dimecres, 18 de maig de 2011

Democràcia real: SI I ARA

Us he de dir que comparteixo els objectius dels que s’estan manifestant a tot el país demanant un canvi en el sistema democràtic i econòmic. Totalment. Aquí i avui afegiré el meu petit gra de sorra al canvi, perquè crec que ha arribat el moment de redreçar el camí i dirigir-lo cap a una presa de possessió dels ciutadans.
El proper diumenge estem cridats a votar. Escollirem una opció o altra, però sempre una llista completa. Penso que aquesta manera d’escollir els nostres representants és com quan vas a la fruiteria i demanes unes taronges que t’han entrat per la vista. En arribar a casa obres la bossa i  te’n trobes una de bonica amb quatre de les del darrere. Tens la sensació de que t’han enganyat, no? Tu volies les millors i amb les més bones t’han encolomat les invendibles. Doncs bé, això és similar.
La llista és una imposició. No tenim el dret de triar i separar. No podem apartar corruptes, inútils, antidemocràtics, mafiosos ni mediocres per quedar-nos només amb els que ens agraden, els que ens serveixen i els competents. És com anar a comprar costelles i haver d’emportar-te la torna. Així no s’afavoreix ni la proximitat, ni la competència, ni el bon govern. La competència entre els candidats deixa de ser externa, la demostració als ciutadans de que són els millors, per convertir-se en una lluita interna per entrar en una llista. Ens obliguen a acceptar que el primer de la llista porta tota una torna que ha col·locat un partit i que no ens ha consultat com a ciutadans si la volíem o no. No ens donen l’opció, i per tant el sistema no és democràtic.
I aquí ve el paper dels partits d’esquerra. Quan hem perdut la batalla del poder econòmic i mediàtic, quan hem perdut la de la igualtat i la del discurs macroeconòmic per culpa d’un sistema cada vegada més desigual, cal reconquerir els cors dels ciutadans lliurant la batalla en el nostre terreny: el de les persones. Nosaltres hem de liderar el canvi democràtic, nosaltres hem de regenerar el sistema i tornar-lo als ciutadans. Tenim l’obligació d’obrir el camí, de retornar el poder als ciutadans, de donar-los referències clares, de mostrar-nos democràtics, transparents, d’oferir-los les nostres opcions i deixar-los que triïn. Nosaltres ens hem d’obrir, i no hem de tenir por de res. Estic segur de que quan la gent esculli amb llibertat l’exercirà amb responsabilitat, i tinc la convicció de que els millors de l’esquerra són superiors en discurs, idees i models als millors de la dreta. A mesura que avancem en aquest camí tornarem a ser l’opció de futur i podrem avançar en fer un món més just.

dijous, 5 de maig de 2011

Dilluns 9 de maig presentem el programa electoral de Congrés-Indians a veïns i entitats del barri

Quatre anys de treball de proximitat amb els veïns, veïnes i entitats de Congrés-Indians, sumats a la visió global que es té des de l'Ajuntament i a les aportacions de les persones que formen el grup del barri de simpatitzants i militants del PSC, ens han portat a confeccionar un programa electoral per al barri amb moltes propostes que de ben segur seran de l'interès de tothom.
El presentarem el proper dilluns 9 de maig en un acte al casal de barri de Congrés-Indians (20h, segona planta) al qual hi esteu tots convidats. La nostra intenció és mostrar tot allò que proposem a aquells qui tinguin interès per escoltar-ho, atès que això els permetrà comparar i decidir el seu vot a les eleccions municipals del 22 de maig.
Us convidem a assistir-hi a tots, sigueu o no sigueu simpatitzants del PSC. Estem molt segurs de que tenim el millor programa de govern, ja que l'hem treballat amb molta gent. De ben segur molts de vosaltres us sentireu reflectits en les nostres propostes. Quan sortiu de l'acte de presentació tindreu una idea molt clara de cap a on va el barri de Congrés-Indians i què s'hi pot fer en el futur més pròxim. Després podreu valorar el que us ofereixen els altres partits polítics, però ja us ho avanço: el PSC és l'únic que té propostes fermes i realitzables per als 73 barris de la ciutat de Barcelona. Segurament cap altre té el mateix grau de coneixement de la realitat de la ciutat ni tampoc l'experiència de govern que cal per saber què és realitzable i què no. Tenim propostes per a les entitats, per a les persones, per a la mobilitat, els equipaments, etc,etc, però sobretot un model de treball proper a la gent, que fa de la participació una de les pedres angulars del nostre programa de govern.
Així doncs, a veure si dilluns us podeu passar pel casal!

