dimecres, 24 de febrer del 2010

Hi ha maneres i maneres

Ahir a la tarda vam tenir el Consell de Cultura del Districte. Aquest consell l'hem organitzat d'una manera molt original, amb 5 grups de treball autònoms que estan elaborant propostes força interessants per fer actes culturals al llarg de l'any. El més original no és aquesta estructura, sinó que li hem otorgat un pressupost propi, de manera que el consell és la primera experiència de pressupost participatiu al nostre Districte.
Ho hem fet perquè confiem en les entitats, perquè creiem que són capaces d'organitzar-se i preparar actes conjunts, i perquè amb aquesta estructura el Districte assumeix el paper d'impulsor i potenciador de les iniciatives pròpies de les entitats. És la cultura vista com a element cohesionador de la societat, com a element aglutinador de la capacitat de creació dels veïns i com a lloc de relació. Per això el bon funcionament del Consell és tan important. I aquí ve el que us volia explicar:
Fins a data d'ahir, els grups de treball i el plenari havien funcionat en un ambient molt positiu, presentant-se temes que eren de l'interès de les entitats, i deixan la lliure paraulai expressió als assistents. Aquest funcionament només és possible quan hi ha un bon ambient i un ànim constructiu, que és el que en tot moment he trobat en les entitats del Districte de Sant Andreu.
Però ahir va penetrar en el Consell de Cultura una manera de fer política amb la que no ens havíem trobat en aquest entorn. Per primera vegada algú va trencar amb la norma general i va començar a criticar destructivament el que s'estava parlant. Vam presentar el projecte de la Casa de les Aigües de la Trinitat, i després d'acceptar que era un projecte molt engrescador, va començar a dubtar de si ho tiraríem endavant, de que tinguéssim la capacitat econòmica per dur-lo a terme, etc. Amb aquests comentaris va demostrar no haver entès res del que se li havia explicat, ja que en tot moment es va dir quins arranjaments calien i quins recursos es destinaven a un projecte en el que s'hi han compromès vàries àrees de l'Ajuntament. Evidentment aquests comentaris van fer saltar també a una persona del públic que va calcar i exagerar els comentaris que s'havien fet. Això va fer que durant uns moments el debat perdés interès per a les entitats allí presents, fins que un representant ho va expressar i es va queixar.
Puc entendre que un partit d'oposició pugui intentar fer acció política en un lloc destinat a parlar i escoltar les entitats, però no crec que sigui la millor manera utilitzar la destrucció sistemàtica del que s'està fent. Crec que les entitats van poder entendre qui està treballant amb elles i qui les vol utilitzar com a ariet en un camp de batalla que, a la vista dels fets, promet ser molt dur.
Pel bé de les entitats, espero que tornem al clima agradable de treball que teníem, ja que maneres com aquestes són les que provoquen que la gent perdi l'interès en la participació ciutadana i, com no, política.