dimecres, 24 de febrer del 2010

Hi ha maneres i maneres

Ahir a la tarda vam tenir el Consell de Cultura del Districte. Aquest consell l'hem organitzat d'una manera molt original, amb 5 grups de treball autònoms que estan elaborant propostes força interessants per fer actes culturals al llarg de l'any. El més original no és aquesta estructura, sinó que li hem otorgat un pressupost propi, de manera que el consell és la primera experiència de pressupost participatiu al nostre Districte.
Ho hem fet perquè confiem en les entitats, perquè creiem que són capaces d'organitzar-se i preparar actes conjunts, i perquè amb aquesta estructura el Districte assumeix el paper d'impulsor i potenciador de les iniciatives pròpies de les entitats. És la cultura vista com a element cohesionador de la societat, com a element aglutinador de la capacitat de creació dels veïns i com a lloc de relació. Per això el bon funcionament del Consell és tan important. I aquí ve el que us volia explicar:
Fins a data d'ahir, els grups de treball i el plenari havien funcionat en un ambient molt positiu, presentant-se temes que eren de l'interès de les entitats, i deixan la lliure paraulai expressió als assistents. Aquest funcionament només és possible quan hi ha un bon ambient i un ànim constructiu, que és el que en tot moment he trobat en les entitats del Districte de Sant Andreu.
Però ahir va penetrar en el Consell de Cultura una manera de fer política amb la que no ens havíem trobat en aquest entorn. Per primera vegada algú va trencar amb la norma general i va començar a criticar destructivament el que s'estava parlant. Vam presentar el projecte de la Casa de les Aigües de la Trinitat, i després d'acceptar que era un projecte molt engrescador, va començar a dubtar de si ho tiraríem endavant, de que tinguéssim la capacitat econòmica per dur-lo a terme, etc. Amb aquests comentaris va demostrar no haver entès res del que se li havia explicat, ja que en tot moment es va dir quins arranjaments calien i quins recursos es destinaven a un projecte en el que s'hi han compromès vàries àrees de l'Ajuntament. Evidentment aquests comentaris van fer saltar també a una persona del públic que va calcar i exagerar els comentaris que s'havien fet. Això va fer que durant uns moments el debat perdés interès per a les entitats allí presents, fins que un representant ho va expressar i es va queixar.
Puc entendre que un partit d'oposició pugui intentar fer acció política en un lloc destinat a parlar i escoltar les entitats, però no crec que sigui la millor manera utilitzar la destrucció sistemàtica del que s'està fent. Crec que les entitats van poder entendre qui està treballant amb elles i qui les vol utilitzar com a ariet en un camp de batalla que, a la vista dels fets, promet ser molt dur.
Pel bé de les entitats, espero que tornem al clima agradable de treball que teníem, ja que maneres com aquestes són les que provoquen que la gent perdi l'interès en la participació ciutadana i, com no, política.

dilluns, 22 de febrer del 2010

Aquest dissabte sortim al carrer

Ens hem proposat sortir a explicar què estem fent al nostre barri, així que el proper dissabte 27 de febrer al matí els socialistes del barri posarem una taula informativa a la plaça del Congrés. Tots aquells que us volgueu interessar per les nostres propostes, i aquells que volgueu saber quin futur volem per al barri, podeu acostar-vos al nostre grup. Així podreu compartir amb nosaltres també les vostres opinions, i veure que som l'únic partit que té un projecte clar de futur per a Congrés-Indians, i la voluntat i la gent per tirar-lo endavant. 

divendres, 19 de febrer del 2010

I tot això, perquè?