dimecres, 4 de maig de 2011

El Canòdrom no pot esperar, Congrés-Indians no pot esperar

Han estat més de quatre anys de treball amb les entitats. Hem proposat, parlat, discutit amb les entitats. S’hi han afegit nous actors com l’escola Congrés-Indians, el recuperat club de futbol del Congrés, la plataforma Can Ros Verd. Tots han tingut l’oportunitat de defensar els seus interessos particulars o els del barri, amb una total transparència i amb la voluntat de fer el millor per als veïns. Ara ja teníem decidida entre tots la construcció d’un casal per a la gent gran, un centre cívic com a punt de trobada de joves i entitats, una residència pública d’avis amb centre de dia, la segona escola bressol per als infants del barri, un centre cultural de nivell internacional per donar-nos a conèixer, una gran zona verda, un poliesportiu de tres  pistes per a escoles i veïns i un aparcament soterrani.
Arribats a aquest punt calia avançar en el planejament, calia reordenar urbanísticament les zones perquè puguem començar a construir, calia començar a donar forma a tot allò que els veïns i les veïnes de Congrés-Indians necessitem.
Doncs bé, quan l’equip de govern ha volgut avançar en els tràmits per tal de començar la nova legislatura amb la feina feta i només esperar el vist-i-plau dels canvis urbanístics per poder iniciar les construccions, ens hem trobat que els altres partits han dit que no, que el Canòdrom pot esperar. Que Congrés-Indians pot esperar.
Tota la feina que hem fet fins ara amb la gent del barri, tot el que hem avançat quedarà aturat durant mesos per una estratègia electoral de baixa volada. L’estratègia és evitar que aquells qui han treballat el tema puguem explicar que l’estem tirant endavant. Haurem d’esperar amb sort fins després de l’estiu, però el pitjor és que alguns no s’han definit fins ara sobre el seu recolzament als equipaments que hem treballat amb les entitats. Sembla ser que per a alguns Congrés-Indians no és prioritari.
Els socialistes hem treballat tot aquest pla amb la gent del barri, ara no volem que perilli. Creiem que l’única opció segura perquè tiri endavant som nosaltres. Hi estem compromesos.

