dimarts, 13 de gener de 2015

LA FI DE LA POLÍTICA A CATALUNYA

Sembla que no ens n'estiguem adonant. El país de les meravelles del futur que ens venen l'Artur Mas i l'Oriol Junqueras ens fa mirar lluny mentre no veiem el que passa aquí mateix. El mercadeig amb les llistes amb independents amunt i personalitats avall amaga dues conseqüències molt preocupants: (1) el descrèdit sobre el que significa pertànyer a una llista i al Parlament, i (2) l'anul·lació política del Parlament com a poder legislatiu.
No és de rebut que es pugui farcir una llista amb personalitats notables sense demanar-los una mínima dedicació anterior a la cosa pública, sense tenir clars els seus posicionaments ideològics i sense saber quina és la seva capacitat per formar part d'una càmara legislativa, amb un únic nexe d'unió: voler la independència de Catalunya.
Posem-nos en el probable cas de que no aconsegueixin una majoria absoluta que els permeti tirar endavant amb el seu projecte de secessió. Aquestes persones hauran de dedicar-se a temps complet durant quatre anys a l'activitat legislativa del Parlament, sense tenir coneixements, experiència, filiació ni orientació ideològica. Com podran proposar lleis, negociar-les, discutir-les? Quina sentit donaran? Seran de dretes, esquerres? Coneixeran camps que potser els queden del tot allunyats? Quin control faran sobre la tasca de govern?
Però... i si l'aconsegueixen? El país seguirà necessitant ser governat, caldrà discutir molt i molt al Parlament abans de que facin cada pas. Això ho hauran de fer aquestes persones? Déu n'hi do quin encàrrec per gent que no han viscut mai la política en primera línia.
Aquest afany per omplir les llistes amb persones de l'anomenada "societat civil" només amaga l'anul·lació completa del Parlament com a càmara de discussió política. O us imagineu la Núria Feliu, el Toni Albà, el Joel Joan discutint sobre la llei de protecció de dades o sobre les retallades en salut? Sincerament, jo no m'ho imagino.
El problema és una volta de cargol més del descrèdit de la política partidista i del trist espectacle d'un president acorralat i un cap de l'oposició envalentit però desorientat. És un atac frontal al sistema polític català per als propers anys. Un descrèdit total de com es construeixen les llistes de diputats i diputades, de la seva valua i dels propis partits que les presenten. La idea és que el Parlament es pot omplir amb polítics o amb gent de la faràndula, les arts, les ciències perquè realment no serveix per a res. No seria millor presentar una llista de persones amb experiència, amb capacitat política (siguin o no independents) i contrastada, i buscar el recolzament extern dels altres notables? Com pot ser capaç un President de muntar un Parlament de costellada format per persones que només defensen una bandera? Renunciarà a legislar si guanya? O bé el que vol és tenir les mans lliures per governar, amb un Parlament ple de famosos però buit de contingut? 
Sincerament, crec que Mas està patint una deriva cap a un règim presidencialista que no quadra amb el que hem viscut fins ara ni amb el que volem. Es vol presentar com a President sense partit a les eleccions i desballestar el Parlament per ser ell qui governi sense oposició ni discussió ni, sobretot, control. Una altra fugida endavant d'algú que ha perdut la noció de la realitat i que es veu a si mateix com un salvador-fundador de la pàtria. Aquest messianisme no ens portarà enlloc, ja ho veureu.