diumenge, 8 de febrer del 2015

EQUILIBRIS

Conforme ens anem acostant al moment de decidir el proper govern municipal, van sorgint algunes reflexions que crec interessant compartir amb els lectors per afegir el meu granet de sorra a l'apassionant debat ciutadà sobre el model de ciutat que volem. Avui he cregut convenient parlar de l'equilibri, d'una manera de treballar que no trenqui la cohesió social decantant-se excessivament cap a un costat o altre. M'explico:
Barcelona és una ciutat diversa, amb vocació cosmopolita i un dinamisme social enorme. En aquest context apareixen contínuament fortes tensions en totes direccions que tendeixen a trencar la cohesió, ja sigui en uns casos per l'empobriment d'una part de la societat, per altres per la manca d'escrúpols d'alguns operadors econòmics, en d'altres per la compatibilitat entre els nous usos i els residents, altres casos per la pressió turística, etc.
Aquestes tensions en totes direccions configuren la ciutat com una mena de tauler en equilibri sobre un sol punt de recolzament al centre. Tots intenten portar el pes cap a la seva banda, desequilibrant-lo, i la funció de l'Ajuntament és mantenir el balanç, que el tauler no es decanti excessivament cap a cap dels costats perquè acabaria caient, i trencant-se la cohesió social en un o altre sentit. L'equilibri és dinàmic, el tauler per l'horitzontalitat i es decanta momentàniament quan algun dels agents apreta, fins que l'autoritat municipal intervé i recupera l'estat de les coses. I així una i altra vegada... mentre l'Ajuntament tingui la voluntat de que el tauler no caigui definitivament.
No estic parlant d'un assumpte menor sinó de la política ciutadana a grans trets, i em serveix per analitzar una mica el paper de cadascú en aquest tauler, que políticament a la nostra ciutat no es pot abstraure del clima general i es mou amb dos eixos principals: l'eix dreta-esquerra i l'eix nacional.  
El govern de Trias diu mantenir-se en la zona centre de l'eix dreta-esquerra, però es desequilibra en l'eix nacional. Aquest desequilibri està tombant el tauler de joc perquè ha deixat de defensar la ciutat davant els incompliments de la Generalitat, perquè ha convertit Barcelona en un titella al servei de l'anomenat procés, fomentant només una visió molt limitada de la cultura i amagant i perjudicant el sectors dinàmics culturals que no comparteixen aquesta visió natural. En aquest eix ha trencat l'equilibri totalment, i correm el risc de convertir Barcelona en l'expressió màxima del "meliquisme" de certs sectors de la Catalunya més nacionalista. Una llàstima en una ciutat oberta i plural.
En l'eix dreta-esquerra, o diguem-ne social-liberal, manté un miratge d'equilibri amb grans oscil·lacions a una i altra banda, sense trobar un punt intermig que doni seguretat i continuitat a les polítiques. Un dia permet qualsevol cosa en favor de lobbies com La Maquinista, i l'endemà anuncia ajuts socials. Enlloc de buscar moure's a prop del centre, un dia se'n va cap a la dreta més recalcitrant i el dia després intenta compensar-ho amb grans anuncis socials. Aquest puja i baixa acaba sempre fent caure el més dèbil del tauler, i no són precisament els lobbies, de manera que voluntària o involuntàriament en l'eix dreta-esquerra acabarà afavorint la dreta i els més rics. Així no podem seguir.
Entre els altres, ERC no sabem on es troba en l'eix social, el seu suport al pressupost de CiU i les retallades socials els posen en quarantena, però en tot cas un govern seu desequilibraria encara més la balança cap el sector més nacionalista i tancat de la nostra societat. Barcelona es convertiria encara més en la punta de llança de la seva estratègia nacional. una Barcelona utilitzada i manipulada a la seva conveniència. Personalment, això no ho vull per a la meva ciutat, jo vull una ciutat autònoma, amb vocació pròpia d'universalitat, forta i diversa i que no formi part de l'estratègia de ningú per altres fins. 
Les CUP tampoc semblen ser una bona mostra d'equilibri. En l'eix nacional no estan precisament en una zona moderada. Però en el dreta esquerra em pregunto: Es pot governar una ciutat com Barcelona des del dogmatisme? Pot sobreviure una ciutat com la nostra emmanillant també part de la iniciativa privada? Entenc que un Ajuntament ha de ser capaç de regular per evitar desequilibris, però no d'emmanillar certs sectors dinàmics de la societat. En l'eix dreta-esquerra el govern ha d'estar a l'esquerra, però no anar-se'n a l'extrem per no engegar-ho tot a rodar.
Ah, i Guanyem? Una gran incògnita: ICV s'hi ha incorporat, i durant molts anys ha estat capaç de treballar amb el PSC entenent que la ciutat és equilibri, però no sé si ara estan en aquest lloc. Si es deixen portar per la marea i obliden que ells també van ser còmplices d'un model de ciutat moderna, d'esquerres i cohesionada, potser acceptaran que la ciutat s'ha de descompensar cap a un costat i perdran aquesta posició de governar per a tothom. 
I em queda el PSC. Al llarg dels anys hem demostrat que es podia mantenir la ciutat cohesionada, en un equilibri dinàmic però no inestable, amb polítiques d'esquerres però sense limitar la iniciativa i el dinamisme de la ciutat. En l'eix dreta-esquerra som d'esquerres nítidament, però sabent que cal entendre's amb els sectors generadors de riquesa, regulant-los i posant-los límits, fent-los col·laborar per poder mantenir la cohesió i les polítiques socials, sense tallar a ningú les ales però sense deixar que ningú voli sol deixant els altres enrere. Amb els valors del socialisme democràtic. Però no només això: la nostra posició en el tema nacional reivindica una ciutat amb personalitat pròpia, mirant al món i no al melic, fomentant la cultura pròpia sense contraposar-la a l'aliena, obertat a tots els que vulguin participar. Sincerament, estic convençut de que el PSC representa millor que ningú els valors que ha de tenir Barcelona, i que som els únics capaços de garantir una ciutat equilibrada en els nous temps que s'acosten.