dimecres, 27 d’abril de 2011

I ara, a mirar endavant

Acabem la legislatura. Ja només queden alguns dies i entrarem en una campanya electoral diferent de les dels darrers períodes, amb la perspectiva d'unes eleccions molt disputades i de resultat incert. Els ciutadans haurem d'escollir i per fer-ho haurem de posar a la balança molts factors que sens dubte ens decantaran cap a una opció o una altra. Totes les formacions polítiques sense excepció ens presentaran el canvi com el seu gran objectiu: el PSC amb unes llistes renovades i plurals, CiU perquè sembla ser que l'únic que ofereixen és que canviem per canviar i no per les seves propostes, el PP perquè està en posicions diametralment oposades a l'actual govern, ERC amb el seu flamant pacte amb en Laporta, i ICV amb un candidat nou.
Això serà a nivell de ciutat, però en el meu article d'avui em vull referir al Districte de Sant Andreu en concret. Com ja sabeu, la renovació a les llistes del PSC ha fet que la nostra regidora Gemma Mumbrú no pugui tornar a ser escollida pels ciutadans. Doncs bé, em ve de gust explicar-vos com han anat les coses amb ella aquests darrers quatre anys.
Us he de dir que amb la Gemma Mumbrú he compartit i comparteixo gran part dels objectius que ens vam fixar al començament del mandat. Hem treballat a gust i amb il·lusió, amb complicitat i confiança. Hem estat pioners en la ciutat de Barcelona en el reforç de la participació ciutadana amb un impuls decidit als consells de barri, l'atenció directa dels consellers als ciutadans, les comissions de seguiment de totes les obres, etc. Hem donat la veu al ciutadà, hem treballat amb ell colze a colze i hem fet l'esforç d'entendre les motivacions de les seves demandes. Amb la regidora Mumbrú hem aconseguit que qualsevol veí o veïna del Districte de Sant Andreu se sentís tan a prop de l'Ajuntament com si visqués en un poble i no en una gran urbs. El ciutadà ha tingut nom propi quan s'ha dirigit a nosaltres, ha conegut qui administrava i qui regia, i ha pogut veure també quins motius ens movien a nosaltres.
Si, la Gemma Mumbrú i el seu equip hem demostrat quin és el futur dels partits d'esquerres o progressistes. Tots els medis de comunicació ens intenten vendre que l'esquerra ha perdut el discurs i l'espai polític. Doncs bé, no és cert, durant quatre anys a Sant Andreu s'ha pogut veure el que ha de ser el progressisme modern: hem de lluitar per la democràcia, per la participació, per donar la veu al ciutadà. En un mon on sembla que res no depengui ja de les persones i si en canvi dels mercats i les grans corporacions nosaltres hem demostrat que la política pot estar al costat del veí, de la veïna, de l'entitat. Aquesta serà la gran contribució de la Gemma a la política d'aquesta ciutat perquè els ciutadans de Sant Andreu no podran oblidar que hi va haver un moment en que es van sentir aprop, molt aprop dels seus governants. 
I ara, a mirar endavant perquè queda molta feina per fer.

dimarts, 29 de març de 2011

Valors, models

Ara que s'acosta el final d'aquesta legislatura, vull compartir amb vosaltres algunes reflexions que m'han vingut al cap els darrers dies, a la vista d'alguns aconteixements que he vist passar al meu voltant.
Aquests quatre anys, els consellers que formem l'equip de govern del Districte de Sant Andreu amb la Regidora GemmaMumbrú al capdavant, hem estat treballant a fons amb les persones, arribant al grau màxim de proximitat que es podria esperar d'un Ajuntament tan gran com el de Barcelona. Hem conegut els veïns, els seus problemes, ens hem alegrat amb ells quan hem pogut resoldre els seus problemes, i també hem patit amb ells quan això no ha estat possible. Mirant enrere veiem la quantitat de gent amb la que hem establert relació, quants ciutadans han sentit ben a prop el recolzament del seu Ajuntament. També hem parlat, i molt, amb aquells que no han trobat solucions quan ens han vingut a buscar, però sempre amb respecte i oferint-los la nostra comprensió fins allà on era possible.
Tota aquesta tasca l'hem feta amb molta il·lusió, amb una voluntat de servei que ens ha fet implicar-nos fins el coll en els problemes reals dels ciutadans, en la petita escala de les persones. Hi hem posat temps, hem posat en risc les nostres feines habituals (per desgràcia els que no treballem a l'Ajuntament hem de patir la incomprensió dels nostres caps i companys per la tasca política que fem a fora de la feina)  i fins i tot les nostres vides familiars. Hem treballat sense descans de dilluns a diumenge i del gener al desembre. Les experiències s'acumulen en la nostra motxilla personal i l'empatia amb els veïns i les entitats la portem al cor. Hi haurà qui no s'ho creurà, qui pensarà que exagerem o fem propaganda. És igual, els que ens han conegut saben que és cert, que ho hem posat tot per la gent, tot per la ciutat. Aquesta és la nostra força, ens ho hagin reconegut o no (i us asseguro que tinc la sensació de que no).
Però aquesta tasca és fosca, no surt als diaris ni tampoc a la televisió. Segurament les petites històries de la gent amb la que hem treballat no seran mai conegudes, i la nostra tasca quedarà reduïda al record d'aquells amb els que hem estat en el dia a dia. En el meu cas, us he de dir que estic molt satisfet del meu treball aquests quatre anys com a conseller del barri de Congrés-Indians i de cultura del Districte de Sant Andreu. Ara quedem pendents del que els veïns decideixin el 22 de maig, i després de les nostres decisions personals i de les del nostre partit. Però siguin quines siguin, i continuem o no amb la nostra tasca, personalment estaré agraït per haver tingut l'oportunitat de treballar per als meus veïns en una etapa de la meva vida que sempre recordaré amb carinyo.

