dilluns, 4 de maig de 2015

JA HEM PROVAT. I ARA QUÈ?

Recordeu com es trobava l'ànim de la ciutat cap el maig del 2011? Veníem d'una autèntica cacera d'alguns mitjans de comunicació contra el govern de la ciutat, estenent la idea de que 32 anys de PSC ja n'eren prou i que calia un canvi per donar un nou impuls. Donaven per finiquitat el "Model Barcelona", i portaven Trias a l'alcaldia recollint per una banda la necessitat de canvi i també les ganes de veure com aniria a la ciutat un govern diferent. Crec que cal dir que van acompanyar Trias sense entusiasme, amb la sensació de que era l'única possibilitat en aquell moment, però no de que fos ni una solució de futur ni molt menys que il·lusionés la ciutat. I a la vista està el resultat.
Ara ja hem provat. I què? Doncs res... Trias no ha aconseguit en quatre anys quallar un projecte il·lusionant. De fet no ha estat de crear cap projecte de ciutat clar. Qui sap cap a on la vol portar? Hem avançat en privatitzacions i desigualtats, hem patit una manca de comprensió i de gestió de la diversitat territorial, hem vist com la defensa del petit comerç ha estat tot el contrari, i hem convertit Barcelona en una simple marca comercial incapaç d'encarar nous reptes com el turisme de masses. Les obres de la Diagonal i les Glòries han servit per ocultar els grans fracassos de l'alcalde en la gestió del dia a dia, la seva incapacitat per defensar Barcelona davant de les altres administracions (i no em refereixo només davant de la Generalitat), i la greu apagada cultural que ens ha deixat com a ciutat de segona fila.
Penso que ha estat un mandat més aviat trist, esllanguit. Tants anys preparant-se per governar i quan hi han arribat no han estat a l'alçada. I penso també que és degut a la incapacitat de CiU de gestionar la diversitat. Perquè Barcelona és un món en petita escala. Territorialment i social, des del gresol multicultural de Ciutat Vella als barris acomodats de la part alta, des dels empobrits barris del Besòs als de classe mitjana de l'Eixample, i així podria seguir i seguir. Barcelona no és quatre obres en un mandat per molta propaganda que se'n faci des de l'Ajuntament. Aquesta tristor del mandat de Trias, un alcalde difícil de veure (per no dir impossible de veure) en actes populars als barris, arribarà a la seva fi el 24 de maig. Segur. La Ciutat no pot seguir vivint adormida perquè la vida, aquest món que evoluciona tan ràpidament, ens passarà al davant si seguim a pas de tortuga mirant-nos el melic. Cal un nou impuls, i no vindrà ni del mateix alcalde ni de la mateixa coalició de govern.
Ara què? Ara els barcelonins i les barcelonines podem escollir. Excepte CiU i el PP, tots els altres partits presentem noves cares i nous impulsos, nous projectes amb il·lusió, moderns i la major part progressistes. D'aquesta qualificació només trauria Ciutadans, ja que la candidata que presenten ve del Partit Popular i per tant és de preveure que seguirà en la mateixa línia. Els altres PSC, BCN Comú, ERC i les CUP representem la força d'aquella ciutat combativa, innovadora i feta a si mateixa al llarg de la seva història.
La ciutadania que vulgui mirar endavant i tornar a engegar els motors de la ciutat té aquests quatre projectes. El meu, el del PSC amb Jaume Collboni, ofereix solvència, coneixement i renovació. És un projecte que sap d'on bé per recollir la millor tradició barcelonina, amb els peus a terra i ganes de liderar els propers anys de la ciutat, i amb la idea d'utilitzar el passat només com a referència per construir un nou futur ambiciós per als nous temps que ja han començat. 
En resum, ara què? Ara PSC, ara Jaume Collboni.