dilluns, 22 de juny de 2015

PER LA PORTA DEL DARRERE

Probablement sigueu d'aquells als quals el debat monogràfic al Parlament de Catalunya sobre l'estat del sistema sanitari català de la passada setmana us hagi passat desapercebut. Segurament haureu vist la notícia en algun lateral d'una pàgina del diari o en un titular fugaç de la TV3, donant-vos una idea falsa de que el tema no era gens important. Així doncs gairebé segur no us haureu adonat de que els parlamentaris estaven discutint sobre com l'actual govern de la Generalitat està desmuntant a poc a poc la xarxa pública d'atenció sanitària, i de com els seus socis d'ERC li han donat recolzament tombant gairebé totes les propostes de l'oposició.
Mireu, una de les coses més importants de les que s'acusa el govern és d'estar privatitzant la sanitat pública. I el conseller es defensa dient que no ha privatitzat cap empresa i que als ciutadans l'únic que els importa és ser ben atesos i a temps de les seves malalties. Sense acusar-lo de mentir, si que vull fer algunes "correccions" a aquests arguments, perquè són del tot inacceptables des de la defensa del sistema sanitari públic:
1- No ha privatitzat cap empresa: Encara que fos cert, la realitat és que està debilitant les empreses públiques com l'ICS per la via de la fragmentació i de l'estrangulament financer. D'altra banda, per deixadesa culpable està postposant dramàticament reformes de modernització, transparència i agilització de la gestió que podrien fer de l'ICS i d'altres empreses públiques eines eficaces que ara només troben impediments legals i rigideses que les col·loquen en inferioritat de condicions respecte a les empreses privades. Més bé al contrari, ha estès els dubtes sobre la correcta gestió sobre l'eficiència de tot allò que és públic. 
2- Ha utilitzat les llistes d'espera també de manera culpable per, una vegada incrementades de manera desesperant, procedir a la derivació de pacients cap a centres concertats (o no) privats. Aquesta derivació es produeix especialment en les malalties amb tractaments de baixa complexitat, que són els més rendibles econòmicament. D'aquesta manera s'assegura que els centres privats rebin pacients amb balanç econòmic positiu, mentre els públics es queden amb aquells més complexos i sovint menys ben pagats. No és això una altra privatització encoberta?
3- El sistema públic està perdent transparència i per tant control: la derivació de pacients a centres privats, que no tenen l'obligació de retre comptes de les seves activitats, ni de la seva organització, ni dels beneficis que obtinguin afegeix dificultats al control de la despesa pública i de com arriba a mans privades, així com també de qui s'emporta el benefici econòmic i quants diners suposa.
4- A la població li importa la seva atenció sanitària eficaç i a temps. Això és cert, però amb aquest argument expressat així s'està manipulant la realitat d'una manera també culpable: Els centres públics es regeixen per criteris estrictes d'ordre en l'atenció segons gravetat i urgència, en cap cas no hi ha prioritats segons qui paga. Es pot assegurar això en centres privats, siguin concertats o no? La resposta és rotunda: NO. Sense una tasca d'inspecció estricta, i una llei que prohibeixi les dobles llistes d'espera, no es pot assegurar de cap manera que una persona procedent del sistema públic no anirà a una llista d'espera més llarga en el mateix centre. I això apart d'injust per al principal pagador (el Servei Català de la Salut), és discriminatori. I es donen casos, massa casos de que això està passant.
5- Acceptar que els centres privats estan millor gestionats és la crònica del fracàs d'un conseller de salut, que hauria de posar els mitjans perquè això no passés. El primer que ha d'aconseguir és que tots els centres tinguin igualtat de condicions, obligar els centres privats a ser transparents en resultats igual que els públics, prohibir dobles llistes d'espera, obligar a mantenir uns drets laborals equiparables, a acceptar el control públic, a ser igual de transparents.  I quan tots tinguin les mateixes eines, veurem quins són realment més eficients, i segur que tindrem sorpreses. No fer totes aquestes reformes és discriminar el públic i, per tant, empobrir-lo i fer-lo treballar en inferioritat.

En fi, no sé si de manera estricta o no el conseller Ruiz està privatitzant, però no tinc cap dubte de que està debilitant els centres públics d'atenció sanitària, i per tant el sistema en general. També està obrint la porta a un nou sistema menys transparent, i on les dobles llistes d'espera seran incontrolables. Per tant està afavorint el privat davant del públic, tot el contrari del que seria d'esperar en un conseller de salut que, no ho oblidem, gestiona els diners públics.