dijous, 14 de maig del 2015

BAJANADES

Sembla ser que ens temps electorals l'exigència d'intel·ligència i responsabilitat queda suspesa en els llimbs i alguns creuen poder dir el que vulguin i quan vulguin. Només en aquest context es pot entendre la majúscula bajanada d'Albert Rivera, no-candidat de Ciutadans a les municipals però que omple els cartells del seu partit a Barcelona, de "jubilar" tots els polítics nascuts abans de la Constitució del 1979.
Apart de sentir-me directament al·ludit per haver nascut el 1968, i per tant ser sospitós segons el senyor Rivera de no tenir criteri democràtic ja que vaig "viure" els darrers anys del franquisme, em sembla que aquest afany d'eliminar tot el que ens precedeix és un dels problemes més greus que ha tingut sempre aquest país, que a cada generació ha de construir des de zero i repetir els mateixos errors una i altra vegada simplement perquè ens neguem a aprofitar l'experiència dels que han passat o estan passant pels mateixos problemes. Aquesta cultura del curt-terminisme que menysté l'experiència i només creu en l'impuls de la renovació és el que fa que les empreses no contractin treballadors de més de 45 anys, o que el llenguatge utilitzat en política sigui tan poc reflexiu. M'explico:
Primer de tot, dir-li a l'Albert que en política precisament, l'experiència ha d'anar unida a l'impuls. Una sense l'altre és poc productiva, i l'altre sense la primera provoca haver d'aprendre pels errors que cometem sense tenir referències. El problema en la vida d'una persona és que les dues coses coses acostumen a evolucionar en sentits contraris, i a mesura que augmenta l'experiència generalment decreix la impulsivitat.
I com es pot solucionar, si no evolucionen igual? Doncs es pot fer de dues maneres: una molt poc recomanable seria donar les responsabilitats a aquells qui es troben en un rang d'edats que estigui en el terme mig de les dues característiques. Dic poc recomanable perquè si bé seria una posició d'equilibri, perdríem la força de la joventut que porta a tirar endavant projectes difícils o novedosos, i a encarar amb idees noves problemes vells, i també perdríem la gran experiència d'aquells qui poden reflexionar en profunditat perquè "les han vist de tots els colors".
Quina és la solució, doncs? Al meu entendre és molt clara: LA BARREJA. Tenir gent de totes les edats en llocs de responsabilitat on es treballi en equip compartint idees, força i experiència alhora. On uns enriqueixin els altres: joves i grans, persones de mitjana edat. Tots i totes junts. Especialment en política hem de ser capaços de coordinar uns i altres per treure'n el millor partit. El contrari és perdre capital humà. Proposo seny, que les noves generacions s'enriqueixin de les anteriors i les anteriors vegin que allò que han après és tingut en compte per evolucionar i no repetir errors.
Penso que el sr Rivera parteix d'un greu error conceptual: considera que tots aquells i aquelles que van néixer abans que ell són obsolets, no serveixen per a res. Encara no ha entès que el que fa vella una persona no és l'edat sinó que l'apartin, que perdi la il·lusió o que es deixi portar per la rutina d'haver exercit unes determinades responsabilitats durant molt de temps. Advoco per la integració de gent gran en llocs d'importància que no hagin patit el desgast de molts anys de responsabilitats, perquè aportaran experiència i en molts casos també la il·lusió i la força dels que tornen a sentir que es creu en ells. També perquè coneixen els problemes de la gent gran, que és un 25% de la població. I també perquè saben el que va ser viure altres temps, temps de silenci, repressió i pobresa, i saben el que podem perdre.
També advoco perquè estiguin en política els que tenim edats en que la combinació entre bagatge i futur és equilibri, nascuts en temps convulsos, d'il·lusió i canvis, que hem estat els primers en viure la joventut en llibertat i gaudir d'uns drets pels que els nostres pares van lluitar molt. Sr Rivera, els de 40 a 60 anys tampoc no estem obsolets.
I advoco també per la incorporació de joves, amb noves idees, sense records del passat, que permetin encarar els nous reptes d'un món en contínua i accelerada evolució mentre van agafant experiència per al futur. I que, no ho oblidem, tard o d'hora també passaran per la maduresa i passaran per totes les etapes de la vida, i que tampoc no voldran ser apartats per gent qui enlloc d'entrar amb prudència i educació vol entrar amb un bulldòzer arrasant-ho tot al seu pas..
En resum, Sr Rivera, deixi's d'ocurrències i bajanades i faci propostes assenyades si vol que algú el prengui seriosament. Ara l'ha emprès amb els que són més grans que vostè, qui seran els propers?