La consulta de la Diagonal, un tema pel consell de barri?

Ahir a la tarda, en el consell de barri, el Comissionat de Participació Ciutadana Ramon Nicolau va presentar la consulta popular sobre la reforma de l'Avinguda Diagonal. Immediatament, els membres de les plataformes de Can Ros Verd i de Pistes Vèlia van expressar la seva disconformitat amb que el tema es tractés en un consell de barri, i van marxar de la sala. Aquí us vull explicar la meva opinió sobre el tema.

El consell de barri serveix per tractar temes que afecten a la seva gent, per arribar a tots i cadascun dels ciutadans i també perquè es pugui sentir la seva veu. La finalitat última és acostar l'administració al ciutadà, esdevenint una eina de participació directa i sense intermediaris.

Perquè la comunicació sigui efectiva, cal que sigui bidireccional: el ciutadà ha de decidir què vol fer arribar a l'Ajuntament, i l'administració què creu que el veí ha de conèixer. No em referiré als problemes que plantegen els veïns, i que poden ser molt variats, sin´als temes que l'Ajuntament pot explicar en un consell de barri.

El més fonamental és explicar els temes que pertanyen estrictament a l'àmbit territorial del barri. Sense aquesta explicació el consell perdria part del seu significat. Però això no és tot: també cal que el ciutadà pugui conèixer temes de la ciutat que l'afectaran directa o indirectament, i en aquest apartat hi col·locaria la consulta de la Diagonal. Ho justifico:

No sé què en penseu, però jo em sento veí de Congrés-Indians i ciutadà de Barcelona. Estic orgullós del meu barri, especialment perquè pertany a aquesta ciutat. No puc separar una cosa de l'altra, i per a mi els problemes de la meva ciutat són també meus. Ara la Ciutat necessita la nostra opinió sobre la reforma d'un carrer que possiblement és el més important que la creua, un carrer en el que ens hi juguem el model de ciutat, el model de transport públic i el model d'espai públic. Estem cridats a opinar, i davant aquesta necessitat de la ciutat hem de respondre participant-hi. Però... podem participar sense conèixer tots els ets i els uts del tema? NO.

Responent a aquesta necessitat d'informació, l'Ajuntament ens acosta un tema de ciutat al consell de barri. No crec que sigui dolent tenir perspectiva de ciutat també quan estem treballant temes locals. Fins i tot quan parlem de com volem els nostres carrers estem parlant d'un model de ciutat, que es posa en joc en la consulta de la Diagonal. SI, SOC CIUTADÀ DE CONGRÉS-INDIANS, PERÒ TAMBÉ HO SOC DE BARCELONA, i no puc pensar en el meu barri sense pensar en la meva ciutat. Així doncs, benvinguts els temes de ciutat en els consells de barri. Una ciutadania de plè dret només és possible si els ciutadans estan ben informats. La perspectiva local no ens ha de fer perdre la global.

Enfrontament o col·laboració entre institucions: a qui beneficia?

Sovint sentim a dir que l'Alcalde Jordi Hereu no es desmarca prou del govern de la Generalitat, que hauria de defensar més la ciutat i que, en certa manera, l'Alcalde s'ha d'enfrontar al Govern per fer prosperar Barcelona. Sabeu qui ho diu, oi?

Si, aquells que fins l'any 2003 van fer bandera de l'enfrontament entre la Generalitat i l'Ajuntament, aquells que van fer la reforma de l'Atenció Primària de Salut a tot Catalunya excepte a la capital, aquells que li van negar el metro a Montjuïc, aquells que volien l'AVE a Sant Cugat abans que a La Sagrera. Si, si, hem de fer memòria...

I a què ve tot això? Doncs bé, avui m'ho ha fet recordar el fet de que hem aconseguit que el CAP de Cotxeres Borbó atengui una part dels veïns del meu barri, Congrés-Indians. I m'ha fet pensar en coses diverses que no cal oblidar, o us penseu que la saturació del CAP Maragall és nova? O la del CAP de Sant Andreu, o la del de La Sagrera... Si recapitoleu, no teniu la sensació de que durant molts anys no es va invertir NI UN DURO en salut a la ciutat de Barcelona? O més concretament, al Districte de Sant Andreu?

Des del 2003, la conselleria de la socialista Marina Geli ha estat col·laborant amb l'Ajuntament. Han estat 10 anys en que s'ha invertit el temps en planificar la salut de la Ciutat, com no s'havia fet en 23 anys. Han estat 10 anys en que s'han previst i s'han començat obres com el CAP de Cotxeres, s'ha posat la primera pedra del de la Trinitat Vella i aviat es posarà la de Casernes de Sant Andreu.

