diumenge, 26 de maig del 2013

EL QUE CAL ÉS SENSIBILITAT

Passejàvem aquest matí per la Trinitat Vella amb el Primer Secretari del PSC  Barcelona, Carles Martí, i comentàvem la situació del barri, els problemes actuals, el que està passant, i a poc a poc ens hem anat endinsant en un balanç improvisat dels dos anys de govern de CiU a la Ciutat.
Hem parlat de l'oblit del Districte de Sant Andreu, del poc suport a les entitats i de l'allunyament de l'Ajuntament dels petits problemes de la gent. Precisament ha estat parlant d'això quan, de sobte, m'ha vingut a la ment una idea que expressa molt sintèticament el tarannà del govern municipal: MANCA DE SENSIBILITAT.
Efectivament. I en tinc molts, d'exemples: durant un any i mig van tenir els veîns/es del nucli antic de Sant Andreu amb l'ai al cor mantenint un pla demencial. Al final la pressió veïnal i política els va fer recular. Un altre: decideixen reduir una fase de les cases barates del Bon Pastor contra la voluntat d'una gent que viu en habitatges precaris. I més: els veïns dels pisos de Casernes de St Andreu, nous i amb greus desperfectes, han hagut de passar mesos sense que el Regidor Blasi anés a visitar-los. 
Hi ha molts etcèteres, com el nom del local de l'Av de Congrés-Indians, i la manca de proximitat generalitzada del Govern. Ni cas a les petites entitats, només presència allà on hi ha interès polític. Anem a molts actes d'entitats on no apareix ni Regidor ni consellers. La gent que fa coses pels seus veïns necessita saber que se'ls dóna recolzament, i l'Ajuntament ha de demostrar que agraeix aquesta dedicació. Doncs bé, amb CiU això s'ha acabat. Tenen l'objectiu d'allunyar la política de les persones, de reduir el contacte personal amb la ciutadania. A mi, com a socialista, com a persona que creu en les persones, i com a polític (encara que només amateur) crec que s'han de conèixer els problemes de primera mà, que s'ha d'empatitzar amb la gent per implicar-se profundament en les solucions i que cal el contacte directe i mirar les persones als ulls tant per donar-lis un si, un no o un ho intentaré. En fi, que la política ha de ser més cor i menys comunicació de masses.
Doncs bé, dos anys han estat prou per saber que ells això no ho volen. Han reduït els consells de barri a la mínima expressió posant-hi barreres a l'espontaneïtat i allunyant-los en el temps. Han aturat o eliminat comissions de seguiment i ara volen reduir els consells de participació. Per a CiU la política és control de l'opinió, i cal evitar que el ciutadà sigui espontani.
En fi, el canvi de model de Ciutat que proposava Trias es pot començar a veure ja en funcionament. Es una actualització pseudo-democràtica d'un despotisme il.lustrat on l'opinió de la ciutadania només s'expressa a les urnes o en les cartes al director. On l'Ajuntament abandona la política de proximitat i es converteix en una simple gestora de serveis allunyada del control ciutadà. On  la realitat que no s'explica no existeix. Ho sento, però no hi puc estar més en desacord: La política s'ha de fer amb el cor i s'ha de guanyar el cor de les persones. Senyor Trias, AQUEST NO ÉS EL CAMÍ


1 comentari:

Francesc Perez ha dit...

He sabut recentment pels diaris que es tanquen linies en les escoles publiques ampliant l'oferta de places a l'escola concertada. El canvi de model i la manca de sensibilitat va mes enllà de Barcelona