Avui he estat parlant amb un representant d'una entitat del barri. Després de coincidir amb ell en el diagnòstic i les possibles solucions d'alguns dels problemes que van sorgint, m'ha preguntat perquè ho feia, tot això, i a partir d'aquest moment hem començat a reflexionar junts sobre nosaltres mateixos.
Ell m'explicava que fa el que fa perquè se sent a gust fent coses pel seu barri de tota la vida, per no deixar que es mori, però sobretot per sentir-se part d'una comunitat, d'un veinatge amable que el reconeix i l'aixopluga. La compensació que rep pel que fa és que els veïns el saludin, l'aturin per parlar, que els botiguers el coneguin, sentir que és una peça ben encaixada en aquest puzzle que és la societat de Congrés-Indians.
Però... perquè ho faig, jo? Quina satisfacció hi trobo en el treball amb els veïns i les entitats des del Districte de Sant Andreu? Doncs bé, la resposta és complexa. Li comentava al meu interlocutor que tinc el "problema" de ser el conseller del meu barri, al que pertanyo des que vaig néixer. Això fa que senti una forta passió per millorar el meu entorn. Conec fins a l'última pedra d'aquest barri perquè l'estimo, perquè és el meu i sé quines són les seves limitacions però també soc conscient del seu potencial.
I quin és, aquest potencial? LA SEVA GENT. Sento sovint que els veïns del Congrés i els Indians no es mouen, no col·laboren, no participen... però hi ha alguns, potser menys dels que caldria, que tenen un compromís inquebrantable amb el barri i que creuen en una ciutadania activa. Amics que treballen i pateixen per tirar endavant les seves entitats, per organitzar festes i celebracions, per fer d'aquest barri un bon lloc per viure. Són els Francesc, Montses, Pilars, Paulines, i tants i tants noms junt amb els quals val la pena lluitar, perquè la il·lusió s'encomana. Com a veí la meva recompensa és l'amistat d'aquests veïns. Com a socialista, la meva recompensa és veure que entre tots estem canviant aquesta petita parcel·la del món que és Congrés-Indians.

dimecres, 10 de febrer del 2010

El pla d'ascensors del Congrés: compromís amb l'accessibilitat

Ara fa un any i mig, abans de que la Ciutat aprovés l'ambiciós pla d'ajuts per a la instal·lació d'ascensors, el Districte de Sant Andreu va redactar un pla per permetre que a les cases del Congrés s'hi poguessin posar aquests elevadors. Després ens hem anant convertint en el barri pioner al respecte d'aquesta temàtica, amb assemblees veïnals informatives, cridant a totes les comunitats de veïns una per una per explicar els ajuts i els procediments, fent un seguiment escala per escala per subsanar tots els problemes que sorgeixen i també pressionant per obtenir una interpretació de la norma que permet posar els ascensors a tots els edificis. En aquesta tasca hem col·laborat el Districte de Sant Andreu i l'Oficina de l'Habitatge, arribant moltes vegades al límit de l'extenuació. 
Però hem aconseguit dos objectius: En primer lloc hem facilitat els acords a les comunitats amb un immillorable pla d'ajuts i també que la informació hagi arribat a tothom, i en segon lloc hem accelerat els tràmits fins al límit tècnicament possible.
Ara el barri és cada dia una mica millor, més habitable per a tothom. Els ascensors són necessaris per a joves i per a gent gran, però l'èxit més gran que hem aconseguit és fer que les persones d'avançada edat no hagin de marxar de casa seva perquè no hi poden accedir i puguin mantenir una vida independent en el seu ambient de sempre durant més temps. 
Crec que és molt important que sapigueu que tot aquest enrenou no ha sorgit per casualitat.
Tot aquest procés ha estat treballat per l'equip de govern, tant del Districte com de la Ciutat, però ha estat liderat indiscutiblement pels socialistes. Sovint se'ns acusa d'inactivitat, de no tenir projecte de ciutat, sense adonar-se'n de que la nostra força, les nostres idees i els nostres projectes estan basats, sostinguts i compartits amb tota la ciutadania. Va ser escoltant la gent, fent un diagnòstic precís de la problemàtica dels edificis del barri, pensant en millorar la vida de la majoria dels veïns, implicant-nos i identificant-nos amb tots aquells que demanaven a crits poder pujar a casa seva i que no podien.
Havíeu sentit alguna altra força política parlar d'aquest tema? Havíeu sentit algun altre partit proposar tot el que al final hem fet amb els ascensors? Heu vist algun altre partit anant escala per escala, parlant gairebé veí per veí, lluitant llicència per llicència? Creieu ara que la política de l'Ajuntament de Barcelona està tant lluny dels ciutadans i dels seus problemes? Hem respost a aquest problema amb unes actuacions a l'alçada del que s'esperava de l'Ajuntament? Això és paràlisi? No tenir projectes?
No cal que us doni la resposta a aquestes preguntes. Ja la sabeu
Cometem errors, si, però quan els ciutadans ens necessiten allà estem. I per saber quan ens necessiten tenim orelles, ulls, però sobretot tenim el cor posat en la nostra dedicació a aquesta ciutat i en particular al barri de Congrés-Indians. 

dimecres, 3 de febrer del 2010

És democràtic el Consell de Barri?

