NO SÓN NOMÉS PARAULES

De vegades em pregunto fins a quin punt el discurs neoliberal ha impregnat la nostra societat i com va conformant la nostra manera de pensar i d'explicar el que passa. Quant t'atures a examinar com parlem, quines expressions utilitzem, te n'adones de que algunes paraules han canviat el seu significat, algunes expressions ja no volen dir el mateix que fa uns anys, i alguns eufemismes intencionats intenten canviar directament la nostra percepció. M'explico amb tres exemples que cada dia us poden fer pensar en ells:

Fa bastant de temps que l'expressió "polítiques socials" està sent (permeteu-me l'expressió, i sento ser tant clar) prostituïda pel pensament ultraliberal de la dreta catalana i espanyola. Tots són defensors de les "polítiques socials", però les han buidat de significat. Acusen els perceptors de rendes mínimes de ganduls, la sanitat pública d'ineficient, l'ensenyament públic de ruïnós, la llei d'autonomia personal d'inabastable. Ens diuen que les mantindran però també que no ens les podem permetre. Les reformen per ser menys socials i menys equitatives. 

Però n'hi ha més: fa uns anys, el que muntava una empresa era un empresari. Ara ja no, ara és un emprenedor. Evidentment que el que comença un negoci és emprenedor, però sembla que els faci vergonya la paraula empresari, potser perquè porta afegit el valor del benefici econòmic, mentre que l'empreneduria és una qualitat positiva humana. Parlar d'emprenedors elimina qualsevol connotació negativa de la búsqueda de benefici, i converteix el ser empresari en una situació desitjable, positiva i plena de bones qualitats. No dic que ser empresari sigui negatiu, en absolut, però perquè volen eliminar aquesta paraula? No és prou bona?.

I ja per acabar, una expressió que sento des de fa dies en alguns cercles, parlant dels aturats i la gent que passa problemes per la situació econòmica. Avui llegia que s´ha de seguir el camí de la caritat amb els que passen per uns mals moments. Doncs bé, jo sostinc que ni caritat, ni històries: la paraula és SOLIDARITAT. Hem de ser solidaris amb els altres treballadors, no mirar-los de dalt cap avall ni pensar que són "pobrets". Caritat émpre és de dalt cap abaix. No senyor, el que ens cal és lluitar per la seva dignitat, que és la nostra, i contribuir al seu benestar d'igual a igual. Només així teixirem una sortida de la crisi, només així ens farem respectar pel poder econòmic. Units, iguals i solidaris. Hem de tornar als valors de l'esquerra, i quan sentiu que són d'un altre temps, cal respondre que els valors de la solidaritat són universals i intemporals, i que la nostra feina és trobar les eines per desenvolupar-los d'acord amb els nostres temps.