diumenge, 26 de maig del 2013

EL QUE CAL ÉS SENSIBILITAT

Passejàvem aquest matí per la Trinitat Vella amb el Primer Secretari del PSC  Barcelona, Carles Martí, i comentàvem la situació del barri, els problemes actuals, el que està passant, i a poc a poc ens hem anat endinsant en un balanç improvisat dels dos anys de govern de CiU a la Ciutat.
Hem parlat de l'oblit del Districte de Sant Andreu, del poc suport a les entitats i de l'allunyament de l'Ajuntament dels petits problemes de la gent. Precisament ha estat parlant d'això quan, de sobte, m'ha vingut a la ment una idea que expressa molt sintèticament el tarannà del govern municipal: MANCA DE SENSIBILITAT.
Efectivament. I en tinc molts, d'exemples: durant un any i mig van tenir els veîns/es del nucli antic de Sant Andreu amb l'ai al cor mantenint un pla demencial. Al final la pressió veïnal i política els va fer recular. Un altre: decideixen reduir una fase de les cases barates del Bon Pastor contra la voluntat d'una gent que viu en habitatges precaris. I més: els veïns dels pisos de Casernes de St Andreu, nous i amb greus desperfectes, han hagut de passar mesos sense que el Regidor Blasi anés a visitar-los. 
Hi ha molts etcèteres, com el nom del local de l'Av de Congrés-Indians, i la manca de proximitat generalitzada del Govern. Ni cas a les petites entitats, només presència allà on hi ha interès polític. Anem a molts actes d'entitats on no apareix ni Regidor ni consellers. La gent que fa coses pels seus veïns necessita saber que se'ls dóna recolzament, i l'Ajuntament ha de demostrar que agraeix aquesta dedicació. Doncs bé, amb CiU això s'ha acabat. Tenen l'objectiu d'allunyar la política de les persones, de reduir el contacte personal amb la ciutadania. A mi, com a socialista, com a persona que creu en les persones, i com a polític (encara que només amateur) crec que s'han de conèixer els problemes de primera mà, que s'ha d'empatitzar amb la gent per implicar-se profundament en les solucions i que cal el contacte directe i mirar les persones als ulls tant per donar-lis un si, un no o un ho intentaré. En fi, que la política ha de ser més cor i menys comunicació de masses.
Doncs bé, dos anys han estat prou per saber que ells això no ho volen. Han reduït els consells de barri a la mínima expressió posant-hi barreres a l'espontaneïtat i allunyant-los en el temps. Han aturat o eliminat comissions de seguiment i ara volen reduir els consells de participació. Per a CiU la política és control de l'opinió, i cal evitar que el ciutadà sigui espontani.
En fi, el canvi de model de Ciutat que proposava Trias es pot començar a veure ja en funcionament. Es una actualització pseudo-democràtica d'un despotisme il.lustrat on l'opinió de la ciutadania només s'expressa a les urnes o en les cartes al director. On l'Ajuntament abandona la política de proximitat i es converteix en una simple gestora de serveis allunyada del control ciutadà. On  la realitat que no s'explica no existeix. Ho sento, però no hi puc estar més en desacord: La política s'ha de fer amb el cor i s'ha de guanyar el cor de les persones. Senyor Trias, AQUEST NO ÉS EL CAMÍ


dimecres, 8 de maig del 2013

ESTEM COM EL PRIMER DIA

Ahir a la nit vam tenir plenari de Districte a Sant Andreu, i us he de confessar que en vaig sortir amb una certa tristesa en veure com van passant els mesos i els problemes no se solucionen, ans al contrari, s'enquisten davant la inacció (incompetència?) de l'equip de govern de CiU. Parli amb qui parli, totes aquelles entitats que han necessitat l'Ajuntament aquests darrers dos anys comparteixen aquesta sensació. No hi ha gaire gent contenta amb el regidor Blasi i el seu equip de consellers. I el plenari no és més que un reflex d'aquesta situació. 
Presenten mesures de govern copiades o poc treballades (Pla integral de la Trinitat Vella), o inacabades (60 anys del Congrés), o inconcretes (celebracions Josep Verdaguer). I encara gràcies que en presenten alguna. Els consellers no expliquen res del que fan o gestionen, el Regidor presenta informes del que es fa a Plaça Sant Jaume però no del que fa ell (a excepció d'un bolcat de la seva agenda). El respecte institucional brilla per la seva absència, etc, etc...
Podria ser pitjor? Difícilment. Davant la inacció demostrada (ahir fins i tot van denegar un prec que només els demanava dialogar amb el consorci d'educació) responen amb dos arguments: "L'herència rebuda" i el "no hi ha diners". Analitzem-los, perquè en el plenari d'ahir el primer va ser l'estrella de les excuses, i el segon ho és en el dia a dia.
Començo per l'HERÈNCIA REBUDA. Ja comença a cansar una mica. Si es refereixen a la situació econòmica, han d'admetre (amb la boca petita, això si), que es van trobar un Ajuntament ben gestionat, amb els comptes sanejats i capacitat inversora. Quan es refereixen a inversions heretades (obres començades o planificades), sort han tingut d'elles, ja que en dos anys no han planificat res de res ni tampioc han començat a executar cap obra pensada per ells. I quan parlen dels problemes heretats a petita escala, aquells eterns petits problemes que costen de resoldre, ja porten dos anys governant!. Aquests petits problemes no es poden fer durar tant.Els han deixat enquistar perquè no han sabut (o volgut resoldre'ls). Dos anys després no es pot seguir invocant l'herència rebuda en aquest aspecte. Es pot fer servir uns mesos per fer callar els ciutadans, però dos anys...
I l'altra gran excusa, "NO HI HA DINERS". Ahir el Regidor s'enfadava quan li vam recordar que l'Ajuntament gasta a l'any 4 milions en el circuit de Montmeló (de la Generalitat), i que havia perdonat 25 Milions més mentre al Govern de Mas, i que ha pagat 240 milions que corresponien a la Generalitat (les dues terceres parts del pressupost d'inversions de Barcelona en un any). Així doncs, de veritat no hi ha diners? No cola. S'han de gastar bé, això si, però d'haver-ne, n'hi han. I si no, per què estaven tan cofois de l'acord amb el Partit Popular per a les inversions del 2013? 
Perquè la Ciutat pot i ha d'invertir. L'important doncs no és el QUANT, sinó el EN QUÈ i A ON. Doncs bé, tenim la resposta: Pel que fa a en què, Glòries, Diagonal, Passeig de Sant Joan, obres que els permetin sortir als grans titulars de La Vanguardia. Però no plans d'ascensors, o rehabilitacions, o equipaments. I si mirem A ON, encara és més desesperant: el Districte de Sant Andreu serà enguany el que rebi menys inversions de tota la Ciutat. O no saben que hi ha mancances, o no les saben resoldre o el que sospitem: no els interessa resoldre-les aquí. Potser no interessa un Districte que no surt als diaris i que té el segon barri més pobre de la ciutat i dos mes dels de menor renda. SANT ANDREU HAURÀ D'ESPERAR. Amb aquest govern, poques esperances.