Hola Enric,
Han passat uns mesos, pot-ser ja l’any que vam
parlar del rumb que prendria el PSC i que veiem mes PSOE que PSC, em vas di
llavors que esperaríeu, crec a Octubre per veure els corrents crítics quina
posició adoptaven. Veig, passats els mesos que els diguem “oficialistes” encara
han guanyat mes terrens, arraconant gent realment identificada amb el veritable
PSC i d’una talla política inqüestionable; i ¿, dons per seguir les pautes del
PSOE.
Segons m’han dit, esta creixen un corrent
intern que pot arribar inclús a formar un nou partit.
Noi, on està aquell PSC fort amb conviccions
pròpies, a prop de la nostra terra i defensor a Madrid de les nostres
necessitats, il·lusions i amb grup propi i no integrat al PSOE amb disciplina
de vot?
En aquell moment t’ho vaig dir, ara ho
repeteixo el PSC no es el que era, diguem-li PSOE i s’ajustarà mes a la
realitat- Es una pena, una gran pena, però això es així.
Doncs bé, vull compartir amb tots vosaltres la resposta que li vaig enviar. El text és una mica llarg, però crec que val la pena llegir-lo:
Bon dia xxxxxx,
La realitat és que en els moments més difícils
per a aquest país, el tema nacional ha desbordat completament al tema de les
retallades i la crisi. Moltíssima gent creu que ens en sortiríem millor d'ella
si Catalunya emprengués el camí tota sola, i això passa a tots els racons de la
nostra societat inclòs el PSC. Això ha provocat que apareguin sectors que posen
per davant el "fet nacional" abans que la lluita contra les
desigualtats, i sectors que opinen precisament el contrari. Per a la manera de
pensar socialista, és un debat purament instrumental: per on comencem a canviar
la societat? Creiem que podem començar per Catalunya i continuar després per
Espanya, o pensem que necessitem transformar Espanya per canviar Catalunya?
Quin és l'ordre correcte? Potser no hi ha una resposta única i correcta, el món
és molt més complex i interrelacionat del que de vegades pensem.
Per desgràcia, la premsa ha venut això com
l'existència d'un sector catalanista ben diferenciat d'un sector espanyolista i
pro-PSOE. Especialment un grup mediàtic molt dretà (9 milions d'euros de subvenció de la
Generalitat enguany, i poc sospitós de ser pro-socialista) ha fet una campanya
molt forta per deixar clar que aquest suposat sector catalanista era matxacat
per l'actual direcció. Quan ho veus des de dintre te n'adones de que tot això
no és cert. En el PSC no hi ha un sector catalanista perquè el partit ho és per
definició i per la voluntat compartida dels nostres militants (ho diuen els
nostres estatuts). Si el partit fes fora aquest "sector" no quedaria
li la senyora de la neteja, ja que catalanistes ho som tots. Els que veus als
diaris no són un sector, són companys amb rellevància mediàtica que mantenen encara
un fort pes a l'organització.
Respecte de la relació amb el PSOE, no som el
mateix partit, i així ho diuen també els nostres estatuts. Jo no soc ni més ni
menys del PSOE que fa uns mesos: simplement no ho soc, jo soc militant del PSC.
Ara bé, mentre estiguem a Espanya, ens hem d'entendre amb ells, són un partit
germà, igual que mentre estiguem a Europa ens entendrem amb el Partit
socialista francès, l'alemany o el de qualsevol altre país. La nostra capacitat
d'influir en el govern i el parlament espanyols es basa en la capacitat
d'arribar a consensos amb el PSOE.
En el tema nacional, nosaltres creiem en una
Catalunya que no distingeixi entre bons i mals catalans, oberta i integradora.
Que faci bo allò de "és català aquell qui viu i treballa a
Catalunya". Si això passa o no per la independència, no és el terreny en
el que nosaltres situem la discussió. Per a nosaltres cal veure quin model de
societat volem, cal treballar en eliminar les desigualtats i cal que un
repartiment just del creixement. Si prioritzar això ens converteix en "ser
del PSOE" o "ser menys catalans" o "no ser bons
catalans", llavors creiem que potser el model nacionalista no és tan obert
ni tolerant com diu, i en aquesta societat no ens trobaran. Però que no
t'enganyin, en aquest model de societat tampoc no hi trobaràs tot aquest
suposat “sector catalanista”. Aquesta gent són tan socialistes com ho soc jo, i
l'únic que demanen és que en l’agenda prioritzem un tema, el nacional, que als
socialistes ens resulta una mica aliè.
El PSC és un partit transversal, que
representa moltes sensibilitats diferents, i per tant treballa en un equilibri
permanent i difícil. Això fa que en molts temes (especialment els nacionals)
haguem de ser prudents i de vegades no tan clars com caldria, però això no pot
ser confós mai, mai, amb que siguem menys catalans o menys catalanistes. Això
ho portem a la sang i en els origens del partit, i sap molt de greu que
l'interès de la premsa sigui desvirtuar-ho dient que existeix un sector
catalanista, cosa que deixa la resta del partit a fora d'aquesta qualificació.
I personalment, jo soc profundament catalanista, i profundament socialista
alhora. Són dues idees compatibles i jo visc i treballo fent que així sigui. Em
doldria tant que em diguessin que soc del sector catalanista (i m'excloguessin de ser socialista) com que em diguessin que soc del sector socialista o
més PSOE (excloent-me de ser catalanista). Per això tota aquesta polèmica
artificial em dol.
Una abraçada
Enric
1 comentari:
La llàstima es que una campanya mediàtica dels mitjans de premsa de la dreta més significada, hagin pogut generar aquesta línia d'opinió a la que han caigut d'altes mitjans ja no tant significats i més d'esquerres.
Potser si que caldria que dins de la nostra organització, exigís el compliment dels acords establerts, i les persones/dives que volen que la seva imatge personal estigui per sobre que la de l'organització, fòs valorat si realment forment part i comparteixen la línia i bases del nostre partit.
El PSC sempre ha estat un partit d'esquerres, català i progressista, que creu que l'encaix amb Espanya és el fedaralisme real i si algú no es sent identificat en aquests plantejaments, o fa per que el partit decideixi un canvi d'orientació pels canals i òrgans que te per fer-ho, o bé haura de pensar si ha d'abandonar l'organització.
Publica un comentari a l'entrada