Realment creieu que hauria estat bo l'enfrontament de l'Alcalde amb els seus companys de la Generalitat? No penseu que potser és més útil per a Barcelona la col·laboració sense interessos polítics pel mig? Jutgeu vosaltres mateixos. Però mireu el que s'havia fet i el que s'està fent. Penseu des de quan s'ha estat planificant en aquesta ciutat. Seguiu creient que és bo per a Barcelona un govern de dretes anti-capital a la Generalitat?

I per a mostra a un nivell més proper, el cas del CAP de Cotxeres. El Consorci Sanitari de Barcelona, depenent de la Generalitat i de l'Ajuntament, ha estat sensible a les demandes del Districte de Sant Andreu perquè una part del Congrés pogués ser assistit allà enlloc d'anar al CAP Maragall. El reslutat de la col·laboració i la bona entesa ha estat una solució imaginativa, que gairebé suposa un canvi en les àrees bàsiques de salut, a cavall entre dos Districtes. Això és col·laborar. Cal l'enfrontament?

Perquè és important un centre d'art al Canòdrom?

La nostra ciutat està fent una aposta molt ferma per no perdre el tren del segle XXI. Una vegada passada l'època industrial, mirar cap el futur és buscar camíns per trobar sectors en que puguem ser competitius i punters. Aquesta tasca només es pot dur a terme intentant imaginar quins seran aquests sectors d'aquí a 15, 20 o 50 anys. No és tasca fàcil, però sembla que hi ha alguns indicis de per on anirà el camí.

El secret està en apostar per activitats de creació, que generin molt de valor afegit, i que serveixin de pol d'atracció per a persones de tot el món que busquin llocs on portar a terme nous i innovadors projectes. I quines són aquestes activitats? Doncs bé, d'un costat la recerca i de l'altre la Cultura.

La Cultura s'ha convertit en un poderós sector econòmic, que fins i tot en temps de crisi no deixa de créixer. La seva fortalesa està en la capacitat d'atraure talent, innovació, joventut i capacitat de reinventar-se. En aquest sector, l'Ajuntament està fent un enorme esforç per portar Barcelona a la primera divisió a escala mundial. En un món globalitzat el futur de la ciutat passa per ser punt de referència mundial. El que no arriba a aquesta escala corre el risc de convertir-se en un simple observador sense oportunitats.

En aquest sentit, calen centres culturals on artistes de categoria internacional, nous creadors que tinguin alguna cosa a dir, puguin presentar i exposar els seus projectes. Aquests centres seran lloc d'atracció per a gent vinguda de tot arreu, afavorint intercanvi i interrelació.

El barri de Congrés-Indians es mereix tenir un centre d'aquest tipus. Crec que ens mereixem que pugui venir gent de tot el món i apropar-se a aquests carrers que nosaltres ens estimem tant. Penso que per segona vegada a la nostra història (la primera va ser el naixement del barri) hem de tornar a estar a la primera plana dels diaris, i que el Canòdrom ens dóna l'oportunitat de ser coneguts arreu i de poder explicar amb orgull que som un dels centres culturals de la Ciutat de Barcelona.

El Centre Cultural del Canòdrom és l'única oportunitat que tindrem al nostre barri de tenir un equipament d'àmbit internacional. I és més, esperem que sigui capaç també de generar un moviment de gent que vulgui residir temporal o definitivament a prop, perquè l'intercanvi amb creadors culturals no pot ser més que enriquidora per a tots nosaltres. El més important serà, però, que totes aquestes possibilitats acabin convertint-se en realitat. Ens ho mereixem.

Ara bé, no em negareu que la idea de fer un centre cultural a l'edifici del canòdrom ha estat una idea audaç del nostre Alcalde, Jordi Hereu. És una idea que només es pot tenir si es té clar l'horitzó de la Ciutat a llarg termini, si realment es creu en les possibilitats de Barcelona, i si realment es tenen idees innovadores. I em pregunto: Això és la paràlisi del govern municipal de la que parlen els nostres rivals?.