dijous, 10 de març de 2011

Un balanç personal de la legislatura a Congrés-Indians (i II)

I avui toca parlar de les persones, perquè de vegades parlem massa del totxo. 
* El pla d'ascensors: la veritat és que aquesta ha estat la proposta estrella al Congrés dels darrers 3 anys. Hem revolucionat el barri i millorat la qualitat de més de la meitat de les escales del Congrés Eucarístic. Vam començar per fer un estudi pioner de totes les finques per trobar solucions constructives que abans no existien, després vam explicar a tots els veïns escala per escala el pla de subvencions i hem estat ajudant a totes les comunitats que ens ho han demanat. Hem escurçat el termini de les llicències, facilitat els tràmits i assistit a reunions de veïns per aclarir dubtes. L'esforç personal ha estat molt gran, però hem aconseguit els objectius en 64 escales del barri, millorant la qualitat de vida dels seus veïns. Per desgràcia, també hi ha hagut punts negatius, com l'enfrontament viscut en algunes comunitats entre els veïns que volien i els que no. Tot i així el meu balanç personal és molt positiu.
* Entitats: hem ajudat a reforçar el teixit associatiu amb un recolzament molt fort a la coordinadora d'entitats, a l'Associació de Veïns, a la Unió de Botiguers i també a la taula de treball del Canòdrom. També hem  treballat amb la Coordinadora i les comissións de festes per consolidar i reforçar el calendari festiu anual. Entre tots (i això és mèrit de les persones de les entitats) han fet moltes activitats al barri, des de les festes de la primavera a les de Nadal, passant per la mostra artesanal i les festes majors. Des del Districte hem recolzat i ajudat, però ho han fet ells.
* Equipaments: 
A principis de la legislatura vam inaugurar el casal de barri, que és gestionat de manera exemplar per l'entitat Caliu Congrés. Ara mateix hi ha apuntades més de dues mil persones fent activitats. També hem establert una programació infantil estable i donem aixopluc a diverses entitats com la Coordinadora, l'associació Artenea, TEAC, i d'altres.
Vam obrir també la primera escola bressol del barri, sota el casal, recordeu que la segona ha d'anar als terrenys del Canòdrom. Amb la directora del centre vam col·laborar per portar a terme el projecte "Pintem el mur".
L'any 2010 vam inaugurar els mòduls provisionals de l'Escola Congrés-Indians, que ha resultat ser un centre molt participatiu en les dinàmiques del barri.
També el 2010 vam començar a utilitzar de manera compartida les pistes de tennis de Can Ros. Ara les fan servir el Club de Petanca Can Ros, el club de tennis i l'Associació de futbol sala Arrels.
I per tancar el capítol d'equipaments, hem treballat amb la taula d'entitats per programar els que hauran d'anar als terrenys de les pistes de tennis del Canòdrom. Ara estem començant el tràmit burocràtic de la modificació urbanística que ens ha de permetre construir-los. Durant la propera legislatura els tirarem endavant.

