dimarts, 13 de gener del 2015

LA FI DE LA POLÍTICA A CATALUNYA

Sembla que no ens n'estiguem adonant. El país de les meravelles del futur que ens venen l'Artur Mas i l'Oriol Junqueras ens fa mirar lluny mentre no veiem el que passa aquí mateix. El mercadeig amb les llistes amb independents amunt i personalitats avall amaga dues conseqüències molt preocupants: (1) el descrèdit sobre el que significa pertànyer a una llista i al Parlament, i (2) l'anul·lació política del Parlament com a poder legislatiu.
No és de rebut que es pugui farcir una llista amb personalitats notables sense demanar-los una mínima dedicació anterior a la cosa pública, sense tenir clars els seus posicionaments ideològics i sense saber quina és la seva capacitat per formar part d'una càmara legislativa, amb un únic nexe d'unió: voler la independència de Catalunya.
Posem-nos en el probable cas de que no aconsegueixin una majoria absoluta que els permeti tirar endavant amb el seu projecte de secessió. Aquestes persones hauran de dedicar-se a temps complet durant quatre anys a l'activitat legislativa del Parlament, sense tenir coneixements, experiència, filiació ni orientació ideològica. Com podran proposar lleis, negociar-les, discutir-les? Quina sentit donaran? Seran de dretes, esquerres? Coneixeran camps que potser els queden del tot allunyats? Quin control faran sobre la tasca de govern?
Però... i si l'aconsegueixen? El país seguirà necessitant ser governat, caldrà discutir molt i molt al Parlament abans de que facin cada pas. Això ho hauran de fer aquestes persones? Déu n'hi do quin encàrrec per gent que no han viscut mai la política en primera línia.
Aquest afany per omplir les llistes amb persones de l'anomenada "societat civil" només amaga l'anul·lació completa del Parlament com a càmara de discussió política. O us imagineu la Núria Feliu, el Toni Albà, el Joel Joan discutint sobre la llei de protecció de dades o sobre les retallades en salut? Sincerament, jo no m'ho imagino.
El problema és una volta de cargol més del descrèdit de la política partidista i del trist espectacle d'un president acorralat i un cap de l'oposició envalentit però desorientat. És un atac frontal al sistema polític català per als propers anys. Un descrèdit total de com es construeixen les llistes de diputats i diputades, de la seva valua i dels propis partits que les presenten. La idea és que el Parlament es pot omplir amb polítics o amb gent de la faràndula, les arts, les ciències perquè realment no serveix per a res. No seria millor presentar una llista de persones amb experiència, amb capacitat política (siguin o no independents) i contrastada, i buscar el recolzament extern dels altres notables? Com pot ser capaç un President de muntar un Parlament de costellada format per persones que només defensen una bandera? Renunciarà a legislar si guanya? O bé el que vol és tenir les mans lliures per governar, amb un Parlament ple de famosos però buit de contingut? 
Sincerament, crec que Mas està patint una deriva cap a un règim presidencialista que no quadra amb el que hem viscut fins ara ni amb el que volem. Es vol presentar com a President sense partit a les eleccions i desballestar el Parlament per ser ell qui governi sense oposició ni discussió ni, sobretot, control. Una altra fugida endavant d'algú que ha perdut la noció de la realitat i que es veu a si mateix com un salvador-fundador de la pàtria. Aquest messianisme no ens portarà enlloc, ja ho veureu.

