dimecres, 21 de maig del 2014

OSTATGES

Sembla que per fi anem veient quina és la nova política de l'equip de govern de l'Alcalde Trias. Efectivament, noves maneres de governar que tenen poc a veure amb les anteriors. Pensàvem que això significaria una millora de la participació, més democràcia, escoltar els ciutadans... en resum, la gent creia que serien canvis en positiu i que després d'una alcaldia molt abocada a la proximitat amb l'Alcalde Jordi Hereu (al qual, per cert, ara se li comença a reconèixer la feina) vindria una mena de "pax romana" amb Trias gestionant un Ajuntament heretat amb solvència financera, i pocs conflictes gràcies a la feina dels governs anteriors. 
Ai, quina sorpresa s'ha emportat la ciutadania quan ha obert els ulls! Trias i els seus regidors no són el que els semblava. S'han trobat un alcalde inexistent, sense lideratge, que ha allargat un "model" que deien ells mateixos que havia mort... però sobretot, que aquest llarg supervivent de la política intenta ser més astut que proper. I dic astut perquè s'ha instal·lat en una nova forma de fer política basada en el xantatge i l'enfrontament. Allà on no és capaç de prendre decisions perquè serien inacceptables, utilitza veïns o entitats com a hostatges, creant discòrdia per practicar aquella dita de "a mares revueltos ganancia de pescadores". Políticament això li permet governar amb el suport d'un Partit Popular que a Barcelona oblida banderes i les substitueix per bitllets d'euros. Junts aproven privatitzacions d'equipaments, marines de luxe, privatitzacions de serveis funeraris, d'aparcaments, ampliacions de centres comercials, i de tot allò que produeix beneficis a la ciutat, hipotecant el futur a canvi d'un present d'or. Quina vergonya.
Però el pitjor de tot és fomentar l'enfrontament entre veïns utilitzant la política del xantatge, prenent hostatges per posar entre l'espasa i la paret a la ciutadania i els partits de l'oposició. A Sant Andreu en tenim exemples molt clars. Un n'explicaré dos:
El primer és la construcció de la nova escola La Maquinista, al barri del Bon Pastor. Un Ajuntament que presumeix de 140 milions de superàvit, que es gasta el que es gasta al circuit de Catalunya (4M), que enderroca la plaça de les Glòries (40M), etc, diu que no pot gastar 4 milions per construir la nova escola. Diu que no els té. I que la podran pagar amb els diners que doni el centre comercial de La Maquinista a canvi de convertir en vivendes el que havien de ser oficines i d'augmentar la superfície comercial en un 25%. O sigui, les famílies dels escolars passen a ser hostatges de l'aprovació d'un pla urbanístic que és un "pelotazo" en tota regla. Si el pla no s'aprova, no tindran escola. Pares i mares ostatges, i l'oposició entre l'espasa i la paret: perjudicar les famílies o perjudicar el model de comerç de la ciutat. És intolerable. I la gent ho ha de saber. Si la Generalitat no pot fer l'escola, l'Ajuntament ha d'avançar els diners. Però sembla que el que importa de debò és el Centre Comercial, passant per sobre de famílies i dels veïns del carrer Barcelonesa.
El segon conflicte amb ostatges, és el de la gestió del nou casal de barri de la Fabra i Coats. El Districte de Sant Andreu va declarar desert un concurs al qual s'havien presentat dues entitats del barri. Enlloc d'esperar al termini d'al·legacions o obrir un nou concurs, ara omplen el casal amb entitats decidides "a dit". Aquestes entitats són hostatges. Si algú pretén gestionar el casal se les trobarà ocupant els espais amb les seves activitats i per tant no podrà desenvolupar el pla funcional que hagi presentat. D'aquesta manera enfronten unes entitats de Sant Andreu amb les que volen gestionar l'equipament. "Si vols gestionar-lo, t'has d'adaptar al que ja hem col·locat". Quina vergonya, actuar amb política de fets consumats.
N'hi ha més de conflictes com aquests, amb ostatges. Per exemple l'edifici de les urgències de l'Hospital del Mar, que estan en molt mal estat. Als treballadors se'ls diu que no poden posar els diners que costa (27M d'euros) si no es privatitzen els serveis funeraris. Volen tornar a col·locar els partits de l'oposició entre l'espasa i la paret. En aquest cas els treballadors són els hostatges de la privatització d'un servei de ciutat.
És inacceptable que l'Ajuntament de Barcelona s'hagi instal·lat en aquest tipus de política. No ho havíem vist mai. Generen enfrontaments entre entitats, entre veïns i veïnes, i amb els grups de l'oposició. No en tinc cap dubte que aquesta manera de fer ha estat la responsable de que Trias hagi aguantat tants anys en la primera línia de la política. Si la ciutadania de Barcelona no vol aquestes males arts, el maig del 2015 tindrà l'oportunitat de fer-lo fora de l'Ajuntament. Barcelona no se'l mereix, i els barcelonins i barcelonines tampoc.