dimarts, 21 d’abril del 2015

PRESIDENCIALISME DE SALÓ

He de dir que no m'ha sorprès gens la notícia de que la foto d'Ada Colau anirà a la capçalera de les llistes electorals de Barcelona en Comú, però no per esperada ha estat menys decebedora. El logo, o en aquest cas la foto, que apareix a la part de dalt de les paperetes serveix per identificar el projecte que representen i tiraran endavant les persones que componen la candidatura. La foto de la que encapçala dilueix la significància de la resta i impedeix distingir matisos que les diferents personalitats representen.
Votar una foto no és votar un projecte compartit, és votar un projecte personal. Es miri com es miri. I això és el que busca Ada Colau, que la gent la voti a ella independentment dels que porta al darrera en la seva candidatura. En la meva opinió es tracta d'un exercici de personalisme que en poques paraules els està dient als electors d'una manera molt clara: "El projecte soc jo". Tota la gent de la candidatura està d'acord en seguir l'Ada Colau sense fissures? Comparteixen els seus punts de vista completament? Estan disposats a que la nit del 24M els digui "Ep, m'han votat a mi".
On queda l'equip?, aquella Barcelona "en comú" que ofereix, si a la primera de canvi ja es presenta ella sola? Ens està indicant quina és la seva manera d'entendre la política? Equips o persones? Com prendrà les decisions una persona que ha aconseguit els vots perquè la gent la vota "a ella"? Penso que ens trobem davant d'un fenomen força inquietant, d'un presidencialisme camuflat d'un "ho consultarem tot". En els manuals de política bàsica s'explica que quanta més gent és consultada, menys gent pren la decisió final perquè la gran diversitat és difícil de gestionar. El seu projecte és consultar-ho tot i a tothom, potser perquè al final de la cadena només hi ha la seva decisió?
I anant una mica més enllà: Suposar que l'electorat no és capaç de conèixer Barcelona en Comú em sembla menystenir la cultura política de la ciutadania. Els i les que la vulguin votar, si el seu projecte és tan majoritari com diu, ja saben quina papereta han de posar al sobre. No estem parlant d'una república bananera amb un 50% d'analfabetisme, estem parlant de la ciutat de Barcelona, sisplau!. I personalment em sembla un exercici de paternalisme innecessari, la ciutadania és major d'edat i sap què ha de fer per votar-la si realment creuen en ella. 
El tema de la foto no és més que un detall. Potser molts direu que estic exagerant. És possible, però la política es nodreix de detalls, i l'Ada Colau ja en porta dos. I els dos van en la mateixa direcció: la convicció de creure's la nova diva de l'esquerra. Primer va dir que no es presentaria mai a unes eleccions en una formació política... però la situació l'ha fet canviar d'opinió ja que ella pot ser la salvació dels barcelonins/es. I ara es presenta en una llista amb la seva cara com a imatge.
No em vull fer pesat amb el tema, però m'agradaria saber què en pensen els amics/gues d'ICV que s'han incorporat a la llista de Barcelona en Comú. Persones que venen d'una tradició de treball en equip que ara és usurpada pel personalisme de la seva candidata. No sé, potser no haurien tret millors resultats presentant-se sols, però penso que de vegades la coherència i el fet no acceptar determinades renúncies o actituds pot tenir un alt cost electoral però alhora referma el projecte propi també per a la seva gent.     

4 comentaris:

Maurici ha dit...

Enric,

Comparteixo, en part, bona part del teu escrit. Ara bé, també cal recordar que a Barcelona en comú els van arrabassar de males maneres el primer nom amb el que es volien presentar (Guanyem Barcelona), un fet que jo no havia vist mai i que és joc brut en tota regla.

També comparteixo, una altra vegada en part, quan parles que menystenen la cultura política de la ciutadania, quan en realitat jo diria que això els ha passat a tots els partits polítics en aquesta ocasió: que es traslladés un dia festiu en dilluns per temor a que la gent no acudeixi a votar és inaudit.

A reveure!

Enric Fernández-Velilla ha dit...

Això del dilluns de Pasqua em sembla molt trist. Jo també crec que qui vol votar, vota. I que si cau en un pont i no es poden canviar les eleccions per la llei electoral, mala sort.
I potser també podem començar a pensar en si lligar les festes laborals a les religioses és una bona idea, perquè algun dia haurem de prendre una decisió en aquest sentit en un estat laic i aconfessional.
I respecte del joc brut, estic d'acord amb tu que no hi ha dret al que els van fer amb el nom de Guanyem. Principalment perquè l'individu que ho va fer, ho va fer clarament per fastidiar. I crec que és condemnable. Ara bé, això no em fa canviar l'opinió sobre el tema de la foto de l'Ada Colau.
En conclusió, estic d'acord en gran part del que dius, precisament perquè penso que complementa molt bé el que deia jo, afegint-hi més informació.

Maurici ha dit...

Enric, reprenc el debat si m'ho permets. Avui, després d'haver vist cartells enganxats amb el rostre d'Ada Colau pel barri sense cap al·lusió a tota la gent que té darrera, he d'admetre que, amb el pas dels dies, estic més d'acord amb tu...

Enric Fernández-Velilla ha dit...

"Nova política" diuen...