En resum, hem avançat molt aquests darrers quatre anys també en serveis a les persones. El balanç és entament positiu, però ens queda molta feina per endavant. Ara caldrà veure qui se n'encarregarà a partir del mes de maig. Els que de ben segur continuaran treballant de valent seran els membres de les nostres entitats del barri, que són la força de Congrés-Indians.

dimecres, 9 de març de 2011

Un balanç personal de la legislatura a Congrés-Indians (I)

Fa uns dies vaig penjar al bloc de notícies del barri un balanç del compliment del Pla d'Actuació del districte de Sant Andreu per aquesta legislatura. Avui vull fer un balanç més personal del que han significat aquests quatre anys per al nostre barri des del meu punt de vista. En algunes coses no compartireu la meva opinió, així que us agrairé qualsevol comentari al respecte. 
Començo per les obres de millora de l'espai públic (carrers i parcs):
* Pista del Canòdrom: un espai verd que no havíem tingut mai al nostre abast els veïns del barri. Per la seva vocació de temporalitat va quedar una mica pobra de mobiliari, però crec que és un espai nou que dona moltes possibilitats d'actes amb les entitats i d'ús per al lleure. Hem de treballar perquè quan es faci definitivament millori.
* Pistes de Patinatge de Vèlia: Un altre espai verd públic que feia més de 20 anys que estava abandonat. Ara és potser un dels racons més agradables del nostre barri. Podem estar molt contents.
* Urbanització de Garcilaso: El resultat és un espai molt agradable als vianants. La pega és que s'han suprimit un munt de places d'aparcament. Per desgràcia l'espai no és elàstic, i de vegades hem d'escollir entre cotxes i persones. A mi m'agrada com ha quedat, però entenc la queixa de l'aparcament.
*Matanzas, Biscaia i Can Berdura: han millorat molt i s'han conservat les places d'aparcament. El problema principal és que l'aparcament de vehicles es va haver de fer a la banda muntanya, i hi ha queixes de que s'ha incrementat el soroll en edificis de la banda mar.
* Vèlia: El carrer ha quedat molt bonic, però si ha ha alguna pega és el fet de que es van haver de tallar els plataners, i fins que els nous arbres no creixin al carrer li manca verd.
* Espiga i Cep. Les placetes han quedat fantàstiques, especialment la de l'Espiga. Per fi s'han convertit en dos espais vius i alegres, lluny de la soledat que hi regnava.
* Felip II: Vam arreglar les voreres i refer els parterres. Com a positius he de destacar que es va millorar l'enllumenat, i hem posat cadires. Com a negatiu cal dir que als parterres no ha arrelat la vegetació que va posar Parcs i Jardíns i això ha fet que quedin descuidats.
* Pas de St Tarsici: Els veïns que no veien bé l'ascensor han acabat felicitant-nos. Era una obra que calia per la quantitat de gent que travessa el Pas. Convertir-lo en peatonal també ha agradat als veïns. La pega, com sempre, ha estat que l'espai per als vianants ha calgut treure'l als cotxes aparcats.

Una vegada repassades les obres, en el proper article (demà) us parlaré de les coses que hem fet al barri destinades directament a les persones (equipaments, entitats, etc).

diumenge, 27 de febrer de 2011

Perilla el Centre Cultural del Canòdrom

Avui llegíem a El País que la Generalitat no vol tirar endavant el Centre Cultural del Canòdrom. O sigui, ens tornen a deixar penjats. 
Si, penjats. Als barcelonins en general i als veïns de Congrés-Indians en particular. Després de sentir dir al conseller de Territori que no acabarien la línia 9 del metro perquè desequilibrava la inversió de la Generalitat en favor de Barcelona, i de sentir dir al candidat Trias que ho acceptava sense dir ni piu, i que també acceptava l'ampliació de carrils dels túnels de peatge de Vallvidrera. Després de sentir també que s'aturava el nou CAP del Guinardó, que ha de descongestionar el de Maragall, i de veure que passen mesos sense que s'inauguri la residència de Gen Gran del Bon Pastor. 
Després de veure tot això i d'observar també com s'han engrescat en el retall i el desvallestament de l'estat del benestar a Catalunya, amb les recomanacions de que ens fem una mútua, els retalls dels pressupostos dels hospitals i els retalls als instituts públics, tinc por. Por de que també tinguin un pla B per Barcelona, de que allò que ha costat tant d'aconseguir, que és tenir barris dignes a tots els cantons de la ciutat, desaparegui.
De que aquesta obsessió d'acabar amb tot allò que sona a públic acabi per fer de la nostra ciutat un lloc més insolidari, més desigual i més inhòspit. També de que no tinguin un projecte de futur per a Barcelona ni per al meu barri. 
Barcelona és una ciutat amable, habitable, bonica. Diguin el que diguin ha millorat, i molt, en els darrers quatre anys. Ha aguantat la crisi amb seguretat, ha seguit invertint en els moments més difícils, i ha treballat molt en els barris que més ho necessitaven. Tinc molts dubtes de que això segueixi sent així si arriben els conservadors a l'Ajuntament, però tinc molta confiança en els ciutadans de Barcelona. Sabrem escollir, no ens equivocarem. Escollirem futur, dinamisme, equitat. Si no, haurem traït la nostra pròpia tradició de Barcelona com a ciutat progressista i solidària. I això si que seria trencar amb la nostra ànima.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Un nou principi

