tag:blogger.com,1999:blog-5936576547578520329.post693084275880966478..comments2015-06-08T00:37:37.969-07:00Comments on SENSE EMBUTS: VOLUNTARIS: CONFIANÇA I PROXIMITATEnric Fernández-Velillahttp://www.blogger.com/profile/16008980738037066224noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-5936576547578520329.post-19647020326696894782015-04-17T06:49:51.061-07:002015-04-17T06:49:51.061-07:00Enric,
El que és trist és que alguns dels que viu...Enric,<br /><br />El que és trist és que alguns dels que viuen professionalment fan molt i molt mal a la política de base, aquesta que tu reivindiques en aquest escrit. Això però, no és excusa perquè hi hagi gent que us fiqui al mateix sac a tots. <br /><br />Sense barrejar-hi ara colors polítics, un dels problemes que arrossega aquest país és la cultura de la queixa, però després no fer res de res per canviar-ho quan, en realitat, costa ben poc implicar-se en els problemes de la ciutat. Ja no parlo d’assistir a consells de barri, reunir-se amb veïns o tenir una xerrada amb algun polític del barri; és molt menys que això. Un exemple? El <a href="http://elblogdelmaurici.blogspot.com/2014/03/el-telefon-del-civisme.html" rel="nofollow">telèfon del civisme</a> o l’app Bústia ciutadana donen l’oportunitat a qualsevol d’avisar de tota mena d’incidències i problemes del dia a dia de la ciutat per tal que es solucionin en el menor temps possible. Però no, queixar-se i no fer res és més fàcil.<br /><br />Tan de bo m’equivoqui i tot plegat vagi canviant, però no sóc gaire optimista en aquest sentit.Mauricihttps://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com