Estructurar el barri per reforçar les entitats

A la nostra ciutat estem vivint des de ja fa anys un creixement de diferents col·lectius que es mouen per un interès concret, les anomenades PLATAFORMES. No vull entrar a discutir aquí sobre la legitimitat o no d'aquests moviments associatius, ni de la seva continuïtat més enllà dels objectius que s'han fixat. En aquest article us vull parlar de quina influència pot tenir la seva existència en les altres entitats .
El teixit social del nostre barri de Congrés-Indians està estructurat sobre la base de la coexistència de diferents entitats que comparteixen l'interès pels temes del barri en general i en positiu. Aquestes associacions treballen juntes a dintre d'una Coordinadora l'èxit de la qual es basa en que totes elles comparteixen objectius de barri però no es trepitgen el terreny, és a dir, cada una ocupa un espai ben definit pel que fa a la seva temàtica, socis o actuacions.
No tenim una quantitat d'entitats que pugui suportar per ella mateixa una activitat social intensa al barri, de manera que l'estructura de puzzle en la que les diferents entitats ocupen espais complementaris però no es dupliquen, cobreix la major part del que es fa.
En particular, l'Associació de Veïns treballa els temes d'urbanisme, veïnals, seguretat, i tots aquells que afecten a la vida quotidiana dels ciutadans i pels quals cal una perspectiva de barri per sobre d'interessos particulars, legítims, però allunyats del bé general. Un barri amb una associació de veïns forta aconsegueix portar a terme projectes de major rellevància i molt ben treballats en el colze a colze amb les administracions.
L'aparició de plataformes menja un cert terreny a l'associació de veïns. La seva defensa d'interessos particulars debilita l'associació per la pèrdua d'implantació en determinades àrees o col·lectius, i també fa perdre la veu unitària que ha de tenir el barri per lluitar amb més força per la millora de la seva qualitat de vida i el seu benestar. Sovint, a més, les plataformes eleven el to de la discussió, de manera que aconsegueixen reduir l'impacte del treball de fons que es fa dia a dia des de l'associació de veïns.

Hi ha plataformes que acostumen a cridar molt, a ser hipercrítiques, però en canvi no ofereixen la possibilitat d'un treball de fons, constructiu, amb objectius a curt i llarg termini amb les administracions, ja que sovint trenquen els ponts de diàleg que se'ls ofereixen.
La meva opinió personal és que les plataformes s'haurien d'incorporar a l'Associació de Veïns, per dotar-la de major pluralitat de punts de vista, i incrementar així el seu suport social. Tenir un sol interlocutor per als problemes veïnals és necessari si volem que el nostre barri i els seus representants siguin respectats allà on calgui que se senti la seva veu.

El pla d'ascensors del Congrés: compromís amb l'accessibilitat

Ara fa un any i mig, abans de que la Ciutat aprovés l'ambiciós pla d'ajuts per a la instal·lació d'ascensors, el Districte de Sant Andreu va redactar un pla per permetre que a les cases del Congrés s'hi poguessin posar aquests elevadors. Després ens hem anant convertint en el barri pioner al respecte d'aquesta temàtica, amb assemblees veïnals informatives, cridant a totes les comunitats de veïns una per una per explicar els ajuts i els procediments, fent un seguiment escala per escala per subsanar tots els problemes que sorgeixen i també pressionant per obtenir una interpretació de la norma que permet posar els ascensors a tots els edificis. En aquesta tasca hem col·laborat el Districte de Sant Andreu i l'Oficina de l'Habitatge, arribant moltes vegades al límit de l'extenuació. 

Però hem aconseguit dos objectius: En primer lloc hem facilitat els acords a les comunitats amb un immillorable pla d'ajuts i també que la informació hagi arribat a tothom, i en segon lloc hem accelerat els tràmits fins al límit tècnicament possible.

Ara el barri és cada dia una mica millor, més habitable per a tothom. Els ascensors són necessaris per a joves i per a gent gran, però l'èxit més gran que hem aconseguit és fer que les persones d'avançada edat no hagin de marxar de casa seva perquè no hi poden accedir i puguin mantenir una vida independent en el seu ambient de sempre durant més temps. 

Crec que és molt important que sapigueu que tot aquest enrenou no ha sorgit per casualitat.

Tot aquest procés ha estat treballat per l'equip de govern, tant del Districte com de la Ciutat, però ha estat liderat indiscutiblement pels socialistes. Sovint se'ns acusa d'inactivitat, de no tenir projecte de ciutat, sense adonar-se'n de que la nostra força, les nostres idees i els nostres projectes estan basats, sostinguts i compartits amb tota la ciutadania. Va ser escoltant la gent, fent un diagnòstic precís de la problemàtica dels edificis del barri, pensant en millorar la vida de la majoria dels veïns, implicant-nos i identificant-nos amb tots aquells que demanaven a crits poder pujar a casa seva i que no podien.

Havíeu sentit alguna altra força política parlar d'aquest tema? Havíeu sentit algun altre partit proposar tot el que al final hem fet amb els ascensors? Heu vist algun altre partit anant escala per escala, parlant gairebé veí per veí, lluitant llicència per llicència? Creieu ara que la política de l'Ajuntament de Barcelona està tant lluny dels ciutadans i dels seus problemes? Hem respost a aquest problema amb unes actuacions a l'alçada del que s'esperava de l'Ajuntament? Això és paràlisi? No tenir projectes?

No cal que us doni la resposta a aquestes preguntes. Ja la sabeu. 

Cometem errors, si, però quan els ciutadans ens necessiten allà estem. I per saber quan ens necessiten tenim orelles, ulls, però sobretot tenim el cor posat en la nostra dedicació a aquesta ciutat i en particular al barri de Congrés-Indians.