Ara ja hem aclarit el panorama. Els que per coherència amb la nostra pròpia feina i amb el projecte en el que treballem esperàvem que l'Alcalde Jordi Hereu fos el candidat del PSC a les eleccions municipals a Barcelona, estem d'enhorabona perquè hem vist recompensada la nostra tasca amb els vots dels militants i simpatitzants del partit. Però això només ha de ser el principi.
El taulell de joc per a les eleccions municipals ha canviat força en els darrers mesos. El llop conservador s'ha tret la disfressa d'innocent ovella que vestia quan prometia un canvi a millor i ha mostrat la seva veritable cara. Els barcelonins estan veient com el govern de CiU a la Generalitat està planificant el desmantellament de qualsevol política pública que pugui millorar la igualtat a la nostra societat. Els exemples són molts: Feu-vos d'una mútua que el sistema de salut s'enfonsa, les escoles privades podran evitar la incorporació d'immigrants gràcies al "punt hereditari", no podem continuar la línia 9 del metro perquè descompensa la inversió a favor de Barcelona, apostem per ampliar els túnels (de peatge) de Vallvidrera, no estendrem els ajuts de la dependència als casos moderats, retallarem el pressupost dels instituts públics, deixarem que les matrícules dels màsters siguin lliures, cal pujar les taxes universitàries... Si examineu una per una aquestes declaracions del govern, de cop i volta allò que en diuen "centre-dreta" es convertirà per a vosaltres en "dreta-dreta".
Barcelona no està per aquests retalls. La nostra ciutat s'ha fet a ella mateixa amb governs socialistes que han hagut d comptar amb la societat civil per tirar endavant resistint l'abandó i els atacs dels successius governs antibarcelonins de CiU. Mai no han cregut en Barcelona, ni en la nostra gent ni en el nostre futur. Ens volen convèncer ara de que si, que sempre ens han estimat. Però si filem una mica més prim, veiem que ara ens amenacen amb una desarticulació de les polítiques públiques i solidàries que fa anys que l'Ajuntament porta endavant i que han evitat la formació de guetos en barriades humils. Això és el que volem els ciutadans de Barcelona? Estem disposats a sacrificar l'essència de la nostra ciutat?, Estem disposats a deixar caure els barris humils simplement perquè volem un canvi que pot ser incert i perillós?
Crec que no. Els ciutadans tenen 3 mesos per reflexionar. Per comparar projectes i models. Per apreciar el model social (i socialista) amb el model liberal (i individualista). Per comparar la passió per la ciutat, el coneixement de Barcelona i la preocupació pels seus veïns que ha demostrat i demostra en Jordi Hereu amb un cert el·litisme que desprèn el candidat de Convergència, Xavier Trias. Blanc contra negre, passió contra avorriment, proximitat contra el·litisme, societat contra individu, gestió contrastada contra promeses etèries, esquerra contra dreta, progrés contra conservadurisme. Sincerament, no hi ha color, així que el 22 de maig... A GUANYAR, JORDI!

dimarts, 15 de febrer de 2011

I dissabte... Primàries!!

