dimarts, 27 de març de 2012

LA PLUJA FINA

Recordeu aquella metàfora que li agradava tant d'utilitzar a José María Aznar de la pluja fina, que cala i cala però no molesta fins que te n'adones de que estàs totalment empapat? Aquell home tan antipàtic no feia més que preveure el treball que han estat fent els darrers anys els mitjans de comunicació de la dreta tant a Catalunya com a la resta d'Espanya: crear un estat d'opinió favorable al cop d'estat conservador que estem vivint en aquests moments al nostre país.
Efectivament, ha estat una tasca lenta però constant, pensada amb intel·ligència i coneixement de com funciona la ment humana. Missatges repetits una i altra vegada, amb justificacions clarament neoliberals i silenciant qualsevol intent de contradir-les, creant un estat d'opinió favorable a les visions més individualistes del món, on l'individu prima sobre el col·lectiu i on la solidaritat és només una càrrega. I si no ho veieu així, llegiu els següents tòpics i penseu en quina imatge en teniu:
- Ens convencen que tot allò que és públic és també ineficient perquè l'únic que fa rutllar les coses és que algú se n'emporti un benefici en diners.
- Ens diuen que la sanitat pública gratuïta ens arruïna com a país i és un lastre per a la recuperació econòmica. Quina mentida!, la sanitat a Espanya no és gratuïta! i no ens arruïna com a país, sinó que ens enriqueix donant igualtat d'oportunitats. Si per la despesa sanitària creixem poc (que no és cert), almenys creixem de manera equilibrada.
- Ens asseguren que els impostos llasten el creixement econòmic, que són negatius per definició. No diuen que serveixen per reequilibrar i per portar a terme polítiques de comunitat, públiques.
- La solidaritat, una paraula positiva en si mateixa, només és esmentada com una càrrega, com un impediment a que avancem, a que ens recuperem. Quan la realitat és que sense solidaritat progressen uns però altres estan pitjor.
- Critiquen els aturats dient que la major part no volen treballar, i que els que si que volen ho fan i defrauden amb l'ajut de l'atur. Això és culpabilitzar els treballadors que estan en la situació més feble, i és donar una imatge que no és certa en la major part dels casos. L'objectiu és reduir els ajuts als aturats. Com sempre, a pagar els més dèbils.
- Diuen també que els funcionaris són ganduls i n'hi ha massa. Que suposen una gran despesa pel benefici que donen, etc, etc. Fixeu-vos que ometen que funcionaris són els metges, mestres, bombers, policies, i tants d'altres que treballen tant com qualsevol altre treballador.
En fi, tot un atac orquestrat a través de la pluja fina. Una crítica despietada contra tot els que és públic, contra tot el que és solidari. I nosaltres ens estem deixant portar. La dreta ha creat el fons d'escenari, i ara vol marcar també el guió de l'obra. Els partits d'esquerra hem de fer un nou guió, proposar un futur diferent i lluitar perquè no se surtin amb la seva. Tenim la responsabilitat de fer que el futur sigui millor que el present per a tothom, i no només per a qui es pugui pagar-se'l.