dilluns, 17 de juny del 2013

TRIL·LERS A L'AJUNTAMENT

Sembla ser que la política de l'engany s'ha instal·lat a la banda mar de la plaça Sant Jaume. Us sona la frase: On és la piloteta? La clàssica tècnica dels il·lusionistes de fer mirar a una altra banda mentre fan el truc s'ha convertit en l'eix central de la política municipal de Trias. La d'aquesta setmana no és menor: decideixen PRIVATITZAR 15 aparcaments públics que donen beneficis a la Ciutat, uns 15 milions anuals, per 25 anys, demanant només 100 milions d'euros. On està el truc? Senzill: la promesa de que els 100 milions es faran servir per edificar 1000 pisos de lloguer social.
Vaja, sembla que els comptes no surten... 13 milions de benefici per a la ciutat multiplicats per 25 anys surten a un total de... 325 milions. Sembla que no quadra. Si l'Ajuntament ho privatitza per 100, on són els altres 225 milions? Claríssim, no? A mans d'inversors privats. O sigui, en termes reals Barcelona perd 275 milions d'euros que es "volatilitzen", o millor dit, van a omplir les butxaques d'algú. Una manera molt curiosa de beneficiar la Ciutat, no? A mi només se m'acut una paraula: INDECENT. S'estan venent tot allò que ha fet de Barcelona una Ciutat poc endeutada i capaç d'aguantar la crisi. Suposo que els seus amics n'estaran contents, però és un dia de dol per als ciutadans.
Anem una mica més enllà. A la cortina de fum dels 1000 pisos de lloguer social, dels quals diuen que els inquilins pagaran entre 200 i 300 euros al mes. A veure. Què hauria passat si enlloc de construir nous edificis haguessin decidit aprofitar els beneficis anuals dels 15 aparcaments (13 milions) per ajudar a pagar el lloguer anual a 1000 famílies: el càlcul és fàcil; comptant un lloguer mitjà a Barcelona de 700euros (valor publicat a BCN del 2012), i que cada família pagués 200 euros (o sigui, el mínim, de manera que la ciutat posés 500 euros per família), en un any la despesa de l'Ajuntament en ajuts seria de  1000x500x12 =... Tachan, tachan!... 6 milions d'euros!!!! O sigui, si enlloc de privatitzar els aparcaments, hipotecant el futur de la Ciutat, utilitzessin els beneficis del 15 aparcaments per ajudar a pagar el lloguer a les famílies directament, PODRIEN AJUDAR A 2000 FAMÍLIES enlloc de les 1000 previstes. I aquest és el gran negoci? Senyor Trias, si algú dels seus assessors es dedica a ser consultor econòmic, que no em busqui com a client!
Li proposo una cosa diferent: oblidi privatitzar les empreses municipals que donen beneficis, però privatitzi les que no els donen. Si la seva lògica és correcta, la gestió privada millorarà els balanços i tots podrem gaudir d'aquesta millora. O potser les empreses privades no es volen quedar negocis deficitaris? No confien en les seves possibilitats? A mi em sembla que això és jugar amb les cartes marcades... Una mica de risc també podria posar, el capital privat. O segons vostès només ha d'assumir pèrdues i riscos el capital públic? I després ens diran que la gestió pública és una ruïna. PERVERS.
En resum, la maniobra a més d'INDECENT és ABSURDA (potser SUICIDA?), a curt i a llarg termini. A més és una ruïna econòmicament i social, i un engany en tota regla de l'Ajuntament de Trias. S'estan venent la Ciutat i els ciutadans no se n'adonen. Aquesta és la concepció que té CiU de Barcelona: UN GRAN PASTÍS PER REPARTIR-SE. Ens hipotequen el futur i ens roben el present. Quina serà la propera?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Esto tiene un nombre, que no quiero escribir. Sólo lo calificaré de "sin alevosía", a plena luz dal día.