divendres, 29 de maig de 2015

APRENENTS DE BRUIXOT

No sé vosaltres, però jo estic al·lucinant amb la resposta de la maquinària mediàtica nacional-conservadora a l'elecció d'Ada Colau com alcaldessa de Barcelona. Encara no ha començat a  governar i ja estant sembrant seriosos dubtes sobre la capacitat de Barcelona en Comú de gestionar la nostra ciutat d'una manera equilibrada però amb un gir a l'esquerra que l'electorat ha demanat. En el fons, aquesta campanya destil·la una certa convicció de que la ciutadania que l'ha votat no era prou conscient del que feia, i ells si que saben el que li convé a Barcelona.
A qui representen aquests mitjans? Possiblement, quan fan servir aquests arguments de caire força elitista, estan prenent la paraula per cercles econòmics, grups d'interessos i certa "Barcelona benpensant" que tradicionalment s'ha considerat amb un dret gairebé diví per decidir el que a la ciutat li convenia. Doncs bé, volent influir en la decisió de l'electorat, han provocat precisament allò que volien evitar: La victòria de l'Ada Colau a les eleccions municipals.
El resultat de diumenge és una manifestació molt clara d'un principi no escrit pel qual totes les actuacions guiades per la por a que succeeixi un fet acaben provocant-lo. Si, van treballar de valent utilitzant la cuina d'enquestes, amagant rivals, tensant la campanya i fent aparèixer BComú com el dimoni pelut, per reforçar Trias i fer-lo guanyar aquestes eleccions. I els va sortir malament...
Els polítics, tant els guanyadors com especialment els perdedors del 24M, hem de fer una reflexió profunda dels quès i dels perquès, però crec absolutament indispensable una autèntica autocrítica en profunditat dels mitjans periodístics que manipulant la informació han provocat l'efecte contrari del que buscaven.
Efectivament, tant La Vanguardia com El Periódico s'han dedicat a pregonar la dicotomia Trias o el Caos. Els electors només podien escollir entre dues opcions, la resta érem poc o menys que irrellevants. Creien que els calia tensar la corda perquè la Barcelona "assenyada" es dirigís cap a CiU i així revalidar el govern conservador. Les enquestes donaven un Trias feble i aquesta era una manera de reforçar-lo. Les que es feien al principi de la campanya donaven un escenari fragmentat i volàtil, on tots teníem opcions, però voluntària i intencionadament van apretar l'accelerador de la polarització. Calia que els altres partits no comptessin per no dispersar aquest vot benpensant i que anés a Trias. I aquest va ser el seu greu error i la seva responsabilitat:
No van calibrar bé que Trias no ha estat un bon alcalde, que mitja ciutat s'ha sentit abandonada per ell, i que passarà a la història com l'alcalde de les desigualtats. I aquesta Barcelona emprenyada i cansada, afectada per la crisi i la manca de credibilitat de les institucions, va sortir al carrer per dir prou. Va anar a votar per fer fora Trias, i va votar aquells qui creia que serien garantia d'aquesta expulsió. Si els diaris deien Trias o Colau, seria Colau. Quin error de visió van tenir!. Intentant reforçar un alcalde no volgut van donar ales a l'extrem contrari. Van eliminar els matisos per fer veure que Trias era el sentit comú, i els matisos érem els altres. Blanc o negre. Què es pensaven?. Ara es troben amb un plenari de Ciutat més radical del que hauria estat si haguessin fet bé la seva feina: explicar la realitat tal com era i no tal com ells volien que fos. Volien manipular i els ha sortit el tret per la culata. Espero que aprenguin la lliçó.
No em fan cap llàstima, jo vull un govern d'esquerres a la Ciutat. M'hauria agradat que el lideréssim els socialistes, però no serà així. Espero que el govern no fracassi pensant en la ciutat i el futur, i també pensant en la necessitat de demostrar que les esquerres som capaces de governar bé en un entorn desfavorable a les classes populars. La resta són anècdotes de la campanya.

1 comentari:

Javier Cuchí ha dit...

Però teniu una tasca interessant, atesa la vostra experiència de govern: vigilar amb molta cura la gestió i l'execució pressupostària de la gent de Colau, perquè serà per aquí per on l'invent triomfarà o fracassarà. Recordo amb molta prevenció l'època del tripartit, quan ERC va saquejar els calaixos de la Generalitat, en part per manca de vergonya i en part per manca d'experiència de gestió.

Hi tinc molta confiança en la rectitud -si més no, personal- d'Ada Colau, però em fa molta, molta, por que la seva penya puguin resultar uns innocencis que es pensin -com diriem en castellà- que todo el monte es orégano