diumenge, 27 de febrer del 2011

Perilla el Centre Cultural del Canòdrom

Avui llegíem a El País que la Generalitat no vol tirar endavant el Centre Cultural del Canòdrom. O sigui, ens tornen a deixar penjats. 
Si, penjats. Als barcelonins en general i als veïns de Congrés-Indians en particular. Després de sentir dir al conseller de Territori que no acabarien la línia 9 del metro perquè desequilibrava la inversió de la Generalitat en favor de Barcelona, i de sentir dir al candidat Trias que ho acceptava sense dir ni piu, i que també acceptava l'ampliació de carrils dels túnels de peatge de Vallvidrera. Després de sentir també que s'aturava el nou CAP del Guinardó, que ha de descongestionar el de Maragall, i de veure que passen mesos sense que s'inauguri la residència de Gen Gran del Bon Pastor. 
Després de veure tot això i d'observar també com s'han engrescat en el retall i el desvallestament de l'estat del benestar a Catalunya, amb les recomanacions de que ens fem una mútua, els retalls dels pressupostos dels hospitals i els retalls als instituts públics, tinc por. Por de que també tinguin un pla B per Barcelona, de que allò que ha costat tant d'aconseguir, que és tenir barris dignes a tots els cantons de la ciutat, desaparegui.
De que aquesta obsessió d'acabar amb tot allò que sona a públic acabi per fer de la nostra ciutat un lloc més insolidari, més desigual i més inhòspit. També de que no tinguin un projecte de futur per a Barcelona ni per al meu barri. 
Barcelona és una ciutat amable, habitable, bonica. Diguin el que diguin ha millorat, i molt, en els darrers quatre anys. Ha aguantat la crisi amb seguretat, ha seguit invertint en els moments més difícils, i ha treballat molt en els barris que més ho necessitaven. Tinc molts dubtes de que això segueixi sent així si arriben els conservadors a l'Ajuntament, però tinc molta confiança en els ciutadans de Barcelona. Sabrem escollir, no ens equivocarem. Escollirem futur, dinamisme, equitat. Si no, haurem traït la nostra pròpia tradició de Barcelona com a ciutat progressista i solidària. I això si que seria trencar amb la nostra ànima.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Un nou principi

Ara ja hem aclarit el panorama. Els que per coherència amb la nostra pròpia feina i amb el projecte en el que treballem esperàvem que l'Alcalde Jordi Hereu fos el candidat del PSC a les eleccions municipals a Barcelona, estem d'enhorabona perquè hem vist recompensada la nostra tasca amb els vots dels militants i simpatitzants del partit. Però això només ha de ser el principi.
El taulell de joc per a les eleccions municipals ha canviat força en els darrers mesos. El llop conservador s'ha tret la disfressa d'innocent ovella que vestia quan prometia un canvi a millor i ha mostrat la seva veritable cara. Els barcelonins estan veient com el govern de CiU a la Generalitat està planificant el desmantellament de qualsevol política pública que pugui millorar la igualtat a la nostra societat. Els exemples són molts: Feu-vos d'una mútua que el sistema de salut s'enfonsa, les escoles privades podran evitar la incorporació d'immigrants gràcies al "punt hereditari", no podem continuar la línia 9 del metro perquè descompensa la inversió a favor de Barcelona, apostem per ampliar els túnels (de peatge) de Vallvidrera, no estendrem els ajuts de la dependència als casos moderats, retallarem el pressupost dels instituts públics, deixarem que les matrícules dels màsters siguin lliures, cal pujar les taxes universitàries... Si examineu una per una aquestes declaracions del govern, de cop i volta allò que en diuen "centre-dreta" es convertirà per a vosaltres en "dreta-dreta".
Barcelona no està per aquests retalls. La nostra ciutat s'ha fet a ella mateixa amb governs socialistes que han hagut d comptar amb la societat civil per tirar endavant resistint l'abandó i els atacs dels successius governs antibarcelonins de CiU. Mai no han cregut en Barcelona, ni en la nostra gent ni en el nostre futur. Ens volen convèncer ara de que si, que sempre ens han estimat. Però si filem una mica més prim, veiem que ara ens amenacen amb una desarticulació de les polítiques públiques i solidàries que fa anys que l'Ajuntament porta endavant i que han evitat la formació de guetos en barriades humils. Això és el que volem els ciutadans de Barcelona? Estem disposats a sacrificar l'essència de la nostra ciutat?, Estem disposats a deixar caure els barris humils simplement perquè volem un canvi que pot ser incert i perillós?
Crec que no. Els ciutadans tenen 3 mesos per reflexionar. Per comparar projectes i models. Per apreciar el model social (i socialista) amb el model liberal (i individualista). Per comparar la passió per la ciutat, el coneixement de Barcelona i la preocupació pels seus veïns que ha demostrat i demostra en Jordi Hereu amb un cert el·litisme que desprèn el candidat de Convergència, Xavier Trias. Blanc contra negre, passió contra avorriment, proximitat contra el·litisme, societat contra individu, gestió contrastada contra promeses etèries, esquerra contra dreta, progrés contra conservadurisme. Sincerament, no hi ha color, així que el 22 de maig... A GUANYAR, JORDI!

dimarts, 15 de febrer del 2011

I dissabte... Primàries!!

Déu n'hi do, quin enrenou. Semblava que ens acostàvem a les eleccions municipals amb la inexorable predicció de les enquestes. Tothom donava per fet que el vaixell socialista anava a enfonsar-se enmig d'una gran onada de dretes que ja ens havia arrencat de la Generalitat i ara venia cap a la ciutat de Barcelona. La crisi semblava ser el vent de popa per a tota una colla de conservadors sense projecte per a la ciutat i sense mirada de futur, seria la bufada definitiva que apagaria l'última espelma d'esperança de la gent que encara creu que el món pot canviar i dirigir-se cap a un futur més equitatiu i igualitari.
Però sembla ser que a l'últim moment hem fet tremolar les cames d'aquells que ens donaven per morts. De cop i volta hem recuperat la iniciativa mediàtica que se'ns havia estat negant d'una manera sistemàtica durant els últims anys. Ara ens reconeixen que els darrers quatre anys la ciutat ha estat ben gestionada, que ha aguantat la crisi com cap altra i que ha donat un impuls als barris que no havíem vist mai. Ha calgut presentar un projecte alternatiu dins del mateix PSC per poder posar blanc sobre negre tot el que s'ha fet. Ha calgut qüestionar la figura de l'Alcalde perquè poguéssim treure pit i dir, ara si, amb orgull, que en Jordi Hereu ha estat un bon alcalde d'aquesta ciutat, que ha tirat endavant en la pitjor de les situacions possibles, i que ha sabut aguantar un temporal que se li ha girat en contra moltes vegades de manera exagerada o injusta.
Ens queda l'esperança. Dissabte decidirem dintre del PSC qui liderarà el nostre projecte. Ara per ara no sé quin serà el resultat, però el que si puc assegurar és que el meu barri ha millorat molt els darrers anys, i els simpatitzants i militants del PSC a Congrés-Indians li sabran agrair al nostre alcalde, amb la mirada posada en el 22 de maig i en el futur de la ciutat. A les primàries del PSC s'hi enfronten dos projectes, dels quals un és de solvència contrastada. Espero que el 19 l'encertem, perquè la millor carta de presentació de cara a les eleccions del mes de maig és estar orgullosos del que hem fet, per poder explicar el que farem.