dijous, 25 de setembre del 2014

EMPATX DE MICROS

A ningú se li escapa que estem vivint al mig d'un huracà polític que genera pàgines i pàgines d'articles de premsa, inacabables tertúlies on la informació passa inadvertida i és substituïda per opinions, i declaracions que no admeten una anàlisi una mica rigorosa per la seva manca de base. Són moments en que el soroll de fons és tan gran que aquells polítics necessitats de ser sentits o de captar l'atenció dels ciutadans han de fer declaracions sense la prudència que hauria d'exigir-se sempre als que es dediquen a la cosa pública.
Entenc que preguntats una i altra vegada sobre els mateixos temes, necessitats de crear-se el seu espai i de demostrar que són diferents i trencadors, poden patir una síndrome d'empatx de micros que potser haurien d'evitar abans no provoquin mals majors. Aquest empatx es tradueix en paraules poc respectuoses amb altres opcions i amb aquelles persones que s'hi veuen representades, ferint sensibilitats sense adonar-se'n que aquesta actitud tanca portes enlloc de crear complicitats.
I explico això arran d'una pregunta que em feia ahir a la tarda un col·laborador de la revista d'una Associació de Veïns del Districte de Sant Andreu. La pregunta era si creia que Guanyem seria un risc per al PSC en les properes eleccions municipals, i això em va fer reflexionar sobre una frase de l'Ada Colau del mes de juliol en que deia que s'alegraria de que el PSC desaparegués. I aquí teniu les meves conclusions:
Un servidor, que no capta els focus mediàtics i per tant no pateix de l'empatx de micros que abans us explicava, es permet el luxe de poder dir el que realment pensa però sobretot de PENSAR EL QUE VA A DIR. Així doncs, el primer que vaig respondre a la pregunta va ser que em sembla molt positiu que Guanyem es presenti a les municipals, i que jo me'n guardaré prou de presentar-los com un enemic, de faltar-los al respecte o de dir que han de desaparèixer. Mai de la vida. I per què? Doncs per una cosa molt senzilla que avui està en boca de tothom: DEMOCRÀCIA.
Efectivament, crec que és positiu que Guanyem es presenti a les eleccions perquè pot representar un sector de l'electorat d'esquerres que probablement no se sent prou proper a les posicions del PSC. Aquest electorat podrà tenir veu i algú que el representi, la qual cosa des del punt de vista d'un demòcrata convençut no només és recomanable sinó necessària.
Ara bé, em semblen unes declaracions molt desafortunades de l'Ada Colau. Potser es poden atribuir a inexperiència política o a la manca d'un sentit de la prudència que els representants de la ciutadania sempre haurien de demostrar. Una persona que creu en la democràcia, com li suposo a ella, ha d'entendre que la desaparició del PSC deixaria políticament orfe a una part molt important de l'electorat, la de persones d'esquerres en un ampli espectre que va des de les posicions més centrals fins a una esquerra més radical, però que entén que ha de ser alternativa de govern i per tant aposta per una esquerra responsable. No crec que sigui una mostra de pensament democràtic intentar eliminar del tauler el partit que representa aquesta centralitat d'esquerres, li agradi o no a la senyora Colau.
I vaig més enllà. La sra Colau hauria de recordar una frase feta que va com l'anell al dit a aquesta situació: "Mai no diguis d'aquesta aigua no en beuré". No sembla intel·ligent en aquest moment menystenir un partit, el PSC, que de ben segur jugarà un paper fonamental en la governabilitat de la Ciutat de Barcelona en la propera legislatura, des de ser la llista més votada, passant per ser la més votada de l'esquerra, o igualada amb altres. I no sembla sensat perquè molt probablement la suma de les esquerres podrà donar un tomb a l'Ajuntament i provocar un canvi que tregui aquesta dreta de la suma CiU+PP que tant de mal està fent a la nostra Ciutat. Perquè em faig una altra pregunta: L'Ada Colau preferirà mantenir-se fidel a les seves essències ideològiques abans que pactar amb el PSC en una gran coalició d'esquerres, deixant així la ciutat en mans de la dreta?? Aquesta és la pregunta que s'haurà d'autorespondre. Potser aquesta serà la primera pèrdua en la seva immaculada actitud respecte a la política municipal: Què és més coherent, pactar amb el PSC que voldria fer desaparèixer o bé deixar que Trias segueixi sent Alcalde? Si la resposta és la primera, entengui Sra Colau que l'enemic no és el PSC, d'altra manera obrirà ferides de difícil guariment i no li farà cap favor a la ciutat.
En resum, miri de cuidar-se l'empatx de micros i recordi aquella frase que diu "SOM ESCLAUS DE LES NOSTRES PARAULES I AMOS DELS NOSTRES SILENCIS". Un silenci a temps pot estalviar molts disgustos.