diumenge, 27 de febrer de 2011

Perilla el Centre Cultural del Canòdrom

Avui llegíem a El País que la Generalitat no vol tirar endavant el Centre Cultural del Canòdrom. O sigui, ens tornen a deixar penjats. 
Si, penjats. Als barcelonins en general i als veïns de Congrés-Indians en particular. Després de sentir dir al conseller de Territori que no acabarien la línia 9 del metro perquè desequilibrava la inversió de la Generalitat en favor de Barcelona, i de sentir dir al candidat Trias que ho acceptava sense dir ni piu, i que també acceptava l'ampliació de carrils dels túnels de peatge de Vallvidrera. Després de sentir també que s'aturava el nou CAP del Guinardó, que ha de descongestionar el de Maragall, i de veure que passen mesos sense que s'inauguri la residència de Gen Gran del Bon Pastor. 
Després de veure tot això i d'observar també com s'han engrescat en el retall i el desvallestament de l'estat del benestar a Catalunya, amb les recomanacions de que ens fem una mútua, els retalls dels pressupostos dels hospitals i els retalls als instituts públics, tinc por. Por de que també tinguin un pla B per Barcelona, de que allò que ha costat tant d'aconseguir, que és tenir barris dignes a tots els cantons de la ciutat, desaparegui.
De que aquesta obsessió d'acabar amb tot allò que sona a públic acabi per fer de la nostra ciutat un lloc més insolidari, més desigual i més inhòspit. També de que no tinguin un projecte de futur per a Barcelona ni per al meu barri. 
Barcelona és una ciutat amable, habitable, bonica. Diguin el que diguin ha millorat, i molt, en els darrers quatre anys. Ha aguantat la crisi amb seguretat, ha seguit invertint en els moments més difícils, i ha treballat molt en els barris que més ho necessitaven. Tinc molts dubtes de que això segueixi sent així si arriben els conservadors a l'Ajuntament, però tinc molta confiança en els ciutadans de Barcelona. Sabrem escollir, no ens equivocarem. Escollirem futur, dinamisme, equitat. Si no, haurem traït la nostra pròpia tradició de Barcelona com a ciutat progressista i solidària. I això si que seria trencar amb la nostra ànima.