dimecres, 4 de maig del 2011

El Canòdrom no pot esperar, Congrés-Indians no pot esperar

Han estat més de quatre anys de treball amb les entitats. Hem proposat, parlat, discutit amb les entitats. S’hi han afegit nous actors com l’escola Congrés-Indians, el recuperat club de futbol del Congrés, la plataforma Can Ros Verd. Tots han tingut l’oportunitat de defensar els seus interessos particulars o els del barri, amb una total transparència i amb la voluntat de fer el millor per als veïns. Ara ja teníem decidida entre tots la construcció d’un casal per a la gent gran, un centre cívic com a punt de trobada de joves i entitats, una residència pública d’avis amb centre de dia, la segona escola bressol per als infants del barri, un centre cultural de nivell internacional per donar-nos a conèixer, una gran zona verda, un poliesportiu de tres  pistes per a escoles i veïns i un aparcament soterrani.
Arribats a aquest punt calia avançar en el planejament, calia reordenar urbanísticament les zones perquè puguem començar a construir, calia començar a donar forma a tot allò que els veïns i les veïnes de Congrés-Indians necessitem.
Doncs bé, quan l’equip de govern ha volgut avançar en els tràmits per tal de començar la nova legislatura amb la feina feta i només esperar el vist-i-plau dels canvis urbanístics per poder iniciar les construccions, ens hem trobat que els altres partits han dit que no, que el Canòdrom pot esperar. Que Congrés-Indians pot esperar.
Tota la feina que hem fet fins ara amb la gent del barri, tot el que hem avançat quedarà aturat durant mesos per una estratègia electoral de baixa volada. L’estratègia és evitar que aquells qui han treballat el tema puguem explicar que l’estem tirant endavant. Haurem d’esperar amb sort fins després de l’estiu, però el pitjor és que alguns no s’han definit fins ara sobre el seu recolzament als equipaments que hem treballat amb les entitats. Sembla ser que per a alguns Congrés-Indians no és prioritari.
Els socialistes hem treballat tot aquest pla amb la gent del barri, ara no volem que perilli. Creiem que l’única opció segura perquè tiri endavant som nosaltres. Hi estem compromesos.

1 comentari:

Álvaro Martín ha dit...

Benvolgut Enric,

Estic recopilant informació sobre el Canòdrom, amb l'objectiu d'escriure una monografia sobre el particular, i encara que de moment estic a la fase preliminar començo a tenir algunes coses clares. El projecte de transformar-lo en un centre d'art contemporani no era una mala idea, però li mancava concreció, i arribà en un moment que la "benzina" que havia propulsat el Govern socialista de la ciutat s'estava esgotant. La recuperació d'una de les obres més interessants de l'arquitectura dels 50 s'haurà de fer d'alguna altra manera, per exemple, convertint-la ella mateixa en un element museïtzable, i de passada recuperant la figura d'Antoni Bonet, que no aniria pas malament.