dimecres, 28 de maig de 2014

L'ELIMINACIÓ DE L'ENEMIC POLÍTIC

Potser el títol d'aquest article us podrà semblar molt contundent, però en els moments que estem vivint el poc respecte per la democràcia que demostren alguns dels nostres governants em provoca una indignació de magnitud indescriptible. Sembla mentida que en un entorn de profunda pèrdua de confiança en el sistema polític i de descrèdit dels dirigents i de tots aquells qui ens hi dediquem total o parcialment, encara hi n'hi hagi alguns que pensin que la defensa numantina del seu "xiringuito" els pot reportar beneficis espuris en forma de vots o, si més no, de desmoralització del contrari.
I em refereixo molt particularment a la manera d'actuar del regidor del districte de Sant Andreu, Raimond Blasi, i del seu equip de govern.​ ​​No demostren cap interès per respectar les regles del joc democràtic ni tampoc cap aquells qui defensem els veïns i veïnes des d'altres opcions polítiques. Durant els seus tres anys de govern hem hagut de batallar contra l'apagada informativa a la que ens han sotmès als grups de l'oposició, saltant-se reglaments municipals i les mínimes normes de cortesia​. Ens han ignorat en convocatòries d'actes, han eliminat comissions de seguiment, ens han aïllat​ ​​i intentat apartar​​. Hem protestat diverses vegades sense cap mena de rectificació, hem demanat explicacions, hem reclamat... i tot ha caigut en sac foradat. Però no us penseu que seguim exactament igual. No. Ara la qualitat democràtica de l'equip al que l'Alcalde Trias va confiar la gestió de Sant Andreu ha fet un pas més cap al no res. Han arribat a​ ​​l'extrem de ​prohibir-nos fer un acte ​de caire ​festiu ​ al carrer.
Els darrers anys, l'agrupació del PSC a Sant Andreu hem estat col·laborant amb les festes majors d'alguns barris. En particular amb​ les Festes de la Trinitat Vella, que comencen aquest divendres i en les quals organitzàvem una botifarrada popular a la Plaça del barri. Enguany ens han prohibit de fer-la. Una botifarrada que no és més que un acte lúdic, cívic i de relació. Una cita anunciada en el programa de festes i que no ha causat mai cap mena de problema... excepte per ​ a​ aquells qu​i no ens volen ni veure al carrer.
Aquesta prohibició, ​arrodonida ​amb l'amenaça de que si ens posem a la plaça ens enviaran la Guardia Urbana i ens requisaran el material, només pot ser entesa en el context de treure qualsevol presència pública al PSC. Sant Andreu, i els barris del Besòs molt concretament (Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor) són tres barris on la nostra implantació i el treball amb la ciutadania són dels més importants. Són barris que necessiten l'impuls polític, la comprensió, el compromís i el treball diari de tots aquells que ens dediquem a la política. I allà hi hem estat sempre els socialistes. Ara ens volen treure del terreny de joc. Però us ho asseguro, no ens donarem per vençuts, i continuarem lluitant per la gent per molt que el regidor de CiU confongui el Districte amb el pati de casa seva. Mentre hi hagi gent que ens necessiti, mentre calgui rebel·lar-se contra les desigualtats que els seus governs disparen, allà estarem els socialistes li agradi o no.
Per al regidor Blasi i els seus, som incòmodes. Han confós la sana rivalitat amb l'enemistat. El joc democràtic entre govern i oposició amb la guerra. I la possible victòria amb l'aniquilació de l'adversari. I per aconseguir aquesta finalitat hi posen tot l'aparell municipal.
Arribats a aquest punt, i vista la desmesurada tendència del Regidor Blasi a l'enfrontament i al conflicte enlloc del pacte i la rivalitat, s'acosta el moment de demanar-li a l'Alcalde Trias que el rellevi del Districte de Sant Andreu o se'n faci responsable de les seves actuacions. Exigim una rectificació en aquesta manera de fer política. Aquest era el canvi de formes que prometien quan es va presentar com a candidat a l'alcaldia? Potser si que ho és, però a pitjor. A molt pitjor. En cas que segueixi donant suport a aquesta manera d'actuar, haurà de comptar que en les eleccions municipals del 2015 li passaran factura tots els conflictes que ha creat gratuïtament a Sant Andreu, des de la gestió del casal de barri de la Fabra i Coats, passant per l'enfrontament amb els veïns del carrer Barcelonesa, o el xoc amb els altres grups municipals.
Sant Andreu no es mereix un regidor així. Senyor Alcalde, té la paraula.