El Consell de Barri ha esdevingut en poc temps una eina eficaç per aproximar la gestió de l'Ajuntament als veïns. Hem aconseguit sentir directament el pols dels barris, i hem donat un vehicle senzill i eficaç per canalitzar les demandes dels ciutadans. Si abans algú podia dir que no sabia com fer arribar peticions a la Regidora, ara tothom sap com fer-ho i a més obtenir una resposta en el següent consell. Gràcies al Consell hem apropat l'administració al ciutadà.
El passat 12 de gener vam constituir formalment el Consell de Barri de Congrés-Indians. La descripció de com va anar la sessió la podreu trobar a "Parlant de Congrés-Indians". Aquí vull fer algunes valoracions sobre el funcionament dels consells que han aixecat certa polèmica.
Quan la Ciutat de Barcelona va aprovar el reglament dels consells de barri el mes d'octubre passat, al Districte de Sant Andreu ja portàvem més de dos anys d'experiència en aquest tipus de reunions, amb un gran èxit d'assistència de veïns que, a títol individual, venien a demanar actuacions i a expressar opinions sobre les obres o serveis de l'Ajuntament. El model que havíem escollit era semblant al funcionament de l'Audiència Pública del Districte, però en un àmbit més pròxim als ciutadans.
Amb el nou reglament del Consell de Barri, se segueix un model més semblant al del Consell Ciutadà de Districte, on les entitats assumeixen el paper de representants dels veïns en el moment en que s'han de prendre decissions, o sigui, a l'hora de fer votacions i dictàmens. Això no treu que el sistema d'Audiència segueix funcionant en el punt de Precs i Varis de l'ordre del dia, de manera que se segueix garantint la participació individual dels veïns ja sigui amb el dret a ser escoltats en els debats o bé a fer les seves demandes igual que abans.
Ara bé, alguns ciutadans s'han queixat de que no és democràtic que els veïns no puguin votar a títol personal en el Consell de Barri. Aquí és on cal fer un aclariment, i us ho explicaré amb un exemple:
Posem-nos en un cas que va passar al barri fa tres anys: l'aparcament de les pistes de Vèlia. No entraré en qui tenia raó, sinó en què hauria pogut passar i com hauria influit en el resultat.
Si el consell de barri hagués hagut de dictaminar sobre la conveniència de fer l'aparcament o no, i s'hagués permès el vot individual dels ciutadans, segurament haurien acudit a votar només els veïns més mobilitzats, que eren els contraris a la seva construcció i per tant hauria sortit per una majoria aclaparadora el no a l'equipament. Hauria passat el mateix si haguessin votat les entitats? No ho sabrem mai, però probablement s'hauria reflectit millor el pensament del barri en la seva globalitat. En primer lloc perquè les entitats són diverses i en segon perquè els seus representants han de respondre del sentit dels seus vots davant dels seus associats, que també són diversos.
En resum, obrir el vot en el consell de barri a veïns individuals genera la possibilitat de que només donin la seva opinió els afectats directament, i perdem la visió global de barri. L'única manera de garantir que els ciutadans amb el seu vot a títol personal reflecteixen el sentir general és el vot universal. Com que això és impracticable excepte en casos molt concrets, la millor solució és el vot per representació. Aquest darrer ha estat el sistema escollit pel nou reglament, confiant en el saber fer de les entitats del barri. D'aquesta manera elles també en surten reforçades com a representants dels seus socis.

