diumenge, 3 de novembre de 2013

ARA SI, UN AUTÈNTIC CANVI DE MODEL

Ens queixàvem de que l'Alcalde Trias no tenia iniciativa i que els seus únics projectes per a la ciutat eren la continuació de tots aquells que ja s'havien posat en marxa en l'anterior mandat. Vèiem amb preocupació que en un món en contínua evolució, on la competència amb altres capitals és ferotge i continuada, Barcelona anava recollint els darrers rèdits d'un model de ciutat que ens havia donat grans èxits però ara necessitat d'una renovació. La ciutat estava morint d'èxit i sentíem una manca de lideratge molt preocupant per part de l'equip de govern. Ara, per fi, ens ensenyen el camí que volen recórrer.
Probablement han trigat dos anys i alguns mesos a fer algun gest important perquè tenien por de la reacció ciutadana. Han amagat les seves intencions fins que la crisi ha deixat els barcelonins sense capacitat d'enfrontar-se a un nou model de caire salvatgement liberal. El llop s'ha vestit de xai fins que ha arribat el moment de fer alguna cosa per marcar perfil. A menys de dos anys de les eleccions calia demostrar identitat i així ho han fet. Per fi Trias s'ha tret la màscara de pressumpte socialdemòcrata per mostrar els ullals del liberal més recalcitrant...
Si, durant aquestes darreres setmanes hem anant veient un degoteig de decisions privatitzadors (els aparcaments municipals, el que queda de serveis funeraris, etc), i flagrants enganys sobre la despesa social , mantenint que els serveis socials tenen ara una mena de "barra lliure de despesa" i amagant que aquest pressupost no pot incrementar-se per l'asfíxia dels serveis socials. Hem vist com en un entorn de crisi social es gastaran milionades en la plaça de Les Glòries, el Passeig de Gràcia, i no en els 30 barris en risc de caure en la marginalitat. 
Però sense dubte, de totes aquestes mesures, la més simbòlica i més demostrativa d'una manera de governar és el tancament del Park Güell als ciutadans de Barcelona. Hi havia moltes solucions al problema de la massificació, però han escollit la pitjor: allunyar els barcelonins del parc. El procediment per tenir dret a entrades gratuïtes és complicat, cal anar a l'OAC de la Plaça Sant Miquel, i després demanar les entrades amb antelació. No entenen que la gràcia d'un parc ciutadà, que pertanyi als ciutadans de Barcelona, és precisament que hom pugui decidir d'anar-hi un diumenge al matí a passejar-hi sense haver-ho de planificar? Tan difícil és entendre que el Park Güell és un parc públic i que la gent ha de poder-hi anar de manera espontània?
I per acabar-ho d'adobar, el preu de les entrades. 8 euros és un preu popular? No ho tinc gaire clar. És més, és un preu excessiu per justificar-lo amb la conservació del parc. No hauria estat millor un preu ajustat, diguem-ne d'un euro per persona, que permetés aquesta entrada espontània de qui surt a passejar i decideix anar-hi?
Hi havia moltes altres maneres de resoldre-ho. Potser mantenir-lo obert i gratuït pels dies entre setmana, o en alguns horaris, solucions si es busquen se'n troben. Però no. L'Ajuntament de Barcelona ha decidit entregar el Park Güell al turisme, a l'activitat econòmica. Això si que és una declaració d'intencions: Ciutadà, no vals res, la ciutat és del sector turístic. Però no deia en Trias que volia ser Alcalde perquè els barcelonins recuperessin Barcelona? Doncs, de moment, gràcies a la seva gestió hem perdut un dels nostres símbols: el Park Güell.
I vindran més derrotes de la ciutadania. Aquesta només és la primera. Està per venir la construcció del moll de luxe al Port Vell, i ja veurem quins altres plans. La Barcelona de Trias no és la Barcelona dels barcelonins: La Barcelona de Trias és la dels poders econòmics. Socialdemòcrata? no, titella.