres que si el tenen (per exemple catalans residents a la resta d'Espanya). Quina validesa tindrà? Sigui quin sigui el resultat, qui perdi no l'acceptarà per no tenir garanties de cap mena!
Això no és propi d'un país seriós ni d'una democràcia avançada. Dir consulta al que ha de ser un referèndum és acceptar la derrota abans d'intentar negociar amb l'Estat. Sacrificar la netedat a canvi de la factibilitat.
Jo no vull una consulta unilateral, vull un referèndum i que tots els esforços vagin a pactar-lo amb el govern d'Espanya. Només així els catalans podrem decidir el nostre futur sense cap ombra de frau i la resta dels espanyols podran acceptar-ne el resultat. En resum: CONSULTA NO, REFERÈNDUM LEGAL I ACORDAT SI. És hora de fer política i no de tancar portes. Probablement abans caldrà modificar la constitució perquè el permeti (ara no el permet si l'objectiu és la secessió d'un territori), però potser aquesta reforma sigui prou atractiva per als catalans per no necessitar la independència. Ho desconec, però crec en les vies del diàleg perquè tot i que hi ha governs sords a Madrid, també hi ha governs sords a Barcelona. Potser nous temps portin gent amb capacitat de seure en una taula i arribar a compromisos.
I per un altre dia deixo parlar de l'absurditat d'una doble pregunta que resulta ser un altre engany. Si al final fem el referèndum algun dia, la pregunta ha de ser clara. Res de circumloquis per enredar la gent. Vol que Catalunya sigui un estat independent, si o no?.