divendres, 28 de juny del 2013

SENSE FULL DE RUTA

Els projectes transformadors es distingeixen de la simple gestió del present per tenir uns objectius a curt, mig i llarg termini i també la planificació necessària per aconseguir-los. Allò que anomenem Full de Ruta. En general les grans transformacions també necessiten d'un lideratge compromès, que tingui la capacitat de crear sinèrgies i incorpori diferents sensibilitats, engrescant-les amb la promesa d'un futur compartit. 
Barcelona ha viscut molts projectes transformadors al llarg de la seva història moderna que han anat modelant el futur, sempre amb uns objectius al davant, i que n'han fet d'ella la capital que coneixem. Un  exemple per a moltes d'altres d'adaptació als temps i model de creixement amb la màxima cohesió social. I al darrere sempre amb un Ajuntament compromès (deixo de banda voluntàriament els anys del Desarrollismo franquista amb la greu desestructuració i desdibuixament que va comportar) i una ciutadania orgullosa de sentir-se part del projecte. La capacitat transformadora, la implicació de la societat i els objectius comuns han configurat una imatge i un sentiment progressistes i moderns de Barcelona que no podem perdre precisament en els moments tan difícils que estem passant.
Ara fa dos anys, la ciutadania va considerar que calia donar per acabat el darrer d'aquests grans projectes: l'anomenat Model Barcelona, que havia estat liderat pel PSC durant 32 anys de governs progressistes. El missatge era clar: calia canviar objectius, formes i full de ruta per adaptar-se al segle XXI, amb uns canvis socials, econòmics, etc que no eren els mateixos dels anys 80 i 90. I ens van retirar la confiança. 
Deixar el govern de la Ciutat ens està servint per recuperar el diàleg amb entitats i veïns (ahir a la tarda, a Can Fabra més de 90 representants d'entitats van venir a escoltar la conferència del president del grup Municipal Jordi Martí i la nostra regidora Imma Moraleda sobre la primera meitat de mandat), i per reformular la construcció del futur de Barcelona des d'un punt de vista proper, progressista i compromès. Estem agafant aire per tornar el 2015 amb propostes noves i engrescadores, amb energies renovades i ganes de liderar els nous temps.
I mentrestant, què està fent el govern de Trias? 
Es van presentar el 2011 dient que el model estava esgotat. Que calia canviar i que calia donar-los la confiança. Dos anys després encara estem esperant que presentin algun projecte de futur. La sensació de que l'Ajuntament ha passat de pilotar la Ciutat a simplement gestionar els serveis que dóna ha inundat els pensaments de veïns i entitats. Un Alcalde Trias desaparegut, sense capacitat de liderar i ja en la porta de sortida de la seva llarga carrera política. Les grans inversions semblen ser escollides a l'atzar o fruit d'un pacte amb un Partit Popular amb el que comparteixen objectius, més de cara a la galeria que no a les necessitats reals de la societat. Obres d'aparador per davant de transformacions en els barris que ja estaven compromeses. Es exemples són molts, Marina de Luxe, Rambla Catalunya, Passeig de Sant Joan, Plaça de les Glòries... mentre s'abandona part del projecte de les cases Barates del Bon Pastor, la presó de la Trinitat, el pla d'ascensors... L'Ajuntament ja no lidera la ciutat, les entitats no se senten acompanyades, la ciutadania no en sent el recolzament. Com comentàvem ahir amb les entitats a Can Fabra, algú sabria dir en què consisteix la Barcelona de Trias?
O no hi ha un full de ruta, o el tenen ocult. Algunes actuacions així ho indiquen. La privatització de la gestió de les noves escoles bressol, la concessió privada dels aparcaments de B:SM, el buidament de Barcelona Activa... Preocupant, molt preocupant. No només deixen de treballar contra l'increment de les desigualtats i de l'atur, sinó que a més estan privant la Ciutat dels beneficis de les empreses municipals que encara en donen. Aquella Barcelona del pacte social, lluitadora i inconformista, no es pot permetre aquesta regressió.
Com tampoc no crec que sigui positiva la trivialització i mercantilització de l'anomenada "Marca Barcelona": Personalment em sento prou orgullós del nom de la meva ciutat com perquè s'utilitzi amb una lleugeresa manllevadora de significats i continguts i acabi donant nom a un Circuit a 20km de distància (en el qual inverteix 4 milions d'euros anuals i en la gestió no hi té ni veu ni vot, cosa que trobo INDECENT), o a un parc temàtic al costat de Tarragona, a 100km.
En fi, cal que mirem endavant i tornem la il·lusió a la ciutadania. El projecte de CiU no està dotat ni de full de ruta, ni d'objectius engrescadors ni tampoc d'una mínima coherència. El 2015 la ciutadania ens espera i no la defraudarem, els socialistes ho posarem tot. 