Déu n'hi do, quin enrenou. Semblava que ens acostàvem a les eleccions municipals amb la inexorable predicció de les enquestes. Tothom donava per fet que el vaixell socialista anava a enfonsar-se enmig d'una gran onada de dretes que ja ens havia arrencat de la Generalitat i ara venia cap a la ciutat de Barcelona. La crisi semblava ser el vent de popa per a tota una colla de conservadors sense projecte per a la ciutat i sense mirada de futur, seria la bufada definitiva que apagaria l'última espelma d'esperança de la gent que encara creu que el món pot canviar i dirigir-se cap a un futur més equitatiu i igualitari.
Però sembla ser que a l'últim moment hem fet tremolar les cames d'aquells que ens donaven per morts. De cop i volta hem recuperat la iniciativa mediàtica que se'ns havia estat negant d'una manera sistemàtica durant els últims anys. Ara ens reconeixen que els darrers quatre anys la ciutat ha estat ben gestionada, que ha aguantat la crisi com cap altra i que ha donat un impuls als barris que no havíem vist mai. Ha calgut presentar un projecte alternatiu dins del mateix PSC per poder posar blanc sobre negre tot el que s'ha fet. Ha calgut qüestionar la figura de l'Alcalde perquè poguéssim treure pit i dir, ara si, amb orgull, que en Jordi Hereu ha estat un bon alcalde d'aquesta ciutat, que ha tirat endavant en la pitjor de les situacions possibles, i que ha sabut aguantar un temporal que se li ha girat en contra moltes vegades de manera exagerada o injusta.
Ens queda l'esperança. Dissabte decidirem dintre del PSC qui liderarà el nostre projecte. Ara per ara no sé quin serà el resultat, però el que si puc assegurar és que el meu barri ha millorat molt els darrers anys, i els simpatitzants i militants del PSC a Congrés-Indians li sabran agrair al nostre alcalde, amb la mirada posada en el 22 de maig i en el futur de la ciutat. A les primàries del PSC s'hi enfronten dos projectes, dels quals un és de solvència contrastada. Espero que el 19 l'encertem, perquè la millor carta de presentació de cara a les eleccions del mes de maig és estar orgullosos del que hem fet, per poder explicar el que farem.

divendres, 21 de gener de 2011

La Ciutat ens està esperant

Si, Barcelona està esperant el projecte del PSC per als propers quatre anys. En portem molts governant, 32, però no ha estat perquè si. Els ciutadans ens han donat la confiança perquè han cregut en nosaltres. Hem renovat el nostre compromís i el nostre projecte eleccions darrera eleccions, hem oferit un avenç continu a una Ciutat que ara mira cap el futur amb confiança en les seves possibilitats.
Ara els barcelonins ens esperen, saben que hem gestionat bé, saben que hem col·locat Barcelona en la primera línia de les grans ciutats, no d'Espanya sinó del món. Saben que Barcelona ja no juga en la lliga catalana ni en l'espanyola, que la globalització ens fa mesurar el món amb altres paràmetres, i que el PSC ha aconseguit posar-la en la primera divisió mundial, convertint-la en una ciutat oberta i moderna, tolerant i amable. Probablement cap ciutat del món hagi aconseguit una combinació tan exitosa entre la internacionalització i alhora la millora de l'espai per als seus ciutadans. Tampoc cap altra ciutat ha aconseguit els nostres nivells de cohesió social i territorial. Ho veu tothom excepte aquells que no ho volen veure. Aquells qui no ho reconeixen han aconseguit que part de la ciutadania perdi la il·lusió, que malparli d'allò que a totes llums és positiu.
Ara els barcelonins ens esperen. Volen de nosaltres que trenquem aquesta dinàmica de desil·lusió, volen que els oferim esperança en el futur sense trencar amb el passat. Ens reconeixen el que hem fet però ens reclamen que diguem el que farem. Als altres ni tan sols els pregunten quin projecte de ciutat tenen, perquè saben que no existeix tal projecte. El PSC és l'únic partit que pot tornar a donar "trempera" a la gent de Barcelona, que els pot tornar l'orgull de ser la capital de Catalunya i una de les capitals del món. Nosaltres no podem ignorar aquesta responsabilitat, perquè si ho fem deixarem els barcelonins orfes de models i d'esperances, orfes d'idees i il·lusions, els deixarem en mans dels partits conservadors que no han cregut MAI en el potencial de la nostra gent i de la nostra ciutat. El PSC ha de donar la cara i oferir als barcelonins un futur còmplice amb la ciutadania, fort en l'economia i potent a nivell mundial. No podem deixar-ho en mans d'aquells que es passen el dia mirant-se el melic i pensant si som o no som bons catalans o bons espanyols. Nosaltres creiem en Barcelona i en els barcelonins. Comunicarem il·lusió perquè estem il·lusionats, donarem solucions perquè les tenim i mirarem al futur perquè tenim un projecte renovat. No deixarem sols els barcelonins. Mai.