UN ANY DE CANVIS

Començant el 2015, sembla un bon moment per aturar-nos un segon i mirar de pensar què ens portarà aquest any, que promet ser políticament molt interessant en tots els àmbits i molt especialment en el municipal. Em referiré a ell en concret, per la seva proximitat i també perquè és el que conec de primera mà.
Acabem el mandat d'en Xavier Trias, el primer d'un govern conservador des de l'any 1979, amb un regust certament amarg, veient com l'autoritat de l'Ajuntament s'ha diluït en conflictes com el de Can Vies, com han estat incapaços de crear un nou model de ciutat, de petit comerç, d'espai públic, de convivència. Problemes com el mal resolt dels horaris comercials han demostrat manca d'idees i propostes, indecisió, manca de planificació. La Ciutat també s'ha allunyat dels barris, els districtes han perdut pes i el tracte amb les entitats s'ha convertit en més distant. De la política de la relació i comprensió hem passat a la política del client.
Hem vist com la Ciutat avança sense lideratge municipal i a mercè de qualsevol grup econòmic que vulgui fer la seva pròpia llei, i hem vist també com Barcelona ha sucumbit al vassallatge de l'Alcalde davant el president de la Generalitat, amb la desaparició total de la ciutat com a subjecte polític autònom. 
En fi, si hagués de fer-ne un balanç dels gairebé 4 anys de Trias, diria que hem tingut un alcalde fantasma, sense aparicions públiques en actes de barri, només dedicat a petites reunions on accepta totes les peticions sense tenir un full de ruta, i sense lideratge. Trias ha fet desaparèixer la figura de l'Alcalde i amb ell, de l'Ajuntament. La gestió pura i dura ha substituït la política, i la Ciutat, tot i ser una marca potent, camina com un zombie en no sabem quina direcció. Ara si, la seva inexistència ha fet que no sigui antipàtic. Ha jugat més a evitar l'animadversió que a liderar. Qui no decideix mai, no s'enfronta a ningú. Ja veurem com ho jutjarà la ciutadania. 
I els altres? Uf, una qüestió complicada. Tot sembla indicar que hi haurà una forta fragmentació del vot, però m'agradaria explicar-vos la meva opinió al respecte: Vaig a intentar fer un exercici d'imaginació per començar a preveure com pot ser l'escenari post electoral a la nostra ciutat, amb una fragmentació del vot molt important i l'entrada al consell municipal d'un grapat de forces polítiques (PSC, CiU, PP, ERC, CUP, Guanyem, Ciutadans). Com que es tracta d'un petit "divertimento", no el faig en base a enquestes ni anàlisis d'altres sinó simplement guiant-me per la intuïció. Del que diré a continuació no cal que en cregueu ni una sola paraula. És simplement una opinió basada en les meves reflexions particulars, esbiaixades per la meva pertinença a un dels partits implicats i gens objectives. Espero que no ofenguin a ningú! 
Començo pel Partit Popular de l'incombustible Alberto Fernández Díaz. En principi cap canvi, si segueix el mateix líder des de fa tants anys, no és previsible cap canvi de full de ruta. A més el govern del PP s'ha fet molt antipàtic, a Catalunya. Suposo que patiran un cert desgast, però no serà gaire perquè el seu vot és molt fidel. Mateix líder-mateix programa-mateixos resultats o una mica inferiors. Imagino que seguiran sent una de les 3 forces més votades si Ciutadans no irromp amb més força de amb la que penso que ho farà. 
ICV, en canvi, espera tenir un gran resultat amb la marca blanca de Guanyem Barcelona. No sé si serà així o no. ICV pertany a aquells grups que tant critiquen Ada Colau i la gent de Podem. Ells també han governat a Barcelona durant 32 anys, i la gent ho sap. Aquest lastre i el fet que l'electorat de la ciutat és prou madur poden fer que s'identifiqui massa Guanyem amb ICV i que el seu creixement no sigui tan gran. Ja veurem. En tot cas, com a partit d'esquerres els desitjo molta sort, però veig un risc de dissolució important en un projecte massa heterogeni.
Les CUP poden fer gala de coherència i radicalitat d'esquerres. Vagi per endavant el meu respecte i certa simpatia amb part dels seus postul·lats (no tots, és clar). Suposo que avançaran bastant i potser entraran a l'Ajuntament. En tot cas en detriment sobretot de Guanyem, ja que en cert electorat poden actuar com vasos comunicants, especialment entre l'electorat més a l'esquerra. En tot cas, si haguessin sumat amb ells, potser el resultat hauria estat millor, però el projecte global s'hauria diluït molt per les diferències entre els components.
Pel que fa a Ciutadans, ja ho veurem. Segur que tindran una irrupció important, però crec que el seu moment culminant ha passat una mica des de l'aparició de Podem. Pot ser que captin una part del vot del PP i fins i tot del PSC, però no em fa la sensació de que siguin l'estrella del moment. Ja ho veurem. Entraran en el consistori però possiblement amb menys força de la que esperàvem fa un parell d'anys.
Cas apart ERC. Serà interessant veure'n l'evolució. Presenten un candidat llunyà de la vida municipal. Suposo que esperen un gran creixement a remolc del moviment sobiranista i és possible que obtinguin un gran resultat gràcies a això. Però ja veurem. Per a mi és una gran incògnita saber fins a on pujaran, ja que per un costat CiU els barra el pas, i per l'altra les CUP. Em fa l'efecte que poden pujar bastant, però no prou com per ser segona força política a l'Ajuntament. En tot cas sento curiositat per saber-ho.
I el PSC, el meu partit... Va, intentaré fer una predicció: tenim un bon candidat, probablement el millor dels que es presenten a l'Alcaldia, però que no tothom coneix. Ens presentem amb la solvència contrastada d'haver governat molts anys amb ICV i amb la lliçó ben apresa de quins errors vam cometre quan ho fèiem. Penso que també som una gran incògnita, i espero que poguem arrabassar a CiU el lloc de llista més votada tot i que és una tasca difícil i que la fragmentació del vot a l'esquerra ens és un problema. Sincerament, tot i que no és fàcil la tasca, espero que els barcelonins i les barcelonines considerin el nostre projecte com el més sòlid i el nostre candidat, Jaume Collboni, com el millor per representar-los. Ja sé que la previsió no és molt agosarada, però espero que entengueu que amb el PSC no puc ser objectiu! 
Ara bé, el que sembla més probable és que per tornar a fer una Barcelona progressista caldrà un ampli pacte d'esquerres. També ho veurem!