diumenge, 14 de novembre del 2010

El Canvi real a Sant Andreu

L'Agrupació del PSC a Sant Andreu ha creat una pàgina web on podreu veure el que han estat els 7 anys de governs d'esquerres a la Generalitat pels barris del nostre Districte. Penjaran un vídeo per cada barri, amb les actuacions més importants. Si feu l'esforç de recuperar la memòria i mireu una mica enrere, veureu que a Congrés-Indians en els 23 anys anteriors, amb governs de Convergència i Unió, no es va fer ni un sol equipament, ni un de sol.
Com d'abandonats ens tenien...Sembla mentida com se n'havien oblidat, de nosaltres. El més curiós del tema és que ara podem contrastar clarament aquest abandó, perquè quan el govern s'ha posat a treballar realment, ha descobert que teníem mancances i les ha resolt. Abans, quan ens trobàvem en plè "oasi català" no ens n'adonàvem de tot això. Si alguna cosa van tenir va ser la capacitat per alterar la percepció dels ciutadans sobre la realitat. Dient-nos contínuament que treballaven per Catalunya, no podíem veure que ho feien sense treballar pels catalans, especialment pels barcelonins.
Voleu haver d'esperar una altra vegada a que tornem a governar les esquerres per seguir posant al dia equipaments i infraestructures que depenen de la Generalitat? De veritat? O preferiu seguir tirant endavant amb un govern d'esquerres, liderat pel PSC? Jo crec que no hiha color, però com sempre, aqixò és una opinió personal.

dijous, 4 de novembre del 2010

Seguretat, una paraula de dretes?

Darrerament, i especialment amb la proximitat de les eleccions, estem veient com la dreta del nostre país s'està apropiant d'una paraula, SEGURETAT, per guanyar vots especialment en els barris més desafavorits de Barcelona i l'Àrea Metropolitana. Possiblement aquesta tàctica els pot donar resultats, però no vull discutir sobre la tàctica en si, sinó sobre el significat de la paraula per a uns i per a d'altres.
I començo en el contingut que hi donen ells. Per a la gent de dretes seguretat és policia, és també presuposar que els immigrants estrangers (interessant distinció, aquesta) tenen una tendència natural al delicte, és creure que un drogoaddicte és un delinqüent en potència. Seguretat per a ells és amagar el que no agrada de la societat perquè si no ho veiem no patim. És enviar el més lluny possible els problemes enlloc de solucionar-los. És arreglar la superfície dels conflictes sense afrontar la seva causa. 
I per a la gent d'esquerres? Té el mateix significat? La meva opinió és que no. La meva visió del món és completament oposada. Per a mi seguretat significa que quan una persona emmalalteix tindrà la mateixa assistència independentment dels seus ingressos. Seguretat és que si es queda en atur pugui sobreviure sense caure en la marginació. Seguretat és que guanyi el que guanyi els seus fills tindran dret a una educació digna que els donarà oportunitats de futur. Seguretat és també que els barris més marginals tinguin equipaments públics de qualitat. I també que una persona en situació de dependència rebi ajuts (que abans no existien).
Però també és seguretat que un drogoaddicte sigui tractat com un malalt i no com un delinqüent, i que un immigrant romanès no porti a sobre l'etiqueta de lladre per defecte, ni un gitano de traficant. Seguretat és també fer pedagogia, explicar i aconsellar, educar els ciutadans en la comprensió, ajudar-los a distingir entre un delicte i una patologia, entre un delinqüent i un malalt, entre un lladre i un desesperat.
I com s'arriba a aconseguir la seguretat? Mireu, la gent de dretes creu que seguretat és igual a policia, és igual a amenaça de presó, no se n'adonen que la causa del delicte està en la pobresa i en la marginalitat. No veuen que la via del delicte és sovint la via de la desesperació. No recorden que a Barcelona mateix la delinqüència va baixar quan es va incrementar el nivell econòmic general, quan els barris més pobres van començar a rebre ajuts, un urbanisme digne, uns serveis socials suficients.
Tot això costa molts diners, molts, i són diners que no es veuen però que estan. Com que aquests diners són invisibles per als votants, volen estalviar-se'ls i gastar-los en una cosa que si es veu: policia. Diuen que el creixement econòmic s'estrangula si l'estat gasta diners en despesa social. No veuen que un creixement que només arribi a uns quants no és creixement de la societat sinó un avenç en la direcció de la llei del més fort. Quin sentit té que un treballador guanyi més diners si quan tingui algun problema seriós es pot enfonsar per sempre? Què significa el creixement si hi ha molts a qui no arriba? Jo prefereixo que els que creixin ho facin una mica menys si a canvi creixem tots.
Només cal que aneu a ciutats amb governs de dretes des de fa molts anys, i veureu barris on no s'hi pot acostar ni la policia, on no s'ha lluitat contra la marginació, on no s'ha invertit en prevenció. I això perquè? Perquè basar tota la seguretat en la policia porta a tallar les branques del problema, però no les arrels, i per tant tornen a créixer.
En canvi, en ajuntaments d'esquerres com el de Barcelona, es treballa la seguretat com un problema global, es fa més prevenció que repressió, es posen recursos socials, sanitaris i policials, però tots van en la mateixa direcció. Es posa més ènfasi allà on pot aparèixer la fractura social, evitant que barris sencers hi caiguin. Però per desgràcia, aquesta tasca és poc visible, sempre donarà més vots tenir policia al carrer.
Segurament, algun lector m'enviarà un comentari dient que tot això és pura demagògia. No seria la primera vegada, però aquí expresso la meva opinió més personal, i opinar és lliure.