dilluns, 17 de juny del 2013

TRIL·LERS A L'AJUNTAMENT

Sembla ser que la política de l'engany s'ha instal·lat a la banda mar de la plaça Sant Jaume. Us sona la frase: On és la piloteta? La clàssica tècnica dels il·lusionistes de fer mirar a una altra banda mentre fan el truc s'ha convertit en l'eix central de la política municipal de Trias. La d'aquesta setmana no és menor: decideixen PRIVATITZAR 15 aparcaments públics que donen beneficis a la Ciutat, uns 15 milions anuals, per 25 anys, demanant només 100 milions d'euros. On està el truc? Senzill: la promesa de que els 100 milions es faran servir per edificar 1000 pisos de lloguer social.
Vaja, sembla que els comptes no surten... 13 milions de benefici per a la ciutat multiplicats per 25 anys surten a un total de... 325 milions. Sembla que no quadra. Si l'Ajuntament ho privatitza per 100, on són els altres 225 milions? Claríssim, no? A mans d'inversors privats. O sigui, en termes reals Barcelona perd 275 milions d'euros que es "volatilitzen", o millor dit, van a omplir les butxaques d'algú. Una manera molt curiosa de beneficiar la Ciutat, no? A mi només se m'acut una paraula: INDECENT. S'estan venent tot allò que ha fet de Barcelona una Ciutat poc endeutada i capaç d'aguantar la crisi. Suposo que els seus amics n'estaran contents, però és un dia de dol per als ciutadans.
Anem una mica més enllà. A la cortina de fum dels 1000 pisos de lloguer social, dels quals diuen que els inquilins pagaran entre 200 i 300 euros al mes. A veure. Què hauria passat si enlloc de construir nous edificis haguessin decidit aprofitar els beneficis anuals dels 15 aparcaments (13 milions) per ajudar a pagar el lloguer anual a 1000 famílies: el càlcul és fàcil; comptant un lloguer mitjà a Barcelona de 700euros (valor publicat a BCN del 2012), i que cada família pagués 200 euros (o sigui, el mínim, de manera que la ciutat posés 500 euros per família), en un any la despesa de l'Ajuntament en ajuts seria de  1000x500x12 =... Tachan, tachan!... 6 milions d'euros!!!! O sigui, si enlloc de privatitzar els aparcaments, hipotecant el futur de la Ciutat, utilitzessin els beneficis del 15 aparcaments per ajudar a pagar el lloguer a les famílies directament, PODRIEN AJUDAR A 2000 FAMÍLIES enlloc de les 1000 previstes. I aquest és el gran negoci? Senyor Trias, si algú dels seus assessors es dedica a ser consultor econòmic, que no em busqui com a client!
Li proposo una cosa diferent: oblidi privatitzar les empreses municipals que donen beneficis, però privatitzi les que no els donen. Si la seva lògica és correcta, la gestió privada millorarà els balanços i tots podrem gaudir d'aquesta millora. O potser les empreses privades no es volen quedar negocis deficitaris? No confien en les seves possibilitats? A mi em sembla que això és jugar amb les cartes marcades... Una mica de risc també podria posar, el capital privat. O segons vostès només ha d'assumir pèrdues i riscos el capital públic? I després ens diran que la gestió pública és una ruïna. PERVERS.
En resum, la maniobra a més d'INDECENT és ABSURDA (potser SUICIDA?), a curt i a llarg termini. A més és una ruïna econòmicament i social, i un engany en tota regla de l'Ajuntament de Trias. S'estan venent la Ciutat i els ciutadans no se n'adonen. Aquesta és la concepció que té CiU de Barcelona: UN GRAN PASTÍS PER REPARTIR-SE. Ens hipotequen el futur i ens roben el present. Quina serà la propera?