dimecres, 17 de març del 2010

Perquè és important un centre d'art al Canòdrom?

La nostra ciutat està fent una aposta molt ferma per no perdre el tren del segle XXI. Una vegada passada l'època industrial, mirar cap el futur és buscar camíns per trobar sectors en que puguem ser competitius i punters. Aquesta tasca només es pot dur a terme intentant imaginar quins seran aquests sectors d'aquí a 15, 20 o 50 anys. No és tasca fàcil, però sembla que hi ha alguns indicis de per on anirà el camí.
El secret està en apostar per activitats de creació, que generin molt de valor afegit, i que serveixin de pol d'atracció per a persones de tot el món que busquin llocs on portar a terme nous i innovadors projectes. I quines són aquestes activitats? Doncs bé, d'un costat la recerca i de l'altre la Cultura.
La Cultura s'ha convertit en un poderós sector econòmic, que fins i tot en temps de crisi no deixa de créixer. La seva fortalesa està en la capacitat d'atraure talent, innovació, joventut i capacitat de reinventar-se. En aquest sector, l'Ajuntament està fent un enorme esforç per portar Barcelona a la primera divisió a escala mundial. En un món globalitzat el futur de la ciutat passa per ser punt de referència mundial. El que no arriba a aquesta escala corre el risc de convertir-se en un simple observador sense oportunitats.
En aquest sentit, calen centres culturals on artistes de categoria internacional, nous creadors que tinguin alguna cosa a dir, puguin presentar i exposar els seus projectes. Aquests centres seran lloc d'atracció per a gent vinguda de tot arreu, afavorint intercanvi i interrelació.
El barri de Congrés-Indians es mereix tenir un centre d'aquest tipus. Crec que ens mereixem que pugui venir gent de tot el món i apropar-se a aquests carrers que nosaltres ens estimem tant. Penso que per segona vegada a la nostra història (la primera va ser el naixement del barri) hem de tornar a estar a la primera plana dels diaris, i que el Canòdrom ens dóna l'oportunitat de ser coneguts arreu i de poder explicar amb orgull que som un dels centres culturals de la Ciutat de Barcelona.
El Centre Cultural del Canòdrom és l'única oportunitat que tindrem al nostre barri de tenir un equipament d'àmbit internacional. I és més, esperem que sigui capaç també de generar un moviment de gent que vulgui residir temporal o definitivament a prop, perquè l'intercanvi amb creadors culturals no pot ser més que enriquidora per a tots nosaltres. El més important serà, però, que totes aquestes possibilitats acabin convertint-se en realitat. Ens ho mereixem.
Ara bé, no em negareu que la idea de fer un centre cultural a l'edifici del canòdrom ha estat una idea audaç del nostre Alcalde, Jordi Hereu. És una idea que només es pot tenir si es té clar l'horitzó de la Ciutat a llarg termini, si realment es creu en les possibilitats de Barcelona, i si realment es tenen idees innovadores. I em pregunto: Això és la paràlisi del govern municipal de la que parlen els nostres rivals?.

divendres, 5 de març del 2010

Estructurar el barri per reforçar les entitats

A la nostra ciutat estem vivint des de ja fa anys un creixement de diferents col·lectius que es mouen per un interès concret, les anomenades PLATAFORMES. No vull entrar a discutir aquí sobre la legitimitat o no d'aquests moviments associatius, ni de la seva continuïtat més enllà dels objectius que s'han fixat. En aquest article us vull parlar de quina influència pot tenir la seva existència en les altres entitats .
El teixit social del nostre barri de Congrés-Indians està estructurat sobre la base de la coexistència de diferents entitats que comparteixen l'interès pels temes del barri en general i en positiu. Aquestes associacions treballen juntes a dintre d'una Coordinadora l'èxit de la qual es basa en que totes elles comparteixen objectius de barri però no es trepitgen el terreny, és a dir, cada una ocupa un espai ben definit pel que fa a la seva temàtica, socis o actuacions.
No tenim una quantitat d'entitats que pugui suportar per ella mateixa una activitat social intensa al barri, de manera que l'estructura de puzzle en la que les diferents entitats ocupen espais complementaris però no es dupliquen, cobreix la major part del que es fa.
En particular, l'Associació de Veïns treballa els temes d'urbanisme, veïnals, seguretat, i tots aquells que afecten a la vida quotidiana dels ciutadans i pels quals cal una perspectiva de barri per sobre d'interessos particulars, legítims, però allunyats del bé general. Un barri amb una associació de veïns forta aconsegueix portar a terme projectes de major rellevància i molt ben treballats en el colze a colze amb les administracions.
L'aparició de plataformes menja un cert terreny a l'associació de veïns. La seva defensa d'interessos particulars debilita l'associació per la pèrdua d'implantació en determinades àrees o col·lectius, i també fa perdre la veu unitària que ha de tenir el barri per lluitar amb més força per la millora de la seva qualitat de vida i el seu benestar. Sovint, a més, les plataformes eleven el to de la discussió, de manera que aconsegueixen reduir l'impacte del treball de fons que es fa dia a dia des de l'associació de veïns.
Hi ha plataformes que acostumen a cridar molt, a ser hipercrítiques, però en canvi no ofereixen la possibilitat d'un treball de fons, constructiu, amb objectius a curt i llarg termini amb les administracions, ja que sovint trenquen els ponts de diàleg que se'ls ofereixen.
La meva opinió personal és que les plataformes s'haurien d'incorporar a l'Associació de Veïns, per dotar-la de major pluralitat de punts de vista, i incrementar així el seu suport social. Tenir un sol interlocutor per als problemes veïnals és necessari si volem que el nostre barri i els seus representants siguin respectats allà on calgui que se senti la seva veu.

dimarts, 2 de març del 2010

Som tots iguals?

Sovint sentim que tots els polítics són iguals, que no saben rectificar, que no accepten mai un error, etc, etc. En general comentaris negatius que reflecteixen una desconfiança en el que diuen ja que aquestes actituds fan que sigui difícil distingir quan diuen la veritat de quan ens enganyen.
Doncs bé, encara que molt sovint aquests comentaris estan ben fonamentats, crec que a poc a poc hem d'anar introduïnt noves maneres de fer política, amb l'acceptació dels nostres errors. Rectificar només és possible si prèviament s'ha reconegut que s'ha errat, i hem d'acceptar que tots ens equivoquem alguna vegada. Si els ciutadans perceben que som capaços de fer autocrítica, confiaran més en nosaltres.
I a què ve aquesta reflexió? Doncs bé, fa uns dies vaig penjar en aquest blog un post en el que explicava el desenvolupament del darrer Consell de Cultura del Districte. En aquell post feia una dura crítica de l'actitud d'una consellera d'un altre partit, i dels comentaris que havia fet en la sessió.
Ahir a la tarda vam estar parlant sobre aquell article ella i jo. Per la meva banda, amb la tranquil·litat que el moment oferia, vaig poder entendre el perquè d'alguns comentaris que havia fet en el Consell, i vaig acceptar que l'article penjat en el blog era realment molt dur i corresponia a una reacció exagerada respecte del que havia passat. Probablement la causa de la radicalitat dels meus arguments va ser la reacció que els seus comentaris havien provocat en una part (molt minoritària) del Consell.
La percepció que vaig tenir del seu treball en el consell va ser molt negativa. Després de la conversa d'ahir a la tarda, vaig entendre que havia comès un error d'apreciació molt important.