Ara fa un any i mig, abans de que la Ciutat aprovés l'ambiciós pla d'ajuts per a la instal·lació d'ascensors, el Districte de Sant Andreu va redactar un pla per permetre que a les cases del Congrés s'hi poguessin posar aquests elevadors. Després ens hem anant convertint en el barri pioner al respecte d'aquesta temàtica, amb assemblees veïnals informatives, cridant a totes les comunitats de veïns una per una per explicar els ajuts i els procediments, fent un seguiment escala per escala per subsanar tots els problemes que sorgeixen i també pressionant per obtenir una interpretació de la norma que permet posar els ascensors a tots els edificis. En aquesta tasca hem col·laborat el Districte de Sant Andreu i l'Oficina de l'Habitatge, arribant moltes vegades al límit de l'extenuació.
Però hem aconseguit dos objectius: En primer lloc hem facilitat els acords a les comunitats amb un immillorable pla d'ajuts i també que la informació hagi arribat a tothom, i en segon lloc hem accelerat els tràmits fins al límit tècnicament possible.
Ara el barri és cada dia una mica millor, més habitable per a tothom. Els ascensors són necessaris per a joves i per a gent gran, però l'èxit més gran que hem aconseguit és fer que les persones d'avançada edat no hagin de marxar de casa seva perquè no hi poden accedir i puguin mantenir una vida independent en el seu ambient de sempre durant més temps.
Crec que és molt important que sapigueu que tot aquest enrenou no ha sorgit per casualitat.
Tot aquest procés ha estat treballat per l'equip de govern, tant del Districte com de la Ciutat, però ha estat liderat indiscutiblement pels socialistes. Sovint se'ns acusa d'inactivitat, de no tenir projecte de ciutat, sense adonar-se'n de que la nostra força, les nostres idees i els nostres projectes estan basats, sostinguts i compartits amb tota la ciutadania. Va ser escoltant la gent, fent un diagnòstic precís de la problemàtica dels edificis del barri, pensant en millorar la vida de la majoria dels veïns, implicant-nos i identificant-nos amb tots aquells que demanaven a crits poder pujar a casa seva i que no podien.
Havíeu sentit alguna altra força política parlar d'aquest tema? Havíeu sentit algun altre partit proposar tot el que al final hem fet amb els ascensors? Heu vist algun altre partit anant escala per escala, parlant gairebé veí per veí, lluitant llicència per llicència? Creieu ara que la política de l'Ajuntament de Barcelona està tant lluny dels ciutadans i dels seus problemes? Hem respost a aquest problema amb unes actuacions a l'alçada del que s'esperava de l'Ajuntament? Això és paràlisi? No tenir projectes?
No cal que us doni la resposta a aquestes preguntes. Ja la sabeu.
Cometem errors, si, però quan els ciutadans ens necessiten allà estem. I per saber quan ens necessiten tenim orelles, ulls, però sobretot tenim el cor posat en la nostra dedicació a aquesta ciutat i en particular al barri de Congrés-Indians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada