ENTITATS EN PERILL: Podem fer alguna cosa?

Després d'escoltar les corals que es van reunir ahir a la tarda a la Parròquia del Bon Pastor, us vull explicar les reflexions que em van venir al cap mentre hi pensava en el camí de casa. Pels que coneixeu la situació d'aquestes entitats, probablement res no us vindran de nou, però possiblement als altres us serveixin per conèixer més profundament un tema que pot comprometre, i molt, la continuitat d'un tipus d'expressió cultural que en moments cabdals de la nostra història va ser fonamental per reforçar la nostra identitat de país.

A part d'algunes corals que gaudeixen de bona salut, la majoria estan patint el problema de la manca de joves que hi vulguin col·laborar. Així, a mesura que passen els anys, les corals van reduïnt el nombre de cantaires, principalment masculins, i van perdent magnitud i diversitat de veus. Sembla que als joves no els interessa gens aquest tipus de cant i consideren que el seu temps ha passat.

Res més allunyat de la realitat: els directors de les corals són en la seva gran majoria joves, i estan aportant nous formats i registres al repertori. Si abans la temàtica religiosa era dominant, ara espirituals negres, cançons pop, havaneres, ètnics, i tot tipus de música s'ha incorporat als seus cants, fent que els concerts siguin interessants i atractius. Tot i així, segueixen els problemes.

I aquí se'ns genera la pregunta: Cal o no cal lluitar per revertir la situació? Creiem que el temps de les corals ha passat?

No. Rotundament no. Ahir a la tarda la Parròquia del Bon Pastor era plena. Els veïns venien a donar suport a la seva coral i a les dones que allà hi actuen. Hi ha públic i interès. La tasca social d'aquestes entitats és importantíssima: el treball en equip, el sacrifici, l'interès personal, el compromís, la transmissió del patrimoni cultural, el portar el gust per la música a les oïdes de molta gent que si no fos així no hi tindria contacte, en fi, els valors que la cultura té com a cohesionador de la societat. Aquesta és la seva importància real, més enllà de la qualitat, més enllà de l'interès econòmic, més enllà de l'espectacle. Per això hem de recolzar i potenciar les corals. Però la tasca és difícil i calen solucions imaginatives.

No tinc la solució màgica, m'agradaria tenir-la però no la tinc. Tanmateix crec en la gent, i en el poder del treball en equip. Per això hem creat el grup de corals del consell de cultura del Districte de Sant Andreu. Entre tots hem de buscar el camí, engegar noves iniciatives. Resoldre els problemes actuals per poder encarar les millores futures. Els components dels grups estan molt implicats, tenen ganes de millorar. Així doncs tenim el més important, gent amb il·lusió per allò que fa.

Les primeres aproximacions ens porten a potenciar l'intercanvi, a compartir recursos. Haurem de veure a on ens porta això. Les idees aniran sorgint, i el que serà verdaderament important serà triar aquelles que realment ens facin avançar. Aquesta és la tasca del bon polític. No cal que tingui totes les idees, cal que sigui capaç de distingir i tirar endavant les realment bones.

Enfrontament o col·laboració entre institucions: a qui beneficia?

Sovint sentim a dir que l'Alcalde Jordi Hereu no es desmarca prou del govern de la Generalitat, que hauria de defensar més la ciutat i que, en certa manera, l'Alcalde s'ha d'enfrontar al Govern per fer prosperar Barcelona. Sabeu qui ho diu, oi?

Si, aquells que fins l'any 2003 van fer bandera de l'enfrontament entre la Generalitat i l'Ajuntament, aquells que van fer la reforma de l'Atenció Primària de Salut a tot Catalunya excepte a la capital, aquells que li van negar el metro a Montjuïc, aquells que volien l'AVE a Sant Cugat abans que a La Sagrera. Si, si, hem de fer memòria...

I a què ve tot això? Doncs bé, avui m'ho ha fet recordar el fet de que hem aconseguit que el CAP de Cotxeres Borbó atengui una part dels veïns del meu barri, Congrés-Indians. I m'ha fet pensar en coses diverses que no cal oblidar, o us penseu que la saturació del CAP Maragall és nova? O la del CAP de Sant Andreu, o la del de La Sagrera... Si recapitoleu, no teniu la sensació de que durant molts anys no es va invertir NI UN DURO en salut a la ciutat de Barcelona? O més concretament, al Districte de Sant Andreu?

