divendres, 15 d’abril de 2016

LA TRINITAT VELLA NO POT ESPERAR

A l’entrada de la ciutat per l’Avinguda Meridiana, i sota el Pont de Sarajevo, un gran cartell a mà esquerra diu “Benvinguts a Barcelona”. Sobre el rètol s’alça la Trinitat Vella, dalt d’un Turó amb unes vistes formidables de la vall del Besòs. Només cal donar un tomb pels seus carrers per trobar-se en un petit poble on gairebé tothom es coneix i es viu un sentiment d’aïllament de la resta de la Ciutat proporcional al nombre de carreteres, autopistes i rondes que l’envolten.
La Trinitat Vella és un barri de forta personalitat on tot el que han aconseguit els veïns ha estat fruit de llargues lluites i reivindicacions. I d’entre totes elles, n’hi ha una que es resisteix a donar-los la victòria: la Presó. Dominant el Turó i condemnant el barri a una fractura territorial on els veïns del Nord se n’emporten la pitjor part. És aquí on Barcelona s’hi juga el seu model. ¿Quina ciutat pressumptament solidària o equitativa pot permetre que segueixin vivint persones en micropisos amb al•luminosi, inhabitables i amenaçant ruïna?
Governs d’un i altre color han promès als veïns que la presó marxaria. Han imaginat com viurien, com seria l’entorn, com millorarien les seves vides. Però la presó no ha marxat. El futur es resisteix a arribar  a aquest racó.
Ara, quan no s’albira el trasllat del centre penitenciari a curt ni mig termini, cal separar-ne els projectes del barri. El més urgent a la Trinitat Vella és començar els edificis d’habitatges per reallotjar els veïns de Nord Trinitat. Cal avançar perquè ja no poden esperar més. Els pisos es buiden, són okupats, l’entorn es degrada, les finques perden el poc valor que tenien, i els veïns es desesperen.  
I on estem? El govern d’Ada Colau anuncia la construcció d’habitatge dotacional i de lloguer social a Porta Trinitat, just a l’altra banda de la Trinitat Vella, un projecte que no respon a les necessitats urgents del barri. Una vegada més, xoquen les necessitats dels veïns amb les prioritats de l’Ajuntament. A Porta Trinitat cal fer els equipaments endarrerits, no habitatges. Uns equipaments que no tenen pressupost encara i per tant estan en l’aire... 
És el moment d’avançar en la redacció dels projectes de les vivendes de reallotjament darrere la presó, i dotar pressupostàriament la construcció dels edificis. Efectivament, Barcelona necessita lloguer social; però té un deute amb Nord Trinitat. La millora de les condicions de vida dels seus veïns ha de ser prioritària.
Cal redreçar els projectes per a la Trinitat Vella: equipaments a Porta Trinitat, i habitatges al Nord. El govern d’Ada Colau és a temps de rectificar i tornar l’esperança a uns veïns que no es mereixen ni poden suportar més promeses ni més retards.

Cap comentari: