I tot això, perquè?

Avui he estat parlant amb un representant d'una entitat del barri. Després de coincidir amb ell en el diagnòstic i les possibles solucions d'alguns dels problemes que van sorgint, m'ha preguntat perquè ho feia, tot això, i a partir d'aquest moment hem començat a reflexionar junts sobre nosaltres mateixos.

Ell m'explicava que fa el que fa perquè se sent a gust fent coses pel seu barri de tota la vida, per no deixar que es mori, però sobretot per sentir-se part d'una comunitat, d'un veinatge amable que el reconeix i l'aixopluga. La compensació que rep pel que fa és que els veïns el saludin, l'aturin per parlar, que els botiguers el coneguin, sentir que és una peça ben encaixada en aquest puzzle que és la societat de Congrés-Indians.

Però... perquè ho faig, jo? Quina satisfacció hi trobo en el treball amb els veïns i les entitats des del Districte de Sant Andreu? Doncs bé, la resposta és complexa. Li comentava al meu interlocutor que tinc el "problema" de ser el conseller del meu barri, al que pertanyo des que vaig néixer. Això fa que senti una forta passió per millorar el meu entorn. Conec fins a l'última pedra d'aquest barri perquè l'estimo, perquè és el meu i sé quines són les seves limitacions però també soc conscient del seu potencial.
I quin és, aquest potencial? LA SEVA GENT. Sento sovint que els veïns del Congrés i els Indians no es mouen, no col·laboren, no participen... però hi ha alguns, potser menys dels que caldria, que tenen un compromís inquebrantable amb el barri i que creuen en una ciutadania activa. Amics que treballen i pateixen per tirar endavant les seves entitats, per organitzar festes i celebracions, per fer d'aquest barri un bon lloc per viure. Són els Francesc, Montses, Pilars, Paulines, i tants i tants noms junt amb els quals val la pena lluitar, perquè la il·lusió s'encomana. Com a veí la meva recompensa és l'amistat d'aquests veïns. Com a socialista, la meva recompensa és veure que entre tots estem canviant aquesta petita parcel·la del món que és Congrés-Indians.