Des del 2003, la conselleria de la socialista Marina Geli ha estat col·laborant amb l'Ajuntament. Han estat 10 anys en que s'ha invertit el temps en planificar la salut de la Ciutat, com no s'havia fet en 23 anys. Han estat 10 anys en que s'han previst i s'han començat obres com el CAP de Cotxeres, s'ha posat la primera pedra del de la Trinitat Vella i aviat es posarà la de Casernes de Sant Andreu.

Realment creieu que hauria estat bo l'enfrontament de l'Alcalde amb els seus companys de la Generalitat? No penseu que potser és més útil per a Barcelona la col·laboració sense interessos polítics pel mig? Jutgeu vosaltres mateixos. Però mireu el que s'havia fet i el que s'està fent. Penseu des de quan s'ha estat planificant en aquesta ciutat. Seguiu creient que és bo per a Barcelona un govern de dretes anti-capital a la Generalitat?

I per a mostra a un nivell més proper, el cas del CAP de Cotxeres. El Consorci Sanitari de Barcelona, depenent de la Generalitat i de l'Ajuntament, ha estat sensible a les demandes del Districte de Sant Andreu perquè una part del Congrés pogués ser assistit allà enlloc d'anar al CAP Maragall. El reslutat de la col·laboració i la bona entesa ha estat una solució imaginativa, que gairebé suposa un canvi en les àrees bàsiques de salut, a cavall entre dos Districtes. Això és col·laborar. Cal l'enfrontament?

Hi ha maneres i maneres

Ahir a la tarda vam tenir el Consell de Cultura del Districte. Aquest consell l'hem organitzat d'una manera molt original, amb 5 grups de treball autònoms que estan elaborant propostes força interessants per fer actes culturals al llarg de l'any. El més original no és aquesta estructura, sinó que li hem otorgat un pressupost propi, de manera que el consell és la primera experiència de pressupost participatiu al nostre Districte.
Ho hem fet perquè confiem en les entitats, perquè creiem que són capaces d'organitzar-se i preparar actes conjunts, i perquè amb aquesta estructura el Districte assumeix el paper d'impulsor i potenciador de les iniciatives pròpies de les entitats. És la cultura vista com a element cohesionador de la societat, com a element aglutinador de la capacitat de creació dels veïns i com a lloc de relació. Per això el bon funcionament del Consell és tan important. I aquí ve el que us volia explicar:
Fins a data d'ahir, els grups de treball i el plenari havien funcionat en un ambient molt positiu, presentant-se temes que eren de l'interès de les entitats, i deixan la lliure paraulai expressió als assistents. Aquest funcionament només és possible quan hi ha un bon ambient i un ànim constructiu, que és el que en tot moment he trobat en les entitats del Districte de Sant Andreu.
Però ahir va penetrar en el Consell de Cultura una manera de fer política amb la que no ens havíem trobat en aquest entorn. Per primera vegada algú va trencar amb la norma general i va començar a criticar destructivament el que s'estava parlant. Vam presentar el projecte de la Casa de les Aigües de la Trinitat, i després d'acceptar que era un projecte molt engrescador, va començar a dubtar de si ho tiraríem endavant, de que tinguéssim la capacitat econòmica per dur-lo a terme, etc. Amb aquests comentaris va demostrar no haver entès res del que se li havia explicat, ja que en tot moment es va dir quins arranjaments calien i quins recursos es destinaven a un projecte en el que s'hi han compromès vàries àrees de l'Ajuntament. Evidentment aquests comentaris van fer saltar també a una persona del públic que va calcar i exagerar els comentaris que s'havien fet. Això va fer que durant uns moments el debat perdés interès per a les entitats allí presents, fins que un representant ho va expressar i es va queixar.
Puc entendre que un partit d'oposició pugui intentar fer acció política en un lloc destinat a parlar i escoltar les entitats, però no crec que sigui la millor manera utilitzar la destrucció sistemàtica del que s'està fent. Crec que les entitats van poder entendre qui està treballant amb elles i qui les vol utilitzar com a ariet en un camp de batalla que, a la vista dels fets, promet ser molt dur.

Pel bé de les entitats, espero que tornem al clima agradable de treball que teníem, ja que maneres com aquestes són les que provoquen que la gent perdi l'interès en la participació ciutadana i, com no, política.