dimecres, 21 de maig de 2014

OSTATGES

Sembla que per fi anem veient quina és la nova política de l'equip de govern de l'Alcalde Trias. Efectivament, noves maneres de governar que tenen poc a veure amb les anteriors. Pensàvem que això significaria una millora de la participació, més democràcia, escoltar els ciutadans... en resum, la gent creia que serien canvis en positiu i que després d'una alcaldia molt abocada a la proximitat amb l'Alcalde Jordi Hereu (al qual, per cert, ara se li comença a reconèixer la feina) vindria una mena de "pax romana" amb Trias gestionant un Ajuntament heretat amb solvència financera, i pocs conflictes gràcies a la feina dels governs anteriors. 
Ai, quina sorpresa s'ha emportat la ciutadania quan ha obert els ulls! Trias i els seus regidors no són el que els semblava. S'han trobat un alcalde inexistent, sense lideratge, que ha allargat un "model" que deien ells mateixos que havia mort... però sobretot, que aquest llarg supervivent de la política intenta ser més astut que proper. I dic astut perquè s'ha instal·lat en una nova forma de fer política basada en el xantatge i l'enfrontament. Allà on no és capaç de prendre decisions perquè serien inacceptables, utilitza veïns o entitats com a hostatges, creant discòrdia per practicar aquella dita de "a mares revueltos ganancia de pescadores". Políticament això li permet governar amb el suport d'un Partit Popular que a Barcelona oblida banderes i les substitueix per bitllets d'euros. Junts aproven privatitzacions d'equipaments, marines de luxe, privatitzacions de serveis funeraris, d'aparcaments, ampliacions de centres comercials, i de tot allò que produeix beneficis a la ciutat, hipotecant el futur a canvi d'un present d'or. Quina vergonya.
Però el pitjor de tot és fomentar l'enfrontament entre veïns utilitzant la política del xantatge, prenent hostatges per posar entre l'espasa i la paret a la ciutadania i els partits de l'oposició. A Sant Andreu en tenim exemples molt clars. Un n'explicaré dos:
El primer és la construcció de la nova escola La Maquinista, al barri del Bon Pastor. Un Ajuntament que presumeix de 140 milions de superàvit, que es gasta el que es gasta al circuit de Catalunya (4M), que enderroca la plaça de les Glòries (40M), etc, diu que no pot gastar 4 milions per construir la nova escola. Diu que no els té. I que la podran pagar amb els diners que doni el centre comercial de La Maquinista a canvi de convertir en vivendes el que havien de ser oficines i d'augmentar la superfície comercial en un 25%. O sigui, les famílies dels escolars passen a ser hostatges de l'aprovació d'un pla urbanístic que és un "pelotazo" en tota regla. Si el pla no s'aprova, no tindran escola. Pares i mares ostatges, i l'oposició entre l'espasa i la paret: perjudicar les famílies o perjudicar el model de comerç de la ciutat. És intolerable. I la gent ho ha de saber. Si la Generalitat no pot fer l'escola, l'Ajuntament ha d'avançar els diners. Però sembla que el que importa de debò és el Centre Comercial, passant per sobre de famílies i dels veïns del carrer Barcelonesa.
El segon conflicte amb ostatges, és el de la gestió del nou casal de barri de la Fabra i Coats. El Districte de Sant Andreu va declarar desert un concurs al qual s'havien presentat dues entitats del barri. Enlloc d'esperar al termini d'al·legacions o obrir un nou concurs, ara omplen el casal amb entitats decidides "a dit". Aquestes entitats són hostatges. Si algú pretén gestionar el casal se les trobarà ocupant els espais amb les seves activitats i per tant no podrà desenvolupar el pla funcional que hagi presentat. D'aquesta manera enfronten unes entitats de Sant Andreu amb les que volen gestionar l'equipament. "Si vols gestionar-lo, t'has d'adaptar al que ja hem col·locat". Quina vergonya, actuar amb política de fets consumats.
N'hi ha més de conflictes com aquests, amb ostatges. Per exemple l'edifici de les urgències de l'Hospital del Mar, que estan en molt mal estat. Als treballadors se'ls diu que no poden posar els diners que costa (27M d'euros) si no es privatitzen els serveis funeraris. Volen tornar a col·locar els partits de l'oposició entre l'espasa i la paret. En aquest cas els treballadors són els hostatges de la privatització d'un servei de ciutat.
És inacceptable que l'Ajuntament de Barcelona s'hagi instal·lat en aquest tipus de política. No ho havíem vist mai. Generen enfrontaments entre entitats, entre veïns i veïnes, i amb els grups de l'oposició. No en tinc cap dubte que aquesta manera de fer ha estat la responsable de que Trias hagi aguantat tants anys en la primera línia de la política. Si la ciutadania de Barcelona no vol aquestes males arts, el maig del 2015 tindrà l'oportunitat de fer-lo fora de l'Ajuntament. Barcelona no se'l mereix, i els barcelonins i barcelonines tampoc.