dimarts, 2 de febrer del 2010

La força de les entitats és la força del barri

Sovint ens queixem de la despersonalització de la gran ciutat, de la manca de suport social, de la sol·litud quan ens enfrontem als problemes de la vida diària. Però ens hem plantejat si aquest problema és inevitable? Alguna vegada hem reflexionat sobre com podem canviar-ho?
El teixit social d'un barri és essencial per al benestar dels veïns. Alguns dels cops que dóna la vida els amorteix l'entorn social, rebent suport d'allà on no l'esperes, de vegades consol, sovint distraccions. Formar part d'un grup que treballa per fer activitats culturals, per millorar el barri, per fer tasques solidàries, esportives, de lleure, ens fa sentir en societat, notar un entorn amigable amb el que compartim objectius, amb el que ens recolzem per fer-nos tots més forts. El teixit social ens ajuda a millorar quan tot va bé, i esmorteeix els cops quan les coses van malament. Tenim nombrosos exemples: la vídua que troba consol en un grup de dones que fa activitats, l'aturat que dedica unes hores a col·laborar amb una entitat per mantenir l'activitat, el botiguer que es troba amb els seus companys i comparteix experiències quan fan una sortida al carrer, l'avi sol que troba distracció al casal d'avis, i tants i tants casos... Per això les entitats del barri són bàsiques per als socialistes, que volem una ciutat millor i una societat amigable, agradable.
Al barri de Congrés-Indians el teixit associatiu no es caracteritza pel nombre d'entitats que el formen. En aquest aspecte anem força mancats. En canvi tenim la sort de comptar amb veïns molt implicats en la seva tasca associativa. Gràcies a això podem celebrar les festes populars, i treballar en el dia a dia del barri. Les polítiques socialistes en aquest àmbit a Congrés-Indians les estem basant en un recolzament ferm i decidit a les entitats, donant-les suport quan el necessiten i treballant amb elles perquè no defalleixin.
Ha vingut molta gent nova, a Congrés-Indians, però molt poca s'ha dirigit a les entitats. És un mal del nostre temps, si, però no podem deixar que el nostre barri es converteixi simplement en un lloc on viure però no on relacionar-se. El model de barri-dormitori no el volem ni com a veïns ni com a socialistes.
La feina per recolzar les entitats és de llarg recorregut i resultats incerts, però encara hem de fer més. Estem col·laborant en la tasca de difusió de les seves activitats, els ajudem a organitzar-les i també a finançar-les, i hem de donar-les un cop de mà a trobar gent que hi vulgui participar, hem de trobar la manera d'enfortir-les i de que per als veïns que hi col·laboren no signifiquin una pesada càrrega.
El benestar i la cohesió social presents i futurs del barri està en joc, i els socialistes hi estarem al darrera. Treballant, col·laborant, recolzant, ajudant, compartint... És el nostre compromís amb el barri i amb la ciutat.

Què és el Grup del barri?

La ciutat de Barcelona és d'unes dimensions tan grans que dificulta enormement la tasca política de proximitat. Un barri com el nostre, de 14000 habitants, és tan gran com una capital de comarca, i un Districte com el de Sant Andreu supera en habitants a moltes capitals de província.
Els socialistes hem pensat que calia tornar la política als seus origens, que els veïns dels barris han de poder parlar del que hi passa, de com el veuen, de com volen que sigui. Li volem donar un tomb a la inèrcia actual d'allunyament de la gent respecte de la política.
Per això hem pensat a treballar directament amb grups de gent que s'estimin el seu entorn, que vulguin el millor per al seu barri i que tinguin ganes de participar, discutir i proposar parlant amb altres veïns del seu entorn, amb els quals comparteixin una mateixa visió del món. Una visió socialista, progressista, buscant un mon més just i treballant per la igualtat d'oportunitats per a tothom. No busquem només afiliats al partit, ni volem afiliar a ningú. Estem oberts a tots aquells que sense voler entrar en l'estructura orgànica tinguin ganes de treballar amb nosaltres i de pensar amb nosaltres, sense dogmatismes ni idees preconcebudes. El Grup del barri del PSC és un espai obert a tots aquells que vulguin posar el seu granet de sorra per aconseguir un barri millor i, sobretot, més just. Us convido a que vingueu a les nostres reunions. Només cal que m'envieu un correu electrònic i en parlem.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Els socialistes de Congrés-Indians tenim un nou espai de relació

Fa temps vaig posar en marxa el blog del Conseller de Congrés-Indians. Ha resultat ser una bona eina per mantenir el contacte amb els veïns i mantenir-los informats de tot allò que passa al barri. La perspectiva que en tot moment he intentat donar a aquell bloc ha estat el més objectiva possible, sense judicis de valors ni tampoc valoracions polítiques de cap mena. L'objectiu ha estat, doncs, oferir informació de primera mà per evitar tergiversacions i falsos rumors que corren entre la gent quan veu que es fa alguna cosa per part de l'Ajuntament.
Però no n'hi havia prou. L'Ajuntament està governat per partits polítics, i les coses no es fan perquè si. Sempre hi ha al darrera una decisió política, una priorització i uns objectius a curt, mig i llarg termini. I aquí és on apareix la necessitat de crear aquest blog. Els polítics hem de ser capaços d'explicar el què i el perquè de les nostres actuacions, i tenir la capacitat d'argumentar i rebatre les crítiques, les inexactituds i les valoracions. També hem de poder fer propostes i generar debats. Tot això no és possible des dels medis que utilitzem com a govern.
Per tot això he considerat com a bona idea crear un blog paral·lel al "Parlant de Congrés-Indians". Aquí no trobareu descripcions objectives dels projectes, sinó opinions, motivacions, reflexions i comentaris subjectius des de la perspectiva d'un afiliat al PSC que a més ocupa un càrrec institucional com a conseller de Districte a Sant Andreu.
Espero igualment reflexions vostres i també la vostra participació.