El Consell de Barri ha esdevingut en poc temps una eina eficaç per aproximar la gestió de l'Ajuntament als veïns. Hem aconseguit sentir directament el pols dels barris, i hem donat un vehicle senzill i eficaç per canalitzar les demandes dels ciutadans. Si abans algú podia dir que no sabia com fer arribar peticions a la Regidora, ara tothom sap com fer-ho i a més obtenir una resposta en el següent consell. Gràcies al Consell hem apropat l'administració al ciutadà.
El passat 12 de gener vam constituir formalment el Consell de Barri de Congrés-Indians. La descripció de com va anar la sessió la podreu trobar a "Parlant de Congrés-Indians". Aquí vull fer algunes valoracions sobre el funcionament dels consells que han aixecat certa polèmica.
Quan la Ciutat de Barcelona va aprovar el reglament dels consells de barri el mes d'octubre passat, al Districte de Sant Andreu ja portàvem més de dos anys d'experiència en aquest tipus de reunions, amb un gran èxit d'assistència de veïns que, a títol individual, venien a demanar actuacions i a expressar opinions sobre les obres o serveis de l'Ajuntament. El model que havíem escollit era semblant al funcionament de l'Audiència Pública del Districte, però en un àmbit més pròxim als ciutadans.
Amb el nou reglament del Consell de Barri, se segueix un model més semblant al del Consell Ciutadà de Districte, on les entitats assumeixen el paper de representants dels veïns en el moment en que s'han de prendre decissions, o sigui, a l'hora de fer votacions i dictàmens. Això no treu que el sistema d'Audiència segueix funcionant en el punt de Precs i Varis de l'ordre del dia, de manera que se segueix garantint la participació individual dels veïns ja sigui amb el dret a ser escoltats en els debats o bé a fer les seves demandes igual que abans.
Ara bé, alguns ciutadans s'han queixat de que no és democràtic que els veïns no puguin votar a títol personal en el Consell de Barri. Aquí és on cal fer un aclariment, i us ho explicaré amb un exemple:
Posem-nos en un cas que va passar al barri fa tres anys: l'aparcament de les pistes de Vèlia. No entraré en qui tenia raó, sinó en què hauria pogut passar i com hauria influit en el resultat.
Si el consell de barri hagués hagut de dictaminar sobre la conveniència de fer l'aparcament o no, i s'hagués permès el vot individual dels ciutadans, segurament haurien acudit a votar només els veïns més mobilitzats, que eren els contraris a la seva construcció i per tant hauria sortit per una majoria aclaparadora el no a l'equipament. Hauria passat el mateix si haguessin votat les entitats? No ho sabrem mai, però probablement s'hauria reflectit millor el pensament del barri en la seva globalitat. En primer lloc perquè les entitats són diverses i en segon perquè els seus representants han de respondre del sentit dels seus vots davant dels seus associats, que també són diversos.
En resum, obrir el vot en el consell de barri a veïns individuals genera la possibilitat de que només donin la seva opinió els afectats directament, i perdem la visió global de barri. L'única manera de garantir que els ciutadans amb el seu vot a títol personal reflecteixen el sentir general és el vot universal. Com que això és impracticable excepte en casos molt concrets, la millor solució és el vot per representació. Aquest darrer ha estat el sistema escollit pel nou reglament, confiant en el saber fer de les entitats del barri. D'aquesta manera elles també en surten reforçades com a representants dels seus socis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada