diumenge, 25 de març del 2012

PERQUÈ ATIEN LA POR?

Reflexionant al voltant de tot el que està passant, sobre la vaga general del proper dijous, sobre la situació del que ens envolta, i després d'haver parlat durant aquests darrers dies amb molta gent sobre aquests temes, a poc a poc he arribat a una conclusió força inquietant: els mitjans de comunicació i els governs de dretes estan alimentant la por, aquella por que paralitza les persones, aquella por que fa de la supervivència pròpia l'únic objectiu a curt termini, aquella por que desperta els sentiments més individuals.
Tots els missatges que rebem fan por: la crisi irresoluble, el deute, els serveis que no podrem pagar, les pensions que no podrem tenir, la feina que no podrem aconseguir. Por, por i més por. Us heu parat a pensar a qui li interessa aquest missatge? Perquè l'atien? Perquè no ens tornen l'esperança?
Quan els ciutadans s'enfronten a la por de perdre tot allò que han anat aconseguint, cometen el major dels errors: enfrontar-se a les agressions amb individualisme, com si estiguessin sols, com si només d'ells depengués la seva pròpia salvació i com si la dels altres no els importés. Quin error! És precisament ara, quan ens trobem en moments difícils, en que una dreta radical vol eliminar els drets dels treballadors per aconseguir mà d'obra barata atiant la por de perdre la feina, quan la mateixa dreta amb una bandera diferent vol reduir la sanitat pública a una simple almoina atiant la por de perdre-la totalment, quan ens provoquen la por contra tot el que sigui nouvingut dient-nos que ens farà perdre la feina, quan ens diuen que si no perdem els nostres drets la Xina se'ns menjarà...
Ara és quan hem d'estar units, ara hem de ser solidaris i enfrontar-nos junts contra aquest retrocés. Ara toca lluitar. Però si només lluita un, se'l menjaran. Si lluitem tots junts no deixarem esquerdes per on ens puguin vèncer i no els deixarem que ens enfonsin. Hem de trencar el discurs de la por, que cap ciutadà no es trobi sol davant un empresari que el vol acomiadar o que li vol reduir el sou, que cap ciutadà no es trobi malalt i sol sense que ningú defensi el dret de tots a tenir una salut pública digna.
El dia 29 hem de donar suport a la vaga perquè vegin que estem junts, que diem no i que quan estem junts som molts i molt forts. Quan estem junts no tenim por.