divendres, 14 de gener de 2011

Explicar el que hem fet, per preparar el que farem

Aquests dies el Districte de Sant Andreu està convocant tots els consells de participació amb la finalitat de retre comptes als veïns sobre el Pla d'Actuació del Districte, que és el full de ruta amb el que vam començar la legislatura que ara s'està acabant. Aquest pla va ser confeccionat amb el programa electoral de l'equip de govern i enriquit amb les aportacions dels ciutadans i entitats que van voler fer-ne aportacions a finals de l'any 2007.
Hem treballat dur, hem vençut alguns obstacles i uns altres els hem hagut d'esquivar, però ara ja podem presentar un balanç del qual l'Alcalde Jordi Hereu al capdavant, la Regidora Gemma Mumbrú i tots nosaltres n'hem d'estar molt orgullosos.
Per primera vegada, les grans actuacions s'han fet convocant els veïns a comissions de seguiment perquè n'estiguessin informats, perquè ajudessin al control i perquè aportessin opinions sobre la marxa de les obres. La participació ha estat una eina de treball que ens ha enriquit a tots, i que ha apropat la tasca de govern a uns ciutadans que en el passat havien notat a faltar que se'ls consultés. Serà molt difícil que en un futur es pugui aprofundir encara més en la proximitat al veí o veïna, tenint en compte les dimensions i la quantitat de població que té la nostra ciutat.
Però suposo que aquell qui estigui llegint aquest article possiblement pensarà que no tot han estat flors i violes. És cert. Segurament en molts casos ni els veïns han quedat satisfets amb el seu grau de participació, ni el Districte s'ha sabut explicar de manera entenedora. Això no ha de ser vist com un problema, sinó com un repte a millorar en el que queda de legislatura i en la propera. Ningú tenia l'experiència de treballar una proximitat tan gran en una ciutat de les dimensions de la nostra, de manera que el camí l'hem hagut d'anar construïnt a mesura que caminàvem.
Potser si que en alguns casos ens hauria calgut reflexionar una mica més abans de tirar endavant algun mecanisme de participació, però el balanç ha estat positiu. Potser ens caldrà fer un pacte amb els ciutadans per establir unes regles del joc que tots assumim i que tots entenguem, fixant els límits de les funcions dels ciutadans en les obres però també fixant unes obligacions a l'Ajuntament. Hem de convertir la participacio en un compromís entre ciutadans i institució, un compromís de ciutat. Haurem de replantejar molts dels mecanismes i també de consells, la seva constitució i reglaments, però aquesta feina pot ser realment apassionant, ja que en ella és on ens jugarem realment el futur de la ciutat i la implicació de la ciutadania. Realment valdrà la pena seguir en aquest camí. Només cal que els ciutadans ens renovin la confiança, amb la seguretat de que si ho hem començat, ho tirarem endavant. La passió de la gent del PSC és Barcelona, i aquesta passió de ben segur la compartim amb els nostres veïns. Tenim feina i futur, tenim ganes i persones, tenim il·lusió i compromís. Només ens manca que ens doneu el temps necessari.