dimarts, 2 de març de 2010

Som tots iguals?

Sovint sentim que tots els polítics són iguals, que no saben rectificar, que no accepten mai un error, etc, etc. En general comentaris negatius que reflecteixen una desconfiança en el que diuen ja que aquestes actituds fan que sigui difícil distingir quan diuen la veritat de quan ens enganyen.
Doncs bé, encara que molt sovint aquests comentaris estan ben fonamentats, crec que a poc a poc hem d'anar introduïnt noves maneres de fer política, amb l'acceptació dels nostres errors. Rectificar només és possible si prèviament s'ha reconegut que s'ha errat, i hem d'acceptar que tots ens equivoquem alguna vegada. Si els ciutadans perceben que som capaços de fer autocrítica, confiaran més en nosaltres.
I a què ve aquesta reflexió? Doncs bé, fa uns dies vaig penjar en aquest blog un post en el que explicava el desenvolupament del darrer Consell de Cultura del Districte. En aquell post feia una dura crítica de l'actitud d'una consellera d'un altre partit, i dels comentaris que havia fet en la sessió.
Ahir a la tarda vam estar parlant sobre aquell article ella i jo. Per la meva banda, amb la tranquil·litat que el moment oferia, vaig poder entendre el perquè d'alguns comentaris que havia fet en el Consell, i vaig acceptar que l'article penjat en el blog era realment molt dur i corresponia a una reacció exagerada respecte del que havia passat. Probablement la causa de la radicalitat dels meus arguments va ser la reacció que els seus comentaris havien provocat en una part (molt minoritària) del Consell.
La percepció que vaig tenir del seu treball en el consell va ser molt negativa. Després de la conversa d'ahir a la tarda, vaig entendre que havia comès un error d'apreciació molt important.