¿VALOR?: SE LE SUPONE

Probablement als més veterans la frase del títol us recorda temps, feliçment, passats. Es tracta d’una de les suposades aptituds que marcaven a qualsevol que feia el servei militar obligatori: el valor. Com que no hi havia manera de demostrar-lo, en els expedients dels quintos hi posava sempre “se le supone”.

M’ha vingut al cap aquesta frase quan he llegit la notícia de que Ernest Maragall aniria a la llista “calaix de sastre” d’ERC a Barcelona. Però no ha estat un aconteixement únic, de fet en les darreres setmanes m’ha anat anant i venint del cap en veure aparèixer coalicions d’Avancem, MES i fins i tot Barcelona en Comú.

On és el paral•lelisme? Us podríeu preguntar... Intentaré explicar-me:

La fragmentació del panorama electoral i sobretot de l’esquerra ha tingut com a conseqüència la creació de partits i partidets que reclamen ser dipositaris d’alguna virtut o d’algun reclam ideològic. Han decidit diferenciar-se per anar tancant també el seu espectre, convertint-se d’aquesta manera en grups de pensament més homogeni encara que aquells dels que van partir. Aquest reduccionisme ideològic, que permet molta més varietat als electors per escollir, amaga d’altra manera la incapacitat de treballar la diversitat però també té com a conseqüència una reorganització d’aliances entorn d’eixos polítics diferents. En altres paraules, sectors sortits d’uns partits poden marxar cap a d’altres on se senten més còmodes. Però em pregunto... Si realment creuen ser majoritaris com diuen, per què no es presenten sols?

Com sabem el valor en termes de potencial electoral d’aquestes forces polítiques? Aquí si, el valor “se les supone”. Quan ERC accepta incloure candidats/es de MES , Avancem o Nova Esquerra Catalana, els estan donant un valor que en realitat no ha estat mai mesurat. Poden valer molt, però també pot ser que no aportin res.

En política hi ha dos valors: l’ideològic-propositiu i l’electoral. Sostinc que no han demostrat ni l’un ni l’altre: Algú pot dir què han aportat aquests grups al panorama polític general? Hi ha alguna contribució en idees o propostes de valor que haguem conegut? Crec que no. I potser les tenen, però com que no s’han presentat mai a unes eleccions sense el paraigua d’una força més gran, l’electorat desconeix qui són, què volen o què aporten. I en termes electorals desconeixem el seu valor en termes de vot, quanta gent els dóna suport o què representen realment per a la nostra societat.

Sabem quants vots arrossega Ernest Maragall? És només pel seu nom? Ah, potser és pel terme Maragallisme... Però és Maragallista l'Ernest Maragall? Era independentista en Pasqual? Sembla que parlem d'una formació que juga a la confusió en alguns termes... No hauria estat millor que poguéssim contrastar el seu projecte per separat enlloc de trobar-lo difuminat en una llista d'un altre partit?

Personalment m’hauria agradat que donessin el pas de presentar-se sols, que poguéssim saber quins són els seus projectes propis, que poguéssim parlar de qui són i coneixe’ls millor. Em temo que això ja no passarà perquè han preferit aixoplugar-se sota candidatures més grans. Fan més gran el que ja ho és, però ells es dilueixen al seu interior. No serveix allò de que ho fan per fer més fort algú i que “la unió fa la força”, no. Un partit polític ha de ser capaç primer de dir qui és i d'aglutinar recolzaments i vots. Si no, no els coneixerem mai. Tenen algun valor? No sé, ERC els el suposa...